Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011

Discret pas de cigonyes en migració pel Pla de l’Estany

A diferència d’altres anys, l’agost-setembre de l’any 2011 ha deixat poques observacions de cigonyes en pas pel Pla de l’Estany, i no s’han vist com altres vegades estols de centenars de cigonyes dormint a la capital del Pla de l’Estany.

Malgrat tot, sí que han passat diversos grups en migració per la comarca entre el 15 d’agost i 15 de setembre que és quan les cigonyes que han criat i les que han nascut al centre d’Europa inicien la migració cap als terrenys d’hivernada del nord i centre d’Àfrica. Durant aquests viatges s’aturen a diverses localitats per dormir o buscar-hi aliment. Normalment al Pla de l’estany les cigonyes busquen un lloc alt on dormir per continuar el seu viatge el dia següent.

El primer estol va passar el 15 d’agost d’uns 150 exemplars en vol sobre Banyoles que no es van aturar. La nit del 22 al 23 d’agost van quedar-se a dormir un grup d’unes 50 entre Porqueres i Palol de Revardit en un lloc desconegut. Podria correspondre a aquest grup un parell d’exemplars localitzats pels agents rurals morts electrocutats sota una línia elèctrica a Cornellà del Terri. El diumenge 28 d’agost un grup de 100 exemplars estava al Pla de Martís i van passar també alguns grups petits d’entre 6 i 13 exemplars. Finalment la nit del 7 al 8 de setembre un grup de 32 exemplars van dormir sobre l’edifici de la Nutrex , i la nit del 9 i 10 de setembre un grup de 45 es van repartir entre la Nutrex, unes grues i els arbres de les cases del turó d’en Ramió.

D’aquests dos grups de 32 i 45 cigonyes del mes de setembre que es van quedar a dormir a Banyoles s’han pogut llegir 48 anelles que portaven col·locades a les potes. El telescopi ha permès detectar que d’aquestes 28 provenen d’Alemanya, 13 de França, 6 de Suïssa i una de color groc de procedència desconeguda. Una curiositat és que una d’aquestes cigonyes alemanyes, la A6623DER , ja va passar per Banyoles el 25/8/2008, i alguns dels altres exemplars han estat observats també a Lleida, al Lluçanès o a l’Empordà en anys anteriors.

Banyoles, 12 de setembre de 2011

Moció presentada a l’ajuntament a favor de la xarxa “Retorna per al Futur”

PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL DE…………………………..EN RELACIÓ AL SUPORT AL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN D’ENVASOS (SDDR) I L’ADHESIÓ A LA XARXA RETORNA “RETORNAR PER AL FUTUR”

Més info a www.retorna.org

Mocio Xarxa Retorna (en pdf)

Les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció, d’acord amb els criteris d’evitar el dany ambiental en origen i que el responsable de posar en el mercat un producte que es converteix en residu se n’ha de responsabilitzar.

El VI Programa d’Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus, i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus.

El 17 de setembre de 2010 es constituí a Catalunya la Xarxa Retorna, que té com a missió contribuir a que s’adoptin polítiques per a invertir les tendències insostenibles d’augment dels residus i malbaratament dels recursos i avançar cap a una “Estratègia catalana Residu Zero”.

Les normatives europees, estatals i catalanes en matèria de residus i residus d’envasos van encaminades a uns objectius de reciclatge i reducció que no s’han assolit.

La “Directiva d’envasos” 12/2004/CE marcava com a objectius mínims de reciclatge dels materials dels envasos un 55% per a l’any 2008. Es va arribar només al 48% pels envasos de procedència municipal.

El PROGREMIC, Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya, establia com a objectiu el reciclatge del 25% dels envasos lleugers pel 2006 i al 2008 es va arribar aproximadament al 19%.

Segons la llei estatal d’Envasos i Residus d’Envasos, “LERE 11/1997”, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) són el sistema obligatori de gestió d’envasos, però  no s’han desenvolupat.

Els SDDR d’envasos reutilitzables han estat utilitzats tradicionalment per les empreses envasadores abans que, a partir dels anys 60, apareguessin els envasos d’un sol ús.

La normativa estatal d’envasos estableix que el “sobrecost” de la recollida selectiva d’envasos ha de recaure sobre els Sistemes Integrats de Gestió, però els Ens Locals assumeixen el “cost” total de la gestió dels envasos, el qual és superior al sufragat pels Sistemes Integrats de Gestió.

El principi de responsabilitat ampliada del productor ha estat un dels principis prioritaris de la política europea i ha rebut el suport de l’OCDE per la capacitat que té d’internalitzar els costos de les empreses i de deslliurar la societat d’aquests costos.

Segons la LERE i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Catalunya té les competències compartides en matèria de residus i envasos per desenvolupar els SDDR. A més, el Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, en la seva disposició addicional 2a, diu que “El Govern ha de promoure en aplicació de la LERE els SDDR, especialment per als de volum igual o superior a dos litres i per als envasos de productes tòxics i perillosos”.

Els SDDR han demostrat obtenir els millors resultats de recuperació dels envasos i  afavoreixen l’augment de l’envasat en envasos reutilitzables.

Aquest Ajuntament té coneixement que la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament d’Economia i Coneixement un esborrany de Llei Catalana de Prevenció de residus d’envasos.

L’Agència de Residus de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la viabilitat dels SDDR i ha mostrat el seu interès en promoure aquest model.

ACORDEM I PROPOSEM

Al Ple de l’Ajuntament del municipi de ___________________l’adopció dels següents acords:

  1. Refermar el compromís d’aquest municipi de desenvolupar actuacions encaminades a reduir els residus i residus d’envasos, recuperar el màxim de residus d’envasos i sensibilitzar la població i els agents comercials i econòmics per contribuir a aquests objectius de prevenció de la contaminació, d’evitar l’esgotament de recursos i el canvi climàtic, tot potenciant una distribució i un consum responsables.
  2. Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya que proposin, en la redacció de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados (LRSC) i en la revisió de la Ley de Envases y Residuos de Envases (LERE)  que s’apliqui el criteri de “responsabilitat ampliada del productor” i s’adoptin propostes per reduir els residus d’envasos, fomentar la reutilització i adoptar els SDDR com a sistema general de gestió dels residus d’envasos. Igualment, demanar-los que elevin aquestes propostes i polítiques al Govern de l’estat i al Ministeri de Medi Ambient. També sol·licitar revisió de la LERE en el termini d’un any, en el sentit de les esmenes presentades a la LRSC per Retorna.
  3. Demanar com a primer pas el canvi de model de gestió dels envasos a través del desplegament dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) com a sistema general de gestió d’alguns envasos.
  4. Proposar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència de Residus de Catalunya que, fent ús de les seves competències, obrin el debat i la redacció el més aviat possible d’una Llei Catalana de Prevenció de Residus que plantegi com a sistema general i obligatori els SDDR, i que promogui, alhora, els envasos reutilitzables i aquelles mesures que facin reduir els residus.
  5. Promoure el debat entre el món local a la demarcació o territori: amb les associacions municipalistes, els ens locals de gestió i supramunicipals (Consells Comarcals, Consorcis, Mancomunitats de serveis, etc.) i les entitats socials que el promouen.
  6. Refermar (en el cas que ja s’hagin pronunciat) o prendre el compromís de l’Ajuntament de seguir duent (o dur) a terme accions per reduir les bosses de plàstic, adherir-se al Dia Internacional Lliure de Bosses , 3 de juliol, i donar suport a les actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.
  7. Adherir-se a la Xarxa catalana Retorna per tal de crear les condicions que facilitin la demanda tant al Govern i Parlament català com a al Govern estatal, de canvi de normativa i de model de gestió d’envasos.
  8. Publicitar aquesta moció i els beneficis ambientals i econòmics dels SDDR entre el sector comercial, la ciutadania i els mitjans de comunicació.
  9. Difondre l’adhesió pels canals de comunicació de l’ajuntament/organització supramunicipal/entitat/empresa: pàgines web, butlletins electrònics, revistes, etc.

10. Traslladar aquesta moció al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació, al Departament d’Economia i Coneixement, a l’Agència Catalana de Consum, a l’EMSHTR, a la Diputació de Tarragona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

11. Comunicar l’adhesió a la secretaria de la Xarxa Retorna, trametent còpia signada per correu electrònic o bé per correu  postal a les següents adreces respectives: info@retorna.org; Associació Retorna, c/ Parc, 1, 3a 08002 Barcelona.

L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat una moció de Limnos per avançar cap al residu zer

Notícia extreta de radio banyoles (www.radiobanyoles.cat)


L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat una moció de Limnos per avançar cap al residu zero. La proposta suposa el compromís del consistori per desplegar polítiques encaminades a reduir els residus i sensibilitzar la població.

A través d’aquest acord, l’Ajuntament es compromet a dur a terme accions per reduir les bosses de plàstic, adherir-se al Dia Internacional Lliure de Bosses, i a donar suport a actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.

Així mateix, el consistori s’adhereix a la Xarxa catalana Retorna per facilitar el canvi de normativa i de model de gestió d’envasos. I finalment, es compromet a difondre els beneficis ambientals i econòmics dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) entre el sector comercial, la ciutadania i els mitjans de comunicació.

La moció, elaborada per Limnos, va ser presentada al ple d’ahir dilluns per la CUP. La seva portaveu, Sandra Pazos, ha destacat la importància de donar exemple des dels ajuntaments i fer pressió perquè es compleixin els objectius bàsics de la Xarxa Retorna.

La proposta ha estat aprovada per unanimitat per tots els grups amb representació a l’Ajuntament. Els dos altres partits de l’oposició, Junts per Banyoles i Iniciativa per Catalunya Verds, han destacat la necessitat que els ajuntaments es comprometin, cada vegada més, amb propostes d’aquest tipus.

Per la seva banda, els dos grups de l’equip de govern, CiU i PSC, també hi han votat a favor perquè consideren que és una moció “compatible amb els interessos de la ciutat”. El portaveu nacionalista, Miquel Vilanova, ha fet referència a la moció aprovada el juliol de 2008 a favor de la reducció de bosses de plàstic. Tot i això, ha constatat que la competència sobre aquesta qüestió la té el Consell Comarcal i per tant s’haurà de traslladar a aquest ens el sentit de la moció.

La moció de suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos i d’adhesió a la Xarxa Retorna es va debatre al ple d’aquest dilluns al vespre.

Ascó 1: no a l’allargament del permís de funcionament, iniciem una campanya de resistència social

El proper 1 d’octubre el govern de l’Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, Tarragona.

Els col·lectius i les persones que participem a TANQUEM LES NUCLEARS creiem que és necessària una resposta social que aturi aquesta irracionalitat. Que el màxim nombre possible d’entitats de Catalunya, i de fora de Catalunya, s’oposin a aquesta decisió.

Us demanem que entreu a http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/renovacioasconopersones.html i doneu suport a l’escrit de rebuig.

Ascó és una central amb greus problemes d’estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els edificis i l’entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara se n’han de depurar les responsabilitats legals.

A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.

La catàstrofe de Fukushima, al Japó, ha suposat un nou advertiment, un altre exemple de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent per al medi ambient i la vida de les persones: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l’aire, l’aigua i els aliments. A Catalunya ja en vam tenir un seriós avís a l’octubre de 1989, amb l’accident nuclear de Vandellòs 1.

Ascó porta funcionant 29 anys. Deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s’hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d’anys. Cada any de funcionament la central afegeix unes 50 tones més d’aquests residus als que ja existeixen.

L’energia que produeix Ascó es pot substituir per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s’ha notat en el subministrament elèctric.

Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d’Ascó, l’1 d’octubre de 2011.

Catalunya, estiu del 2011.

http://www.tanquemlesnuclears.org/

Limnos lamenta que aquest any tampoc hi hagi vigilants de l’estany

Tal i com afirma el mateix ajuntament de Banyoles aquest serà el segon estiu sense informadors de l’Estany. Segons l’ajuntament de Banyoles els informadors de l’Estany, que van actuar el 2008 i el 2009, es van valorar molt positivament per part de l’ajuntament tot i que per falta de pressupost i de les subvencions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es va deixar de fer el 2010 i també aquest 2011.

Durant el 2008 i el 2009 els informadors es van dedicar en un terç de les seves actuacions i de manera destacada a l’atenció ciutadana i turística. També, van haver de resoldre incidències com ara el bany a zones no autoritzades, el control dels gossos, el pícnic a zones no autoritzades, donar menjar a animals salvatges i persones que volien entrar amb les seves piragües a l’Estany.

Limnos ha constatat recentment que es continuen produint aquests incompliments del Reglament d’Activitats de l’Estany, aprovat definitivament en sessió plenària de 27 de setembre de 2010 i que va entrar en vigor el 4 de novembre de 2010 (http://www.banyoles.cat/uploads/20101109/REGL.pdf).

Aquest estiu, però, amb el nou Reglament ja en vigor, des de Limnos lamentem que, tot i existir una llista d’infraccions i sancions, ningú vetllarà de manera exclusiva pel seu compliment.

Fa setmanes que Limnos està ametent a les queixes ciutadanes que constaten la presència de pícnics en zones no permeses, animals deslligats que entren a l’estany, gent banyant-se en zones no permeses, etc. A més aquests últims mesos s’ha constatat l’increment de destrosses en el mobiliari de l’Estany, passeres, papereres, rètols informatius.

Demanem per tant a l’ajuntament que crei una figura exclusiva i permanent de vigilant de l’estany que vetlli pel compliment del RAE i alhora pugui fer tasques informatives sobre l’estatus de protecció de l’estany i els principals valors de l’espai, per tal que la gent de la comarca i visitants ocasionals tinguin la informació adient.

Així mateix reclamem a l’ajuntament que elabori un fulletó informatiu sobre les infraccions en el RAE que més s’observen i les sancions aplicables, i alhora descrigui els principals valors de l’espai que ajudin a la seva valorització.

Tanmateix, també reclamem que aquesta figura no sigui exclusiva de l’ajuntament de Banyoles i que pugui actuar també en el terme de Porqueres on també s’ha constatat un elevat grau d’actituds incíviques.

Banyoles 17 de juliol de 2011

La Llei de Residus i Sòls Contaminats, una llei poc ambiciosa

Barcelona, 14 de juliol de 2011

Malgrat ser una llei de mínims que ha desaprofitat l’oportunitat històrica d’avançar cap a un model de gestió preventiva dels recursos i dels residus, obre tímidament les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit d’envasos de begudes.

Des de la Fundació Prevenció de Residus i la Federació Ecologistes de Catalunya lamentem que el redactat final d’aquesta Llei no apliqui mesures suficients per a invertir les tendències de creixement dels residus, ni per augmentar la quantitat i qualitat de la recuperació de les diferents fraccions dels residus i especialment els residus orgànics. La Llei no desplega els mecanismes necessaris per aturar de forma efectiva l’augment dels residus que finalment van a parar als tractaments finalistes de residus (abocadors i incineradores).

La qual cosa dificulta el camí cap a l’Estratègia Residu Zero, adoptada a moltes ciutats i regions del món, i que està arrelant a diversos ajuntaments i consells comarcals, empreses, universitats, institucions de Catalunya.

Si bé la Llei és poc ambiciosa, presenta alguns aspectes positius, tals com la responsabilitat ampliada del productor en relació al disseny de productes minimitzant els seus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector dels residus, o la creació d’un centre d’investigació sobre prevenció i gestió de residus. D’altra banda, encara que de forma tímida, la Llei obre les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit per a envasos de begudes, la qual cosa és un èxit tenint en compte les pressions exercides des dels sectors que actualment gestionen els residus d’envasos, la seva fabricació i comercialització.

Éxit de la banyada reivindicativa per l’Aigua de l’Estany BIGJUMP 2011 a la caseta de fusta

Prop  d’un centenar de persones van participar del salt a l’Aigua (BIG JUMP 2011) reivindicatiu convocat per Limnos a la caseta de fusta el diumenge 10 de juliol de 2011.

Membres de Limnos i d’altres entitats de la comarca que van donar suport a l’activitat van participar d’aquest acte simbòlic. es van atendre als mitjans de comunicació i es va repartir un petit manifest ( clica aquí: bigjump2011 )amb el text reivindicatiu de la jornada.

L’acte ha aparegut en diversos mitjans de comunicació.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/07/11/bany-reivindicatiu-insta-banyolins-cuidar-lestat-laigua-del-estany/500433.html

LIMNOS

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XI Concurs de fotografia de la Natura

Divendres 8 de juliol a les vuit del vespre es lliuraran al Museu Darder els premis corresponents a la XIª edició del Concurs de Fotografia de la Natura “El Cel” que organitzen anualment l’entitat ecologista Limnos, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Museu Darder i la Facultat de Ciències de la UdG.

Durant l’acte es donaran a conèixer i es farà entrega dels premis als guanyadors d’aquesta edició dedicada a “El CEL” que han estat:

  • 1er premi

Títol: Cel tempestuós

Autor: Jordi Gallego i Caldas (Sant Feliu de Guíxols)

  • 2on premi

Títol: Caminos por el aire

Autor: Manuel López Francés (Villena, Alacant)

  • Premi especial per al millor núvol

Títol: Cel de foc

Autor: Vicent Quiles Mira (Castalla, Alacant)

  • Premi del Pla de l’Estany

Títol: Blanc

Autor: Ariunchimeg Batkhuyag (Banyoles)

  • Premi Universitat de Girona.

El premi és declarat desert.

  • Autor Jove

El premi és declarat desert.

Aquest any el tema triat per les fotografies participants en el  concurs ha estat els “El cel”. Han participat del concurs 36 participants amb un total de 88 fotografies.

El jurat format per un membre de cada una de les entitats organitzadores, Limnos, CECB, UdG i Museu Darder, i dos fotògrafs del Pla de l’estany, Ernest Costa i Xavier Pérez, a part de donar un premi principal, també premia les millors imatges que fan referència a la comarca del Pla de l’Estany i a les que defineixen la millor imatge sobre núvols. Altres categories que reben premi són la de millor fotografia d’una persona vinculada a la UdG i el millor autor jove, però que aquest any han estat declarats deserts. L’organització ha optat per donar un segon premi per la seva qualitat i originalitat.

Una selecció de 30 de les millors fotografies presentades, entre les quals les finalistes i les guanyadores de les diverses categories, es podran veure gratuïtament a la sala d’exposicions temporals del  Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany,  fins a primers de setembre. Durant la tardor la mostra es traslladarà al vestíbul de la Facultat de Ciències de la UdG.

Banyoles, 7 de juliol de 2011

Quarta nit d’Amfibis 2011

El passat Dissabte 21 de maig a les 21:30 a Can Morgat, es va celebrar la quarta nit d’amfibis, una sortida per anar a escoltar i observar amfibis de l’entorn de l’Estany de  Banyoles. Durant la sortida vam recórrer la llacuna de l’Aulina, i la llacuna de l’Artiga on vam poder veure i sentir diferents individus de Reinetes (Hyla meridionalis), Gripaus corredors (Bufo calamita), Granota verda (Rana perezi) i Granota pintada (Discoglossus pictus), espècies que habiten en les llacunes restaurades de Can Morgat.

A més, els participants també van poder observar uns cap-grossos en fase de metamorfització de Gripau d’esperons (Pelobates cultripes), capturats a la platja d’Espolla, que en acabar l’activitat es van retornar al seu punt d’origen.

Activitat inclosa dins el programa de voluntariat ambiental de Limnos, en la que van participar 16 voluntaris.