IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr

Logo_LIMNOS-EdC

Assemblea de Limnos Dissabte 29 de febrer de les 19h al Museu Darder

Dissabte 29 de febrer 2020.
Convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de Socis 2020

– 19:00h. Assemblea General Ordinària de Socis/es de l’any 2020

Lloc: locals del 2n. pis del Museu Darder (plaça dels Estudis, 2), entrant per la porta del darrere i per l’ascensor.
Ordre del dia:

• Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea de l’any 2019.
• Resum de les activitats de l’any 2019. Lectura i aprovació, si s’escau.
• Presentació de l’estat de comptes de 2019 i aprovació, si s’escau.
• Propostes d’actuacions per a l’any 2020. Debat i aprovació.
• Pressupost per al 2020. Debat i aprovació.
• Qüestions diverses:
o Resum de les altes i baixes de socis produïdes durant l’any 2019.
• Torn obert de paraules.

Oberta a tots/es els socis i sòcies i simpatitzants i amics/amigues

NECESSITEM EL VOSTREU SUPORT, PARTICIPEU!
Us esperem a l’assemblea!! Fes-te teu LIMNOS!

SOPAR DE LIMNOS!!

En acabar l’assemblea anirem a sopar a un restaurant. Us animem a tots els socis/sòcies, així com a amics i amigues, a venir al sopar. Les despeses del sopar aniran a càrrec de cadascú. Preu 15-20 euros. Si voleu venir al sopar, cal que confirmeu l’assistència abans del 25 de febrer a l’adreça electrònica limnos@limnos.org.

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Es presenten les bases del XIXe Concurs de Fotografia de la Natura del 2020: “Amfibis i rèptils”

Fins l’1 de maig de 2020 teniu temps de participar en la XIXena edició del Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), l’entitat ecologista Limnos, el Museu Darder de Banyoles i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). El tema de l’edició d’enguany és “Amfibis i rèptils”. . S’acceptaran les imatges que tinguin com a motiu principal algun exemplar d’aquests grups faunístics, és a dir: granotes, gripaus, salamandres, tritons, serps, sargantanes, llangardaixos, dragons, tortugues, cocodrils, etc. Es valorarà que les fotografies s’hagin realitzat en els seus ambients naturals.

PDF: pdf concurs fotonatura 2020

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun, que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal d’administració i serveis, docent o investigador).

La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.

La inscripció s’ha de fer pel formulari disponible al web del centre d’estudis comarcals de Banyoles en el termini establert a les bases.

 

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

pdf concurs fotonatura 20202

Captura-de-pantalla-2020-02-02-a-les-21.15.33

La migració dels ocells – l’article de l’ham del mes de febrer 2020-

Article a la pàgina de l’ham aquí.

La migració dels ocells és un dels atractius principals de l’ornitologia. Buscant millors condicions per trobar aliment i passar l’hivern (que no tant pel fred) moltes espècies d’aus migren cap al sud a l’hivern, en latituds més baixes i climes més temperats. Això és el que fan moltes espècies que crien al centre i nord d’Europa quan vénen a hivernar aquí al mediterrani.

Aquest hivern, i des de la tardor passada, Catalunya ha acollit una major quantitat d’algunes espècies nòrdiques, com es pot veure a les gràfiques presentades. El motiu es podria relacionar amb un hivern més fred al centre i nord d’Europa, que hauria fet que les aus baixessin més en latitud que altres anys. Estem parlant del tord ala-roig (Turdus iliacus) i del pinsà mec (Fringilla montifringilla), però també del durbec (Coccothraustes coccothruastes), la griva cerdana (Turdus pilaris) i el reietó (Regulus regulus). No podem dir però que l’augment de les poblacions hivernants d’aquests ocells faci molt fàcil detectar-los al camp, per si algun lector s’ha encuriosit a anar-los a buscar. El tord ala-roig és discret, i passa la major part del temps sobre les copes pelades d’arbres ben alts, com ho fa el durbec. El pinsà mec sol barrejar-se en estols de fins a centenars de pinsans comuns, fet que significa sovint buscar una agulla en el paller. Tot i això, us animem a intentar-ho si teniu equip òptic i paciència.

Aquesta informació poblacional la coneixem gràcies al gran esforç de mostreig que representen les aportacions que fan els observadors d’arreu de Catalunya al portal català ornitho. Amb l’acumulació d’aquestes dades, les comparacions de tendències anuals les podem visualitzar molt fàcilment al portal OrnithoLlistes, també de l’Institut Català d’Ornitologia.

Mentre aquest hivern haurem pogut gaudir més d’aquests ocells, una espècie hivernant clau com la fotja ha disminuït molt a la nostra comarca aquest hivern, amb només 101 individus censats, seguint una tendència a la baixa alarmant. Per això, és important seguir pendent de les tendències generals de les migracions més enllà d’anys particulars atípics, ja que el canvi climàtic comença a mostrar-nos com està fent canviar l’escenari global.

LIMNOS

Lludriga_96

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 96. Gen 2020

Amb una mica de retard presentem la revista del gener del 2020 de Limnos, on teniu informació sobre:

Dossier especial sobre La història de la conservació de la Platja d’Espolla – Paisatges Salvats

Articles diversos i sobre emergència climàtica

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2019.

Podeu descarregar la revista aquí: Llúdriga_96

 

Lludriga_96

IMG-20200115-WA0001

NOU!! CURS DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES 2020

Us oferim un nou curs naturalista, conjuntament amb el Museu Darder, dedicat a les sortides de camp per anar a veure ocells. Inscripcions obertes!!

INICI: 13 de febrer 2020, sortides fins el mes de juny.

Vols conèixer millor les comunitats d’ocells del nostre entorn i saber com evolucionen al llarg de l’any?

  • CURS  DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES

1 sessió teòrica i 5 sessions pràctiques

Preu:40 euros (30 els socis/es de Limnos)

Inscripcions: al correu de limnos (Limnos(arova)limnos.org i al Museu Darder (museudarder(arrova)ajbanyoles.org i 972574467)

Curs ornitologia 2002 Limnos Museu Darder

logo EC 600ppp_3

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Activitat: cens d’ocells aquàtics 2020 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

Dissabte 11 de gener 2020. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:45 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 12 de gener 2020. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:30 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Punt de trobada Font de la Puda. Cal anar ben calçats i abrigats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

Segona sessió hivern: Dissabte 25 de gener de 2020
Tercera sessió hivern: Dissabte 8 de febrer de 2020