Resultats del concurs d’identificació d’ocells del Dia Mundial dels Ocells del 2010

Un total de 16 persones han participat en el concurs d’identificació d’ocells organitzat per Limnos, el Museu Darder i el Consorci de l’Estany en motiu del Dia Mundial dels Ocells  (4 d’octubre de 2010).

Els guanyadors del concurs han estat la Montse Grabalosa de Manlleu en el nivell fàcil, i Gerard Funosas de Banyoles en el difícil. El concurs es tractava d’identificar cinc ocells naturalitzats exposats al Museu Darder durant 15 dies, i hi havia dos nivells, un de fàcil i un de difícil. 6 participants van encertar els 5 ocells fàcils i es va celebrar un sorteig per decidir qui rebia el premi. Pel que fa al nivell difícil cap persona les va identificar les 5, i dues persones van saber-ne 4, entre els quals també es va celebrar un sorteig. Als dos guanyadors se’ls farà entrega d’un petit regal consistent en llibres i material de la botiga del Museu Darder. Amb aquest concurs es vol fomentar el coneixement de la natura, així com apropar a la gent al Museu Darder.

Limnos reclama una major vigilància ambiental a l’Estany de Banyoles

Limnos lamenta l’accident d’una màquina giratòria que es va produir el 14 d octubre a l’Estany de Banyoles, i que va ocasionar una petita fuita de gasoil. Limnos a la vegada demana que es prenguin totes les mesures necessàries per reduir l’impacte ambiental d’aquest succés. Així mateix aprofita per reclamar un major control ambiental per part de totes les administracions competents (Generalitat, Consorcis, Ajuntaments,…) a l’Estany i aplaudeix l’actuació dels bombers, amb l’adopció ràpida de mesures per retenir el gasoil, que van evitar un mal major.

Tanmateix considera que aquest fet hauria d’obligar a tenir una major cura amb les actuacions que es desenvolupen a l’Estany de Banyoles, especialment quan hi ha el més mínim risc de contaminar les aigües, ja que això pot tenir greus efectes sobre la vegetació i fauna que habita a l’Estany, sobre els recs de desguàs que reguen les hortes i especialment també sobre l’aigua de consum de Banyoles. Per això a part de reforçar el control sobre les actuacions, caldria disposar d’un protocol d’emergència que coordini els agents que han d’actuar (Ajuntament, bombers, Agents Rurals, Mossos d’Escuadra, Agència Catalana de l’Aigua…) quan es produeixi una eventualitat d’aquest tipus.

Dia mundial dels Ocells de l’any 2010 a l’Estany

El passat 2 d’octubre es va celebrar el dia mundial dels ocells a l’Estany amb una intervenció del programa de voluntariat de LIMNOS on vam participar una trentena de persones del matí van participar en un taller d’anellament científic d’ocells, un taller de construcció de caixes niu i un taller de creació de menjadores especialment destinat als més petits.Les activitats s’han anat fent al llarg de tot el matí. Totes elles han estat activitats aptes per a un públic familiar i per a gent amb ganes de fer bricolatge i treballar amb les mans per a preparar algunes de les properes actuacions de voluntariat. L’activitat d’anellament científic ha facilitat el coneixement d’una tècnica utilitzada pel coneixement dels ocells i que ha permès tenir ben a prop dels assistents l’avifauna de l’Estany. El taller de construcció de caixes niu ha servit per a tenir preparades una vintena de caixes niu per a ser instal•lades la propera primavera. I el taller de creació de menjadores ha servit per a conèixer les possibilitats que els diferents models ofereixen per a facilitar alimentació i per a disposar de punts d’observació per a començar a familiaritzar-se amb les espècies d’ocells més abundants . Fins el proper 17 d’octubre hi haurà l’oportunitat de participar en el concurs “… i aquest ocell quin és?”. Basat en la identificació dels ocells que estaran senyalitzats i exposats a l’Espai Darder del Museu Darder. S’han preparat dos nivells del concurs, un de bàsic i un de nivell mitjà, per a permetre la màxima participació. Hi haurà premi pels guanyadors de cadascuna d’aquestes categories.

Catalunya a la cua de la conservació de la biodiversitat

Coincidint que aquest dissabte era 22 de maig i es va celebrar el dia internacional de la biodiversitat, la Federació d’ Ecologistes de Catalunya-EdC, de la qual Limnos es membre, fa arribar a l’opinió publica i al Govern de la Generalitat el següent comunicat:

L’any 2010 era la fita adoptada en els acords del Consell europeu de Göteborg el 2001, per aturar la pèrdua de diversitat biològica a la Unió Europea. Però la nostra realitat és que a Catalunya segueix augmentant la pèrdua de biodiversitat, tot i ser l’element mes important del patrimoni natural.

Catalunya ha passat d’ésser un referent en la conservació del medi ambient a situar-se en la part baixa del rànking, tant a nivell estatal com Europeu. A més, és una de les comunitats que mes queixes ha rebut des de la Unió Europea per vulneració de la política ambiental i comunitària.

1- Catalunya es l’única de les grans comunitats autònomes que encara no té aprovades normatives bàsiques per la conservació de la seva biodiversitat com:

  • Una llei de biodiversitat.
  • L’estratègia de conservació de la biodiversitat.
  • Un pla director de corredors biològics
  • Els catàlegs de fauna i flora en perill d’extinció
  • Els plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció: per espècies com l’ós, les espècies d’aus estèpiques i altres com peixos d’aigües continentals i marines……

2- Ser l’única nacionalitat de l’estat en què s’ha extingit una espècie.
La manca de gestió responsable del espai natural de la timoneda d’Alfés va comportar l’extinció de l’Alosa Becuda, l’any 2006, i malgrat la gravetat d„aquest fet la Generalitat va autoritzar al 2009 unes maniobres militars a l’espai natural, ZEPA i xarxa Natura 2000 de la timoneda d’Alfés, i manté operatiu l’aeròdrom d’Alfés tot i que ja ha entrat en funcionament l’aeroport de Alguaire.

3- L’habitat més amenaçat a Catalunya és l’estepari
El 40% de les espècies d’ocells catalogades com amenaçades a Catalunya són espècies estepàries. És l’hàbitat –i el grup faunístic- més amenaçat actualment a Catalunya. Manca de planificació i de gestió per part del Departament de Medi Ambient, amb obres com el canal del Segarra Garrigues.
Altres espècies d’aus estèpiques en perill d’extinció com la Trenca (Lanius minor) ja ha desaparegut de l’Alt Empordà, el segon nucli català on a més del Sègria era present. Ara per ara tant sols resten tres parelles reproductores, la major població peninsular.

4- Catalunya és la comunitat que menys inverteix en espais naturals
Menys d’una cinquena part dels espais protegits (un 18%) té un pla de gestió aprovat i només un de cada quatre (un 24%) disposa d’un òrgan gestor encarregat del seu funcionament. A més, en un 20% d’aquests espais protegits ha empitjorat el seu grau de conservació des que es va decretar la seva protecció.
Els parcs naturals catalans reben una inversió de 15,29 euros per hectàrea a l’any, de manera que Catalunya només supera en aquest aspecte Extremadura. Com a d’altres exemples: Madrid (128 euros per hectàrea i any) i Canàries (117 euros) són les comunitats que poden ofereixen millors resultats en aquest llistat.
Aquestes xifres encara podrien resultar més desfavorables per al Govern català si es comptabilitzessin per separat les inversions que porten a terme la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Així, si es tenen en compte només els parcs de la Generalitat, Catalunya ocuparia l’última posició (7,43 euros per hectàrea. Aquestes dades provenen de l’informe de ICHN del 2008, lamentablement vigent.

5- La costa catalana és la mes amenaçada
Quant a les nostres costes (incloent-hi com a tals les del mar, rius, llacs i embassaments), la nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni natural no presenta cap novetat que pugui impedir l’actual procés d’artificialització del litoral amb mal anomenats “Camins de ronda” i altres estructures que després resultaran molt difícils de mantenir i es deterioraran ràpidament, i que comprometen l’equilibri dels ecosistemes costaners i la qualitat turística del litoral català, el qual sense aquestes platges i boscos naturals passarà a poder descriure’s com un “litoral degradat”. Tot dependrà de la política del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Des d’aquí els donem una idea que potser xoca massa a la mentalitat dels polítics i els tècnics: en alguns indrets, el millor que es pot fer és no fer res, o quasi res.
Catalunya, amb 547 quilòmetres de costa, és la comunitat autònoma amb més litoral urbanitzat. El 46,5% del litoral català es troba ja urbanitzat, el major percentatge de la costa espanyola.

6- Estat lamentable dels nostres rius.
Els nostres rius es troben molt malmesos i alterats, tot i que el 25% dels vertebrats al món pertanyen a les zones humides continentals. Això provoca que més del 50 % dels seus cursos no puguin complir l’exigència de la Directiva Marc de l’Aigua del 2015, que exigeix tenir un bon estat ecològic als rius. No ho compleixen per les següents causes:
Manca de cabals ecològics de manteniment.
Repressaments abusius sense connectivitat
Reintroducció d’espècies de peixos al·lòctones que malmeten la nostra fauna íctica.
Cal prohibir la introducció d’espècies piscícoles al·lòctones.
Els cursos mitjos i baixos del nostres principals rius com la Muga, el Segre, el Ter o el Llobregat tenen mes del 60% de les espècies de peixos exòtiques.

7- Infraestructures que malmeten la biodiversitat
A Catalunya s’han construït multitud d’infraestructures i altres estan en projecte. Totes elles desplanificades ambientalment, aquestes infraestructures suposen verdaderes barreres que fragmenten el territori i impossibiliten la natural interconectivitat biològica. Tot això és producte de la passivitat del departament de Medi Ambient que encara a hores d’ara no ha aprovat normatives essencials de connectivitat, afavorint el descontrol territorial.

8- No integrar el manteniment de la biodiversitat transversalment en totes les polítiques.
Connectivitat, fragmentació, illes de natura, ambientalització de les ajudes agràries… tot són conceptes dels quals en sentim a parlar sovint. La realitat és que el model de desenvolupament que ha permès la pèrdua de biodiversitat continua utilitzant la biodiversitat com a element folklòric, sense qüestionar-se que els recursos són limitats, ni que la progressiva degradació de la biodiversitat és símptoma de pèrdua de qualitat dels nostres ecosistemes, però també del benestar humà. Tot plegat, mostres evidents que cal canviar de model, que no calen polítiques sectorials específiques per la protecció de la biodiversitat, sinó plena integració transversal de l’ambientalització de totes les polítiques sectorials.

Per tot això
Demanem al Govern de la Generalitat:

  • Que es doti dels instruments legislatius necessaris per a la conservació efectiva de la biodiversitat, amb l’aprovació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural i de l’Estratègia per a la Conservació Biodiversitat.
  • Es doti d’un pressupost per la conservació de la biodiversitat suficient de l’ordre del 3% dels pressupostos.
  • Que es faciliti la participació social de les entitats ecologistes de forma real i decisòria.