llúdriga

Apunteu-vos al XIII cens visual de llúdriga! 20 – 21 de juny

XIII Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2020)

Després d’uns mesos de confinament i aprofitant que la desescalada ho pemetrà (si tot va bé ens trobarem ja en fase 3), Limnos organiza enguany la tretzena edició del cens amb la intenció de seguir recopilant informació de l’abundància d’aquest mamífer a l’entorn de l’Estany.
Us animem a participar en aquesta activitat de voluntariat ambiental, per la qual no cal cap formació prèvia. La vostra col·laboració ens ajuda a incrementar l’esforç d’observació i a donar més valor als resultats del cens.

El calendari i l’horari dels censos són els següents:

• Divendres 20 de juny: de 19 a 22 hores (els voluntaris amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)
• Dissabte 21 de juny: de 5:30 a 7 hores

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.
Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És molt important que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també contactant al correu de limnos o al número de mòbil (whatsapp): 696 68 57 02 – Gerard

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície, col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.

dav

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.

imatge reclamació 4

Limnos dona suport a la creació de l’Agència Catalana de la Natura

Limnos s’ha adherit a la campanya iniciada per a la Xarxa de Conservació de la Natura per  reclamar l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

Manifest:

Mai com ara havien sigut tan urgents les polítiques ambientals per assegurar el benestar social. La COVID-19 n’és la prova, però es preveuen impactes encara més greus en un futur immediat si no s’actua de manera ràpida i efectiva. Els discursos en contra de la necessitat d’aquestes polítiques són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.

L’Agència de la Natura de Catalunya només és un instrument entre molts d’altres que han de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat.

Per a trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local (cal destacar que la gestió forestal segueix sota la responsabilitat del Departament d’Agricultura i el Centre de la Propietat Forestal). Així doncs, és imprescindible defensar el text consensuat des de fa mesos i no trencar l’acord per pressions d’última hora que només pretenen dificultar la seva aprovació.

L’Agència també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc.

Per tant, totes les entitats, institucions i persones sotasignats reclamem al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei de creació de l’Agència de la Natura.

Promou: Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
20 de maig del 2020

3 cercles en color i text 2.1 marge

Ens arribaran més pandèmies com la del Covid-19? – l’article de l’ham del maig de 2020-

ENS ARRIBARAN MÉS PANDÈMIES COM LA DEL COVID-19? ANALITZANT EL PRESENT I EL FUTUR PROPER

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc… Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandèmies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica… Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts porten uns quants anys donant veus d’alerta i dient-nos que això passaria, que el maltractament al que estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta. Entre molts d’altres el propi director general de la OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i així sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants). En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc, que són consumits directament per la població sense cap tipus de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinés no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat… però hi ha una qüestió bàsica de la que s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessaris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que, si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc…) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats degut a l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat es fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats de que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.
• La desforestació i la invasió humana de zones selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous amfitrions… i aquests som nosaltres “.
• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals… porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macro-granges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de que aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen degut a aquest model de producció càrnica.
• El consum humà directe de tot tipus d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.
• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançant un potent missatge: “Acabem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la Covid-19”.
• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultra-ràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.
• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.
• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socio-econòmic. Som immensament cecs en no voler veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims 40 anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap espècie fora”.

metro 16-9_03_BN_1

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessitem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans a 5 o 10 anys vista, els volem ara; no ens podem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els dirigents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promoure aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

 

Toni Llobet

Reptes ambientals del coronavirus – l’article de l’ham de l’abril del 2020-

Des del món naturalista i ecologista ens preocupa l’impacte del coronavirus sobre la nostra societat i el medi ambient, i resulta especialment rellevant com la crisi del coronavirus ha posat de manifest el conflicte capital-vida del nostre sistema econòmic. Cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva.

Des del moviment naturalista s’ha donat respostes al repte social del confinament, per tal de generar propostes i activitats positives, i és en aquest sentit que han aparegut diverses iniciatives que promouen l’observació de la natura des de casa. L’Institut Català d’Ornitologia ha donat d’alta el projecte #JoEmQuedoACasa” on la gent pot entrar al portal web www.ornitho.cat les llistes d’observacions d’animals que faci des de casa seva durant el confinament, així com han ofert uns cursos on-line d’ornitologia. És sorprenent la quantitat d’ocells i altres animalons que poden passejar-se o sobrevolar el nostre terrat, o es poden veure des del balcó o el patí de casa, no cal tenir jardí, i si en tenim molt millor. N’hi ha que han anat més enllà i en el projecte “confiNATs – Amb prismàtics al terrat” ens expliquen l’experiència de veure ocells a la ciutat de Girona des del Terrat i altres curiositats. Podeu consultar-lo a la pàgina de facebook del dibuixant “Toni Llobet- Natura Il·lustrada”. També és una oportunitat per des de casa fer tallers i multitud d’activitats lligades amb l’aprenentatge sobre la natura.

Enllaç al programa ConfiNAt’s.

No tancarem aquest article, sense fer un contrapès ecologista. Si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, tindrem més pandèmies com aquesta. Els experts fa temps que ho avisaven. Les raons son varies, resumint: cada cop hi ha més gent al planeta i estem més connectats a un nivell molt intens, i la destrucció dels hàbitats naturals i la pressió sobre la fauna salvatge que incrementa l’exposició al contacte amb reservoris d’epidèmies. L’analogia d’aquesta crisi sanitària amb la crisi climàtica i ecològica és òbvia, en tant que la primera pot ser una avantsala del que ens tocarà viure aviat si no canviem urgentment de paradigma econòmic i productiu. És per això que cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva. La societat ha de canviar, i és necessari que lluitem perquè aquest canvi es faci amb justícia social i ambiental. La solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d’emergència global, i el canvi climàtic ho és, perquè inclou des del risc de noves pandèmies, a la crisi energètica, la pujada del nivell del mar, les migracions i els problemes d’abastiment d’aigua i altres recursos.

Curs papallones 2020 suspès pel 2021

Posposat el curs sobre papallones que organitzaven Limnos i el Museu Darder aquest 2020

Notícia extreta de Televisió de Banyoles.
DAVID BERTRAN CIÈNCIA I TECNOLOGIA 16 ABRIL 2020

El Museu Darder i l’entitat ecologista Limnos s’han vist obligats a posposar el curs sobre papallones que havien d’organitzar entre finals de maig i principis de juliol. La situació d’emergència sanitària provocada pel COVID-19 i la incertesa que hi ha ara mateix sobre un possible reton a la normalitat ha obligat a prendre aquesta decisió. En principi, la intenció de l’equipament i l’entitat és celebrar-lo l’any vinent sense descartar poder dur a terme alguna sortida relacionada papallones ben entrat l’estiu d’aquest any si la situació ho permet.

El curs pretén donar als participants eines i consells per aprendre a identificar diferents espècies de papallones diürnes que trobem a Catalunya. Per a fer-ho estava previst fer un total de quatre sessions, començant per una classe teòrica al Museu Darder que estava prevista pel 21 de maig i que havia de servir per veure les característiques de les papallones diürnes i conèixer les diferents famílies que trobem aquí. Posteriorment, els dies 24 de maig, 7 de juny i 5 de juliol, s’havien de realitzar realitzaran tres sortides de camp visitant tres hàbitats ben diferents i així poder observar el màxim de papallones diferents. A la primera sortida s’havia d’explorar primer les llacunes de Can Morgat i el Puig Clarà. A la segona, estava previst visitar la comarca de la Garrotxa i més concretament el volcà Bisaroques i la llera del riu Fluvià. L’última sortida tenia com destinació els prats de la muntanya més alta de la Garrotxa, el cim del Comanegra.

El curs anava a càrrec de la biòloga i educadora Lídia Salvanera i més endavant es facilitaran les possibles noves dates per l’any 2021.

Niu Cigonya 2020 Gerard Dalmau CES

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l’Estany de Banyoles

Les cigonyes aprofiten el confinament per fer un tercer niu i ja son tres les parelles que crien a l’estany de Banyoles d’ençà de l’inici del projecte de recuperació de l’espècie iniciat el 2006 pel Consorci de l’Estany. Des de Limnos fem seguiment dels exemplars anellats i recollim dades que permeten veure la seva mobilitat i ús del territori.

Notícia extreta el web del Consorci de l’Estany.

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l’Estany de Banyoles

  • · És el tercer que es localitza a la zona de l’Estany des que es va iniciar el projecte de reintroducció de la cigonya blanca
  • · En aquest temps s’han format tres parelles, n’han nascut 23 individus i s’ha constituït un grup de cigonyes hivernants amb més de 40 exemplars

Tècnics del Consorci de l’Estany han localitzat aquesta setmana un nou niu de cigonya blanca a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Es tracta del tercer niu d’aquesta espècie que es localitza a l’entorn de l’espai natural des que es va iniciar el projecte de recuperació de la cigonya blanca.

Aquesta nova parella està formada por un exemplar anellada com a poll el 2018 a Peralada (Alt Empordà) de dos anys d’edat i l’altre, sense anella, probablement sigui un exemplar dels nascuts al niu de la finca de Casa Nostra.

El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, s’ha mostrat satisfet de la nova nidació i ha destacat que “ens congratulem d’aquesta nova observació que demostra la bona qualitat ambiental de l’entorn de l’Estany i la consolidació del treball que any rere any s’està fent des del Consorci de l’Estany”. En aquest sentit, Albert Tubert ha volgut fer una crida “a la responsabilitat i al respecte a la natura per garantir la viabilitat del niu, més enllà d’aquest temps de confinament”.

El projecte de reintroducció

Des de la dècada passada a Catalunya es van iniciar diversos projectes de recuperació de les poblacions de la cigonya blanca (Ciconiaciconia). Iniciativa capitanejada per l’antiga Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya (actual Fundació la Pedrera).

El Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge van treballar per desenvolupar un nou punt de recuperació d’aquesta espècie a l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles. En concret a la finca de Casa Nostra,situada al sud de l’Estany, s’hi van realitzar dues experiències de reintroducció entre el 2006 i el 2010. El projecte al Pla de l’Estany va començar el juliol de 2006 amb l’arribada dels primers exemplars de cigonya provinents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, coincidint amb el 20è aniversari de la Guita –l’exemplar de cigonya que va iniciar la reintroducció de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà-.

Es van alliberar 35 exemplars que s’havien retingut en un gran aviari durant dos anys per tal que perdessin el seu instint migratori. Els individus provenien del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent(Lleida) de la Generalitat de Catalunya.

El primer èxit del projecte va tenir lloc la primavera de2009 quan es va establir la primera parella nidificant a la zona i va néixer el primer pollet al Pla de l’Estany. La parella estava formada per un mascle alliberat a Banyoles i una femella alliberada a Santpedor la primavera de 2007 dins un projecte de reintroducció de cigonyes en aquesta zona.

D’ençà del primer niu s’han comptabilitzat 23 polls nascuts a Banyoles. Fent un contribució important a la població de Catalunya i en concret de la població deprovíncia de Girona que havia pràcticament desaparegut.Actualment, a la zona de l’Estany s’ha constituït 3 parelles reproductores distribuïdes i ocupant tres territoris a l’entorn immediat de l’estany de la banda sud, nord i de ponent. La primera parella es va forma el 2009, la segona el 2018 i la tercera el 2020.

 

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

S’ajorna la XIX Edició del Concurs de fotografia de la Natura

Us comuniquem que la XIX edició del Concurs de Fotografia de Natura, organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Universitat de Girona i el Museu Darder, s’ha ajornat per l’any 2021 degut a la situació de confinament per coronavirus.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants pugueu dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs. Ara toca quedar-se a casa i no és possible sortir a prendre les imatges per participar al concurs. Us recordem que la temàtica d’aquest any i que serà la mateixa per l’any vinent se centra en els amfibis i els rèptils.

Adjuntem les bases (recordeu que el termini és d’un any més tard del que hi apareix).

pdf concurs fotonatura 2020 (Allargat fins el 2021)

Esperem que, una vegada puguem recuperar la normalitat, us animeu a participar amb les vostres fotografies.

cartell 6 març

la sobirania alimentaria en resposta a la crisi ecosocial

Xerrada al Museu Darder de Banyoles
Divendres 6 de març de 2020 a les 19 h

A càrrec d’Ana Correro Humanes (Arran de terra SCCL).

En aquesta part del món mengem tres cops al dia, i tres cops al dia tenim la possibilitat de decidir quin món volem . L’Agroecologia i la Sobirania Alimentària són propostes de transformació del sistema agroalimentari que pretenen promoure un canvi de paradigma: relocalitzar l’alimentació, dignificar la feina de la pagesia i posar al centre les necessitats de les persones i del territori. En aquesta sessió, farem una revisió del panorama del model agroalimentari global i de les alternatives locals que ja existeixen, i compartirem com formar part del canvi.

INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA

Data: divendres 6 de març

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles

Organitza: Plataforma d’Emergència Climàtica

Col·laboren: Limnos, Arran de Terra, Museu Darder.

ACTIVITAT GRATUÏTA

4

Limnos s’adhereix i comparteix el manifest “NI UN PORC MÉS”

  • Limnos i moltes altres entitats s’adhereixen al manifest signat per la Fundació Franz Weber, que es presenta a continuació, contra la greu situació de la ramaderia porcina a Catalunya.

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus 1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en augment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67 % de les emissions del sector.  Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4 % les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6 %) 2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22 % de les emissions de la ramaderia a Espanya 3. Davant d’una situació d’emergència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.
  • Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8 % de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45 % de tots els municipis catalan 4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis 5i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infracció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats 6.
  • La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.
  • Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació 7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 2018 8.
  • La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que disposen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de consciència 9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicològic i, per tant, el seu benestar.
  • La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics 10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimicrobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia 11.
  • Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimentària.
  • La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o ampliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

  • Adda
  • Animanaturalis
  • Associació Animalista Libera!
  • Associació De Naturalistes de Girona
  • Campaña Macrogranjas No
  • Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial
  • Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
  • Ecologistes en Acció
  • Faada
  • Fundació Fauna
  • Fundación Franz Weber
  • Fundación Santuario Gaia
  • Greenpeace
  • Grup de Defensa del Ter
  • Justícia Alimentària
  • Limnos – Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
  • Món La Bassa – Hogar Animal
  • Proveg

Referències:

  1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/
  2. Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589
  3. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documentodepartidav4_tcm30-520397.pdf
  4. Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf
  5. Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/ catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html
  6. Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247
  7. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/ sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/
  8. Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf
  9. Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.
  10. Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance
  11. Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-destinats_0_2221577875.html