Fotografia de Sandra Araque, voluntària del cens

Rècord de participació i 3 llúdrigues al cens visual de llúdriga 2020

  • Vam poder veure dues llúdrigues diferents al Fluvià i se’n va detectar una altra a l’Estany.
  • La tretzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 37 voluntaris, superant el màxim de 23.

El tretzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 19 i 20 de juny, va marcar un rècord de participació del voluntariat, i va permetre detecar tres llúdrigues: dues al Fluvià i  mínim una a l’Estany de Banyoles.
Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes adjacents i el Fluvià.
Vam poder trobar rastres només en dos punts de mostreig, i amdbós frescos de la mateixa nit. És un valor de rastres molt baix, i segurament es deu a que amb les pluges dels dies anteriors els rastres previs havien anat desapareixent.

Una de les observacions de llúdriga del Fluvià va poder ser enregistrada nedant, i la que es va localitzar a l’Estany va deixar rastres frescos a dos punts propers de mostreig la mateixa nit del cens i, en cas de ser la mateixa, també hauria estat observada breument a la sessió matinal.  Durant la sessió del vespre també es van veure dos individus, un a l’Estany i un al Fluvià, que no es van saber identificar amb seguretat com a llúdriga o visó americà. A més, es van veure tres coipús i un visó americà, tots al Fluvià. També es va poder observar altra fauna interessant, com un cabirol, un martinet menut, martinets de nit, falcó de la reina, agró roig, o vidriol.

Podem celebrar que la participació va ser altíssima, amb 22 punts mostrejats i 37 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, sobretot afins al cens de llúdriga, però també cares noves. Amb tants observadors, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació de llúdrigues que es movien per l’Estany i el Fluvià durant la nit del cens.

Lamentem haver de seguir remarcant molèsties importants en la tranquilitat de l’Estany durant la sessió del vespre. És preocupant com alguns grups de joves, com ja hem vist altres anys, ocupen algunes passeres o aguaits per banyar-se (en punts no autoritzats per bany), posar la música ben alta i fer gresca. A més, en alguns casos deixant brossa. En properes edicions s’informarà a tot el voluntariat que si detecten comportaments incívics o banys, s’avisi a directament a la policia. Si bé vam tenir molts punts (quasi la meitat) frequentats per gent passejan o cotxes, això es deu a que vam mostrejar  més que mai i probablement a que després del confinament molta gent agraeix fer una passejada per l’Estany al vespre.

Finalment, des de Limnos estem molt contents de poder dir que l’activitat del cens va ser enregistrada i divulgada com a material audiovisual pel fanàstic canal naturalista OxigeNATs (abans ConfiNATs), sortits arran del confinament.
Aquí teniu el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=yOQvsOSCzjU

Les observacions d’enguany segueixen indicant que al Fluvià és on hi ha més activitat de la llúdriga, però també de visó americà, i sobretot de coipú, una espècie invasora que fa poc que ha arribat però que s’expandeix ràpidament. Seguir-la veient a l’Estany és cada any una alegria perquè ens suggereix que la llúdriga està suportant, de moment, la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, que no es valora prou com l’entorn natural que és. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Fotografia de portada: Sandra Araque (voluntària del cens)

Banner_SalvemElsRius

Diverses entitats del territori llancen la campanya SALVEM ELS RIUS

  • Limnos es suma a diverses entitats per, davant les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als rius de Catalunya arran del Glòria, fer nèixer la plataforma #SalvemElsRius.

La campanya reacciona a les destrosses ambientals que han ocasionat les actuacions de l’ACA per netejar les lleres dels nostres rius de restes vegetals que van ser acumulades pel Glòria.

Els resultats d’aquestes actuacions, que en molts punts de Catalunya han malmès o eliminat la vegetació i els boscos de ribera presents en els marges de rius, es recullen en aquesta web, on tant entitats com particulars es poden descarregar el manifest i adherir-se a la campanya:

Adjuntem manifest de la campanya:


MANIFEST SALVEM ELS RIUS

Els cursos fluvials són un dels ambients de major importància ecològica, constituint l’hàbitat de multitud d’espècies, moltes d’elles en perill d’extinció i de conservació prioritària. Els rius i rieres són l’hàbitat d’espècies tant importants com la llúdriga, el turó, la rata d’aigua, el blauet, la merla d’aigua, la tortuga de rierol o el cranc de riu ibèric, per citar-ne alguns exemples.

Els boscos de ribera, formacions forestals que acompanyen als cursos fluvials, són essencials per la conservació dels propis cursos fluvials i  per al correcte funcionament de tot l’ecosistema. Alhora són veritables zones d’esponjament en cas de riuades. Quan el cabal és elevat, el bosc de ribera permet alentir la velocitat de les aigües, reduir l’erosió i, si s’han respectat les planes d’inundació, evitar que l’aigua sobreïxi del seu espai natural. Totes aquestes funcionalitats permeten dissipar l’energia de l’aigua i dels sediments que arrossega i, per tant, que els béns materials i els personals es vegin menys amenaçats en cas d’episodis extraordinaris d’avingudes. Els fenòmens meteorològics extrems s’estan convertint en habituals degut al canvi climàtic, i per consegüent, cal garantir uns ecosistemes fluvials madurs capaços de minimitzar els seus efectes.

El boscos de ribera, a més a més, actuen de filtres de l’aigua, retenint els sediments i els contaminants, oxigenant l’aigua i regulant-ne la temperatura. En definitiva, garanteixen una bona qualitat hídrica. El cursos fluvials, a banda de constituir, per si mateixos, uns espais naturals d’un elevadissim valor ecològic, tenen una funció molt important com a autèntics corredors biològics que vertebren els espais naturals del nostre país, ajudant a una major connectivitat territorial, fet essencial perquè la fauna i la flora puguin ésser el més resilients possibles al canvis produïts per l’alteració en els usos del sòl i les conseqüències del canvi climàtic.

Malgrat la importància ecològica dels boscos de ribera o la seguretat que ens aporten, així com el fet que siguin hàbitats de protecció prioritària -molts d’ells protegits per la llei-, a Catalunya, de forma reiterada, s’han fet actuacions que els ha afectat molt negativament. Les últimes setmanes aquestes actuacions s’han intensificat de forma molt generalitzada i preocupant. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està portant a terme actuacions d’eliminació i destrucció dels boscos de ribera i dels ecosistemes fluvials a molts rius i rieres del nostre país. Aquestes actuacions estan vinculades a unes suposades accions “d’urgència” arran dels efectes del temporal Glòria.

Amb el pretext d’haver d’actuar per solucionar els efectes d’aquest temporal s’estan eliminant, de soca-rel, molts boscos de ribera, transformant els rius i les rieres en uns simples canals de desguàs, desprovistos de tot rastre de vegetació, eliminant tot l’ecosistema fluvial. Espais tan importants com la riera d’Arbúcies, inclosa a la Xarxa Natura 2000, on hi havia una important verneda (hàbitat d’interès prioritari a Europa) han estat totalment arrasats i transformats en un simples canal per on passa l’aigua. Aquest mateixa actuació s’està repetit a molts altres rius i rieres del país, per exemple al riu Tordera, al Ter, l’Onyar, el Francolí, el Llémena, al Llierca, al Fluvià, a la riera de Giola, etc.

Amb l’excusa de treure fusta morta acumulada per la riuades, es treuen molts dels arbres vius, actuant, sovint, en trams on aquesta suposada fusta morta era inexistent. Si el tema ja és greu per si mateix cal afegir que aquestes actuacions s’estan duent a terme en plena època de reproducció, just quan els boscos de ribera estan plens de nius i pollets, provocant-ne la seva destrucció.

El greu conflicte que està aflorant és degut a que durant anys s’ha construït en zones inundables, ocupant un espai que realment pertany als cursos fluvials. Pretendre protegir aquestes infraestructures netejant constantment les lleres dels rius, com si fossin jardinets, no és cap solució, si més no a llarg termini. La manca d’una planificació de l’espai fluvial, amb una permisivitat que ha possibilitat que les lleres i les zones d’inundació siguin ocupades per activitats diverses o hagin estat edificades, és la causa real que ha provocat que les avingudes dels rius hagin causat mals i estralls sobre infraestructutes i propietats privades. És necessari que l’Administració actuï amb visió de futur, talar arbres ara no representarà solucionar el problema, sinó una fugida endavant, a un futur on els boscos de ribera seran tan dèbils que deixaran de complir les seves funcions.

Davant dels últims fenòmens climàtics, en que els rius ens estan ensenyant quin és el seu veritable domini, cal que l’ACA els adapti a aquesta realitat física. I, per tant, caldrà actualitzar les zones de domini públic hidràulic, impedir infraestructures i edificacions dins les lleres fluvials, i preparar les zones d’inundabilitat perquè puguin rebre les aigües fluvials en propers períodes de crescudes sense provocar danys. D’aquesta manera estarem permetent així una major permeabilitat i que els rius puguin desguassar l’aigua sense haver d’anar sortejant tot allò que hem construït dins la seva llera. Enlloc de seguir aquests passos, però, ens hem dedicat a eliminar boscos de ribera, que són, justament, la garantia que ens permet minimitzar els efectes d’aquestes avingudes.

Les actuacions que està realitzant l’ACA estan provocant uns impactes ecològics de primera magnitud, afectant a espais naturals i espècies protegides per la llei. A més, resulten accions irresponsables, ja que la transformació dels rius i rieres en uns simples canals de desguàs augmenta el poder destructor de l’aigua. En futurs períodes d’avingudes es pot pronosticar que, en aquests trams on l’ACA està actuant, els efectes destructius de l’aigua poden ser molt més importants.

 

Per aquests motius, RECLAMEM:

  1. Que s’aturin d’immediat les actuacions que està portant a terme l’ACA en els cursos fluvials del país. Que es depurin les responsabilitats pertinents, tant sobre les persones i càrrecs que les han autoritzat, com sobre els que les han executat. Caldrà també que es portin a terme els treballs necessaris per restaurar els espais naturals afectats per tal de recuperar els valors naturals que han estat eliminats.
  2. Que els rius, rieres i la resta de cursos fluvials siguin considerats espais naturals d’alt valor ambiental i essencials per la connectivitat ecològica i, en conseqüència, siguin gestionats sempre amb aquesta premissa.

Cal revisar els protocols d’actuació per transformar la visió actual que l’administració fluvial té de les lleres. S’ha de revertir la concepció de considerar els rius i rieres com uns mers canals de desguàs d’aigua, i guanyar una visió dels cursos fluvials com a ecositemes complexes, hàbitat d’espècies protegides i en perill d’extinció, etc. Lògicament, caldrà que es gestionin tenint en compte aquests aspectes.

  1. Que en les actuacions que es duguin a terme a les lleres dels rius s’apliqui allò que ja contempla la mateixa ACA en el seu manual de “Criteris tècnics per a l’execució de treballs de manteniment i conservació de les lleres públiques on s’esmenta que:

Els treballs es realitzaran durant l’època en què no es pertorbin els períodes de reproducció de les espècies constitutives de l’hàbitat del sistema fluvial i protegides per la legislació específica. En concret, per a la nidificació d’aus caldrà acotar les actuacions, sempre que sigui possible, fora del període comprès entre l’1 de març i l’1 d’agost”.

A més a més, és del tot necessari que en les actuacions en les lleres fluvials hi hagi una direcció ambiental que en faci una supervisió prèviament i durant l’execució dels treballs, per tal de garantir la minimització dels impactes ambientals. Hem detectat una total mancança d’aquest seguiment en les actuacions que l’ACA està portant a terme.

  1. Cal que totes les actuacions que es plantegin realitzar dins les zones de domini públic hidràulic siguin sotmeses als tràmits d’informació pública per tal que se’n pugui tenir coneixement i s’hi puguin presentar aquelles al·legacions o recursos que es considerin convenients. També cal que aquestes actuacions es sotmetin al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Cal fugir de l’actual opacitat en les actuacions que es porten a terme en les lleres públiques i garantir la deguda transparència i el compliment de la normativa catalana, estatal i europea.
    Fa falta un canvi normatiu pel que fa a les actuacions dins les lleres públiques que es consideren urgents. En cap cas l’excusa de la urgència ha de comportar una manca d’informació pública, de transparència o del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
  1. Que es revisin i s’actualitzin les zones de Domini Públic Hidràulic adaptant-les a l’actual realitat. Cal evitar actuacions dins d’aquesta zona que puguin agreujar els efectes en cas de futures crescudes i avingudes dels nostres cursos fluvials.
  2. Que es realitzin les actuacions pertinents per restaurar les lleres dels rius i rieres, retirant totes aquelles infraestructures, com murs o esculleres, que encaixonen i malmeten els ecosistemes fluvials. S’ha demostrat que aquestes estructures són un factor que augmenta els efectes negatius en cas d’avinguda, ja que encaixonen l’aigua i permeten així que aquesta agafi més velocitat i tingui més capacitat destructiva un cop es desborda.

Exposem la nostra preocupació per com s’estan gestionant les lleres dels rius i rieres a Catalunya. Per aquest motiu es crea la Plataforma Salvem els Rius, amb la voluntat de defensar una altra forma de gestionar els cursos fluvials. Estarem atents a les actuacions futures que es duguin a terme i, si fos el cas, les denunciarem a les institucions que pertoquin.

Podeu consultar tota la informació a: www.iaeden.cat/salvemelsrius/

dav

Sortida d’identificació i observació de papallones diürnes 21 Juny

  • Aqueni ambiental organitza una sortida per veure papallones el diumenge 21 de juny a les llacunes de Can Morgat.
  • Limnos i el CBMS donen suport a l’activitat.

Limnos col·labora amb Aqueni ambiental,  que ens ofereix una sortida per celebrar la 8a edició del ‘Dia de les papallones’. Si bé normalment aquetes jornades, que són una iniciativa del Museu de Granollers que gestiona els transectes del BMS, es celebren druant la primera quinzena de juny, la situació de confinament actual ha suggerit moure-la fins el cap de setmana del 20 i 21 de juny.

Si us interessa conèixer les papallones de l’entorn de l’Estany i fer una activitat naturalista a l’aire lliure després d’aquests mesos tan difícils, aprofiteu i inscriviu-vos a “info@aqueni.cat”, o pel telèfon que s’indica al cartell. Les places són limitades!

cartell sortida papallones

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

llúdriga

Apunteu-vos al XIII cens visual de llúdriga! 19 – 20 de juny

XIII Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2020)

Després d’uns mesos de confinament i aprofitant que la desescalada ho pemetrà (si tot va bé ens trobarem ja en fase 3), Limnos organiza enguany la tretzena edició del cens amb la intenció de seguir recopilant informació de l’abundància d’aquest mamífer a l’entorn de l’Estany.
Us animem a participar en aquesta activitat de voluntariat ambiental, per la qual no cal cap formació prèvia. La vostra col·laboració ens ajuda a incrementar l’esforç d’observació i a donar més valor als resultats del cens.

El calendari i l’horari dels censos són els següents:

• Divendres 19 de juny: de 19 a 22 hores (els voluntaris amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)
• Dissabte 20 de juny: de 5:30 a 7 hores

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.
Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És molt important que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també contactant al correu de limnos o al número de mòbil (whatsapp): 696 68 57 02 – Gerard

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície, col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.

dav

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.

imatge reclamació 4

Limnos dona suport a la creació de l’Agència Catalana de la Natura

Limnos s’ha adherit a la campanya iniciada per a la Xarxa de Conservació de la Natura per  reclamar l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

Manifest:

Mai com ara havien sigut tan urgents les polítiques ambientals per assegurar el benestar social. La COVID-19 n’és la prova, però es preveuen impactes encara més greus en un futur immediat si no s’actua de manera ràpida i efectiva. Els discursos en contra de la necessitat d’aquestes polítiques són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.

L’Agència de la Natura de Catalunya només és un instrument entre molts d’altres que han de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat.

Per a trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local (cal destacar que la gestió forestal segueix sota la responsabilitat del Departament d’Agricultura i el Centre de la Propietat Forestal). Així doncs, és imprescindible defensar el text consensuat des de fa mesos i no trencar l’acord per pressions d’última hora que només pretenen dificultar la seva aprovació.

L’Agència també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc.

Per tant, totes les entitats, institucions i persones sotasignats reclamem al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei de creació de l’Agència de la Natura.

Promou: Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
20 de maig del 2020

3 cercles en color i text 2.1 marge

Ens arribaran més pandèmies com la del Covid-19? – l’article de l’ham del maig de 2020-

ENS ARRIBARAN MÉS PANDÈMIES COM LA DEL COVID-19? ANALITZANT EL PRESENT I EL FUTUR PROPER

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc… Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandèmies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica… Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts porten uns quants anys donant veus d’alerta i dient-nos que això passaria, que el maltractament al que estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta. Entre molts d’altres el propi director general de la OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i així sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants). En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc, que són consumits directament per la població sense cap tipus de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinés no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat… però hi ha una qüestió bàsica de la que s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessaris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que, si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc…) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats degut a l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat es fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats de que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.
• La desforestació i la invasió humana de zones selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous amfitrions… i aquests som nosaltres “.
• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals… porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macro-granges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de que aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen degut a aquest model de producció càrnica.
• El consum humà directe de tot tipus d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.
• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançant un potent missatge: “Acabem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la Covid-19”.
• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultra-ràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.
• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.
• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socio-econòmic. Som immensament cecs en no voler veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims 40 anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap espècie fora”.

metro 16-9_03_BN_1

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessitem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans a 5 o 10 anys vista, els volem ara; no ens podem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els dirigents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promoure aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

 

Toni Llobet

Reptes ambientals del coronavirus – l’article de l’ham de l’abril del 2020-

Des del món naturalista i ecologista ens preocupa l’impacte del coronavirus sobre la nostra societat i el medi ambient, i resulta especialment rellevant com la crisi del coronavirus ha posat de manifest el conflicte capital-vida del nostre sistema econòmic. Cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva.

Des del moviment naturalista s’ha donat respostes al repte social del confinament, per tal de generar propostes i activitats positives, i és en aquest sentit que han aparegut diverses iniciatives que promouen l’observació de la natura des de casa. L’Institut Català d’Ornitologia ha donat d’alta el projecte #JoEmQuedoACasa” on la gent pot entrar al portal web www.ornitho.cat les llistes d’observacions d’animals que faci des de casa seva durant el confinament, així com han ofert uns cursos on-line d’ornitologia. És sorprenent la quantitat d’ocells i altres animalons que poden passejar-se o sobrevolar el nostre terrat, o es poden veure des del balcó o el patí de casa, no cal tenir jardí, i si en tenim molt millor. N’hi ha que han anat més enllà i en el projecte “confiNATs – Amb prismàtics al terrat” ens expliquen l’experiència de veure ocells a la ciutat de Girona des del Terrat i altres curiositats. Podeu consultar-lo a la pàgina de facebook del dibuixant “Toni Llobet- Natura Il·lustrada”. També és una oportunitat per des de casa fer tallers i multitud d’activitats lligades amb l’aprenentatge sobre la natura.

Enllaç al programa ConfiNAt’s.

No tancarem aquest article, sense fer un contrapès ecologista. Si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, tindrem més pandèmies com aquesta. Els experts fa temps que ho avisaven. Les raons son varies, resumint: cada cop hi ha més gent al planeta i estem més connectats a un nivell molt intens, i la destrucció dels hàbitats naturals i la pressió sobre la fauna salvatge que incrementa l’exposició al contacte amb reservoris d’epidèmies. L’analogia d’aquesta crisi sanitària amb la crisi climàtica i ecològica és òbvia, en tant que la primera pot ser una avantsala del que ens tocarà viure aviat si no canviem urgentment de paradigma econòmic i productiu. És per això que cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva. La societat ha de canviar, i és necessari que lluitem perquè aquest canvi es faci amb justícia social i ambiental. La solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d’emergència global, i el canvi climàtic ho és, perquè inclou des del risc de noves pandèmies, a la crisi energètica, la pujada del nivell del mar, les migracions i els problemes d’abastiment d’aigua i altres recursos.

Curs papallones 2020 suspès pel 2021

Posposat el curs sobre papallones que organitzaven Limnos i el Museu Darder aquest 2020

Notícia extreta de Televisió de Banyoles.
DAVID BERTRAN CIÈNCIA I TECNOLOGIA 16 ABRIL 2020

El Museu Darder i l’entitat ecologista Limnos s’han vist obligats a posposar el curs sobre papallones que havien d’organitzar entre finals de maig i principis de juliol. La situació d’emergència sanitària provocada pel COVID-19 i la incertesa que hi ha ara mateix sobre un possible reton a la normalitat ha obligat a prendre aquesta decisió. En principi, la intenció de l’equipament i l’entitat és celebrar-lo l’any vinent sense descartar poder dur a terme alguna sortida relacionada papallones ben entrat l’estiu d’aquest any si la situació ho permet.

El curs pretén donar als participants eines i consells per aprendre a identificar diferents espècies de papallones diürnes que trobem a Catalunya. Per a fer-ho estava previst fer un total de quatre sessions, començant per una classe teòrica al Museu Darder que estava prevista pel 21 de maig i que havia de servir per veure les característiques de les papallones diürnes i conèixer les diferents famílies que trobem aquí. Posteriorment, els dies 24 de maig, 7 de juny i 5 de juliol, s’havien de realitzar realitzaran tres sortides de camp visitant tres hàbitats ben diferents i així poder observar el màxim de papallones diferents. A la primera sortida s’havia d’explorar primer les llacunes de Can Morgat i el Puig Clarà. A la segona, estava previst visitar la comarca de la Garrotxa i més concretament el volcà Bisaroques i la llera del riu Fluvià. L’última sortida tenia com destinació els prats de la muntanya més alta de la Garrotxa, el cim del Comanegra.

El curs anava a càrrec de la biòloga i educadora Lídia Salvanera i més endavant es facilitaran les possibles noves dates per l’any 2021.