Catalunya a la cua de la conservació de la biodiversitat

Coincidint que aquest dissabte era 22 de maig i es va celebrar el dia internacional de la biodiversitat, la Federació d’ Ecologistes de Catalunya-EdC, de la qual Limnos es membre, fa arribar a l’opinió publica i al Govern de la Generalitat el següent comunicat:

L’any 2010 era la fita adoptada en els acords del Consell europeu de Göteborg el 2001, per aturar la pèrdua de diversitat biològica a la Unió Europea. Però la nostra realitat és que a Catalunya segueix augmentant la pèrdua de biodiversitat, tot i ser l’element mes important del patrimoni natural.

Catalunya ha passat d’ésser un referent en la conservació del medi ambient a situar-se en la part baixa del rànking, tant a nivell estatal com Europeu. A més, és una de les comunitats que mes queixes ha rebut des de la Unió Europea per vulneració de la política ambiental i comunitària.

1- Catalunya es l’única de les grans comunitats autònomes que encara no té aprovades normatives bàsiques per la conservació de la seva biodiversitat com:

  • Una llei de biodiversitat.
  • L’estratègia de conservació de la biodiversitat.
  • Un pla director de corredors biològics
  • Els catàlegs de fauna i flora en perill d’extinció
  • Els plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció: per espècies com l’ós, les espècies d’aus estèpiques i altres com peixos d’aigües continentals i marines……

2- Ser l’única nacionalitat de l’estat en què s’ha extingit una espècie.
La manca de gestió responsable del espai natural de la timoneda d’Alfés va comportar l’extinció de l’Alosa Becuda, l’any 2006, i malgrat la gravetat d„aquest fet la Generalitat va autoritzar al 2009 unes maniobres militars a l’espai natural, ZEPA i xarxa Natura 2000 de la timoneda d’Alfés, i manté operatiu l’aeròdrom d’Alfés tot i que ja ha entrat en funcionament l’aeroport de Alguaire.

3- L’habitat més amenaçat a Catalunya és l’estepari
El 40% de les espècies d’ocells catalogades com amenaçades a Catalunya són espècies estepàries. És l’hàbitat –i el grup faunístic- més amenaçat actualment a Catalunya. Manca de planificació i de gestió per part del Departament de Medi Ambient, amb obres com el canal del Segarra Garrigues.
Altres espècies d’aus estèpiques en perill d’extinció com la Trenca (Lanius minor) ja ha desaparegut de l’Alt Empordà, el segon nucli català on a més del Sègria era present. Ara per ara tant sols resten tres parelles reproductores, la major població peninsular.

4- Catalunya és la comunitat que menys inverteix en espais naturals
Menys d’una cinquena part dels espais protegits (un 18%) té un pla de gestió aprovat i només un de cada quatre (un 24%) disposa d’un òrgan gestor encarregat del seu funcionament. A més, en un 20% d’aquests espais protegits ha empitjorat el seu grau de conservació des que es va decretar la seva protecció.
Els parcs naturals catalans reben una inversió de 15,29 euros per hectàrea a l’any, de manera que Catalunya només supera en aquest aspecte Extremadura. Com a d’altres exemples: Madrid (128 euros per hectàrea i any) i Canàries (117 euros) són les comunitats que poden ofereixen millors resultats en aquest llistat.
Aquestes xifres encara podrien resultar més desfavorables per al Govern català si es comptabilitzessin per separat les inversions que porten a terme la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Així, si es tenen en compte només els parcs de la Generalitat, Catalunya ocuparia l’última posició (7,43 euros per hectàrea. Aquestes dades provenen de l’informe de ICHN del 2008, lamentablement vigent.

5- La costa catalana és la mes amenaçada
Quant a les nostres costes (incloent-hi com a tals les del mar, rius, llacs i embassaments), la nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni natural no presenta cap novetat que pugui impedir l’actual procés d’artificialització del litoral amb mal anomenats “Camins de ronda” i altres estructures que després resultaran molt difícils de mantenir i es deterioraran ràpidament, i que comprometen l’equilibri dels ecosistemes costaners i la qualitat turística del litoral català, el qual sense aquestes platges i boscos naturals passarà a poder descriure’s com un “litoral degradat”. Tot dependrà de la política del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Des d’aquí els donem una idea que potser xoca massa a la mentalitat dels polítics i els tècnics: en alguns indrets, el millor que es pot fer és no fer res, o quasi res.
Catalunya, amb 547 quilòmetres de costa, és la comunitat autònoma amb més litoral urbanitzat. El 46,5% del litoral català es troba ja urbanitzat, el major percentatge de la costa espanyola.

6- Estat lamentable dels nostres rius.
Els nostres rius es troben molt malmesos i alterats, tot i que el 25% dels vertebrats al món pertanyen a les zones humides continentals. Això provoca que més del 50 % dels seus cursos no puguin complir l’exigència de la Directiva Marc de l’Aigua del 2015, que exigeix tenir un bon estat ecològic als rius. No ho compleixen per les següents causes:
Manca de cabals ecològics de manteniment.
Repressaments abusius sense connectivitat
Reintroducció d’espècies de peixos al·lòctones que malmeten la nostra fauna íctica.
Cal prohibir la introducció d’espècies piscícoles al·lòctones.
Els cursos mitjos i baixos del nostres principals rius com la Muga, el Segre, el Ter o el Llobregat tenen mes del 60% de les espècies de peixos exòtiques.

7- Infraestructures que malmeten la biodiversitat
A Catalunya s’han construït multitud d’infraestructures i altres estan en projecte. Totes elles desplanificades ambientalment, aquestes infraestructures suposen verdaderes barreres que fragmenten el territori i impossibiliten la natural interconectivitat biològica. Tot això és producte de la passivitat del departament de Medi Ambient que encara a hores d’ara no ha aprovat normatives essencials de connectivitat, afavorint el descontrol territorial.

8- No integrar el manteniment de la biodiversitat transversalment en totes les polítiques.
Connectivitat, fragmentació, illes de natura, ambientalització de les ajudes agràries… tot són conceptes dels quals en sentim a parlar sovint. La realitat és que el model de desenvolupament que ha permès la pèrdua de biodiversitat continua utilitzant la biodiversitat com a element folklòric, sense qüestionar-se que els recursos són limitats, ni que la progressiva degradació de la biodiversitat és símptoma de pèrdua de qualitat dels nostres ecosistemes, però també del benestar humà. Tot plegat, mostres evidents que cal canviar de model, que no calen polítiques sectorials específiques per la protecció de la biodiversitat, sinó plena integració transversal de l’ambientalització de totes les polítiques sectorials.

Per tot això
Demanem al Govern de la Generalitat:

  • Que es doti dels instruments legislatius necessaris per a la conservació efectiva de la biodiversitat, amb l’aprovació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural i de l’Estratègia per a la Conservació Biodiversitat.
  • Es doti d’un pressupost per la conservació de la biodiversitat suficient de l’ordre del 3% dels pressupostos.
  • Que es faciliti la participació social de les entitats ecologistes de forma real i decisòria.