Hurricane-Irma (Ap Images)

L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.

Voluntariat Ambiental Decathlon Banyoles Limnos

Activitat de voluntariat ambiental a l’Estany de Banyoles

  • Decathlon Girona i la Fundació Emys organitzen una jornada de voluntariat ambiental a la llacuna de Casa Nostra de Banyoles amb la col·laboració del Consorci de l’Estany i Limnos.
  • Més de 45 participants ajuden a la millora ambiental dels hàbitats de l’Estany de Banyoles i prenen contacte amb la natura.

Diumenge 24 de setembre es va celebrar la jornada de voluntariat ambiental de Decathlon Girona a la zona de l’Estany de Banyoles, organitzada per Decathlon Girona, Fundació Emys, Limnos i el Consorci de l’Estany, amb el suport de la Fundación Biodiversidad. La jornada va comptar amb uns 45 assistents i va contribuir a la millora d’una zona natural de petites llacunes al costat de l’Estany.

El Consorci de l’estany va explicar algunes de les tasques desenvolupades a la zona com la creació de llacunes, el projecte de recuperació de la cigonya blanca i l’actual projecte LIFE Potamo Fauna de recuperació d’espècies aquàtiques com la tortuga d’estany o l’eliminació d’espècies de fauna i fora exòtica com les tortugues americanes o el cranc roig americà.
L’activitat va començar a les 10:00h al costat de l’Estany de Banyoles, on un cop reunits tots els assistents es va fer una petita explicació sobre les característiques ambientals del lloc, així com de la missió de les entitats participants, i de les activitats que es desenvoluparien. Després de la xerrada es van revisar unes trampes per a la captura d’espècies exòtiques de tortuga i de cranc americà, i es va comentar la problemàtica de les espècies invasores. Es van retirar uns 40 crancs en total i un juvenil de l’espècie Graptemys pseudogeografica (tortuga exòtica).

SONY DSC

SONY DSC

Es van crear tres grups que es van alternar en les activitats següents: l’anellament d’aus, la neteja de la vegetació de la llacuna i l’eliminació de canya americana. L’anellament va ser molt reeixit ja que es van poder capturar diverses espècies d’aus i els participants van poder aprendre sobre les tasques de seguiment científic d’aquestes, dels seus hàbits migratoris o de la seva biologia. Els més petits van poder alliberar les aus capturades un cop anellades i van poder observar de prop espècies com el blauet, mastegatatxes, trist, boscarla de canyar, mallerengues, pardals, una merla o un tallarol capnegre, a part d’un grup de cigonyes que va parar a descansar en un camp. Per a la realització de la neteja de la llacuna primer es va fer una explicació de la importància de mantenir un hàbitat heterogeni que pogués afavorir una major biodiversitat, i es va explicar com s’havia de tallar la balca i es va parlar sobre el seu aprofitament per a cistelles i cadires. Els assistents a l’activitat van aclarir una gran superfície de balca i van eliminar parcialment un nucli de canya americana.

Concert Ocells

Concert Dia Mundial dels Ocells: “Estimats ocells”.

Alfons Encinas: guitarres, arpa, nikelarpa, reclams i veu.

“Estimats ocells” és un treball musical que va enllaçat amb refranys populars, petits contes, rondalles i explicacions de característiques i costums dels ocells de la nostra Mare Terra.m Són cançons populars catalanes i occitanes recollides al costumari català de Joan Amades i cançoners tradicionals occitans, i volen ésser una mostra d’agermanament entre les dues  llengües. Dins el recital es podran sentir diferents cants d’ocells imitats amb reclams reclams fabricats artesanalment per uns ornitòlegs artistes dedicats a la investigació i defensa del ocells.

Els ocells són molt necessaris per a la terra i l’agricultura. Es mengen els insectes nocius, ens alegren amb la música dels seus cants i ens recorden, quan els veiem volar, el do de la llibertat. Ens anuncien, si els sabem observar, el temps que farà o l’arribada de la primavera.

Organitza: Limnos, Museu Darder de Banyoles, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.

Amb el suport de: Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Activitat gratuïta

Cartell Dia Estany 2017

Nova Edició del Dia de l’Estany!! 24 de setembre 2017

Limnos com cada any participarà en aquesta edició del Dia de l’Estany organitzant un taller relacionat amb la tortuga d’estany. Ens trobareu al Parc de la Draga amb les altres activitats organitzades per l’Escola de Natura.

Activitats

  • 10h. Volta a l’Estany en Bicicleta
  • 11h. Tallers, jocs i moltes sorpreses

Organitza: Escola de Natura de Banyoles

Col·labora: Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany, Creu Roja, Limnos, Banys Vells i Blauet Cafè

CARTEL-A4 (724x1024)

Jornada de voluntariat Ambiental a l’Estany de Banyoles amb Decathlon

24 de Setembre 2017

Limnos col·labora amb la Fundació Emys, la Fundació Biodiversidad i Decatlon en aquesta activitat de voluntariat ambiental que es farà a Banyoles el matí de diumenge 24 de setembre de 10 a 14 h.

Resum de les activitats:

  • Recollida deixalles/Eliminació de brossa
  • Extracció d’espècies exòtiques a la zona de la Puda
  • Eliminació de balca d’una llacuna de Casa Nostra
  • Anellament d’ocells

En motiu del 25é aniversari de Decathlon i de les olimpiades de Barcelona del 92, volem que ens acompanyis a adequar l’Estany de Banyoles, on es van celebrar les proves de rem. Durant la jornada realitzarem una neteja dels residus de la zona, farem una extracció d’espècies exòtiques, millorarem les condicions de la llacuna ‘Casa nostra’ i farem anellament d’ocells. Tot això, mentre fem esport junts, aprenem curiositats sobre l’Estany i cuidem els nostres espais naturals d’esport. Us hi esperem a tots.

Punt de trobada: Decathlon Girona a les 9h o, si et va millor, ens veiem a les 10h directament al camp de futbol nou de Banyoles.
Durada: De 10 a 14h (Pícnic inclòs).
Activitat gratuïta.

Inscripció obligatòria al web de Decathlon. Consulta les activitats de Decatlon Girona. https://www.decathlon.es/eventos-tienda.html#content

Cydalima_perspectalis_MHNT_Imago

Què els està passant al boixos de les nostres contrades?- Article de l’ham del setembre-

El boix (Buxus semprevirens) és un arbust molt comú d’un a cinc metres d’alçada de fulles ovalades i verdes tot l’any. Creix a gran part del territori català submediterrani, preferentment en terrenys calcaris, formant part del sotabosc de fagedes, rouredes i altres boscos mixtes humits entre els 100 i 1900 metres d’alçada. A la comarca del pla de l’Estany el boix és present a la part occidental, com a la vall de Sant Miquel, en boscos sota la influència de Rocacorba i en zones humides o vessants ombrívoles. És una espècie típica dels boscos de l’Alta Garrotxa. A la vegada es considera un bon colonitzador ja que s’adapta molt bé a zones degradades. Per la seva resistència a la poda i el creixement lent, així com pel fullatge espès, el poc manteniment que requereix i el seu port i manera de formar-se, es considerada una planta excel·lent per a la jardineria. Ha estat àmpliament utilitzada per fer tanques, laberints o per crear formes geomètriques amb arbustos. La seva fusta també és molt valorada per la seva qualitat i duresa, utilitzant-se sobretot per fer estris de cuina o mànecs d’eines.
Actualment les boixedes estan en risc, i n’hi ha una gran quantitat que s’han assecat. Des del 2008 una combinació d’una plaga i una malura ha provocat que una gran quantitat s’hagin vist afectades, causant-la mort a gran quantitat de peus. La principal causa ha estat una papallona nocturna d’origen asiàtic, l’eruga de la qual s’alimenta estrictament de fulles de boix causant la defoliació total. Se l’ha anomenat eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) originaria de l’est d’Àsia i que es va localitzar a Europa el primer cop el 2006 a Alemanya, i a Catalunya el 2014. Des de llavors la seva expansió ha estat fulminant. Les erugues presenten el cap negre d’un color groc verd de fons que es va enfosquint amb el temps amb unes línies blanques clares fines al dors. També té una franja de tubercles negres rodejats de blanc en tots els seus segments, i arriba a fer 4 cm. de llarg. Les erugues fan la crisàlide al mateix arbre, envoltades de fils de seda, i en surt una papallona molt bonica de color blanc amb una banda negra al marge de les ales. Fan tres generacions d’erugues, la primera causa poc dany, i és la segona generació la que causa el dessecament massiu de les plantes. Es mengen les fulles amb gran voracitat, deixant intacte la tija de manera que la planta pot tornar a rebrotar. La pèrdua de fulles però evita la fotosíntesi a la planta, fet que la va debilitant. En el cas de defoliacions continues o de que l’eruga ataqui l’escorça, finalment pot provocar la mort. La principal afectació es produeix de març a abril, i implica tant als boixos dels boscos, com els que es troben en jardins, generant un doble impacte ecològic i paisatgístic. Però com ja hem dit, no només actua l’eruga. S’ha vist que hi ha una mena de malura que també afecta als boixos, un patogen que podria ser un fong pendent de determinar que obstrueix els conductes de saba, i que especialment en zones humides provoca la mort immediata dels boix després de la defoliació o a l’any següent si es repeteix la plaga. Aquesta combinació de plaga i malura està canviant el sotabosc de boscos humits, generant un impacte visual negatiu i efectes també sobre els ecosistemes fluvials.

Si sabeu de llocs que han estat afectats ho podeu comunicar directament
al Parc (pnzvg@gencat.cat) o a través de Limnos (limnos@limnos.org)

Des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estan recollint dades de la distribució d’aquesta plaga. Si sabeu de llocs que han estat afectats ho podeu comunicar directament al Parc o a través de Limnos. S’ha detectat a Sant Miquel de Campmajor i a Pujarnol, però segurament està ja molt més estesa a la comarca. Com a tractament per eliminar-la hi ha tractaments biològics a través de l’aplicació d’un nematode entomopatògen, a base de Bacillus turingencis o amb trampes de feromones. Intenteu no fer servir pesticides tòxics, i es recomanable que us assessoreu per un expert en plagues per assegurar l’eficiència del que feu, i per evitar efectes secundaris perjudicials per les plantes o la fauna associada a boscos i jardins.

Setembre 2017

200px-Raupe_des_Buchsbaumzünsler,_Cydalima_perspectalis_24

Imatges wikipedia

Camps de treball 2017 Limnos

24 joves d’arreu de Catalunya han participat a la 4a edició del camp de treball “Estany Natura”

  • Durant els camps de treball s’han realitzat diverses activitats relacionades amb la conservació de l’entorn natural de l’Estany, amb una molt bona valoració per part dels participants.
  • 24 joves catalans han participat en aquests campaments, com sempre organitzats conjuntament amb Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, i amb la col·laboració del Consorci de l’Estany, en el marc dels camps promoguts per la Direccío General de Joventut de la Generalitat.

El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per quart any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català. S’han realitzat aquest passat mes juliol de 2017 per quart any consecutiu, durant les dues setmanes entre els dies 1 i el 13. Enguany hi han participat 24 nois i noies d’entre 14 i 17 anys, que durant dues setmanes han pogut realitzar tasques relacionades amb el manteniment i la conservació de l’entorn natural. Dins de les activitats programades, s’ha netejat el riu Terri de deixalles, s’ha construït una tanca perimetral al Bosc de can Ginebreda en una àrea recreativa, s’han retirat crancs americans i tortugues de Florida, entre d’altres. Unes tasques que s’han combinat amb altres propostes d’oci. Totes les parts implicades han fet una molt bona valoració.

Els joves participants dels camps de treball “ Estany Natura” tenen perfils diversos, però la majoria d’ells provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, estaven poc avesats a un contacte tan directe amb la natura. Limnos s’encarrega de les activitats tècniques que donen la temàtica dels camps. A més de les 30 hores destinades al treball amb els joves que demanen les bases de la Generalitat, s’han realitzat algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com censos d’oreneta i de llúdriga.

Aquests camps es realitzen gràcies a l’implicació de diferents entitats de la comarca: Limnos i Coordinadora del Lleure i ens locals com el Consorci de l’Estany i l’Ajuntament de Porqueres.

Camps_2017 (1)web

Neteja d’un tram de riu Terri

Camps_2017 (7)web

Construcció d’una tanca a Can Gennebreda.

oreneta

Els beneficis de l’oreneta cuablanca – Article de l’ham de l’agost –

L’oreneta cuablanca, és de color fosc a sobre i blanc del pit i gola, i li destaca una banda blanca al carpó, és a dir entre la cua i l’esquena, fet que li dona nom. Es pot confondre amb l’oreneta vulgar, que com a tret característic presenta la gola rogenca, o amb altres orenetes més escasses a casa nostra com l’oreneta cua-rogenca o el roquerol. No hem de confondre-la amb els falciots, ocells negres amb la silueta d’ales llargues i punxegudes en forma de falç que també viuen en pobles i ciutats. Un tret que també ens ajudarà molt a distingir-les és el niu. Mentre que el falciot fa el niu en forats dels edificis o sota les teules, la cuablanca el construeix amb fang, esfèric i completament tapat amb un forat d’entrada d’uns 3 cm. de diàmetre. Els nius de roquerols i d’oreneta vulgar son completament oberts de dalt i el d’oreneta cua-rogenca fa un canal d’entrada. L’oreneta cuablanca fa el niu en penya-segats i en edificis de ciutats i pobles. Al pobles pot criar a qualsevol carrer, mentre que a les grans ciutats prefereix zones perifèriques més properes a llocs on trobar fang per fer el niu. La majoria d’espècies d’orenetes i falciots són migradores, això vol dir que marxen a l’hivern cap a l’Àfrica i tornen a partir de la primavera. L’oreneta cuablanca és monògama, viu en parella, i forma colònies de varis nius concentrats. En una setmana fan el niu de fang i herbes o aprofiten els nius fets d’anteriors temporades. Posen de 3 a 5 ous que coven durant 15 dies i d’on surten els pollets que alimenten 30 dies més. Poden fer fins a tres postes una mateixa temporada. Una curiositat és que són un exemple social, doncs els joves nascuts de la primera cria ajuden a alimentar a les cries de la segona posta. S’alimenta exclusivament d’insectes que captura al vol, a bastant alçada, pel que es considera una espècie molt beneficiosa.

A nivell cultural, hi havia la tradició que un niu d’oreneta en una casa era símbol de bona sort i fortuna. Malauradament encara hi ha molta gent que trenca els seus nius per les molèsties que poden comportar, bàsicament els excrements, i que desconeixen que està prohibit. Una simple lleixa de futa sota el niu pot ajudar a recollir els excrements i evitar problemes. Altres coses que es poden fer per afavorir l’espècie és col·locar nius artificials o fer basses de fang per fer el niu en terrats de zones urbanes. Les poblacions d’oreneta cuablanca podrien ser considerades com un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix els nius. També són bons indicadors de la qualitat de l’aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d’insectes que viuen en aquest medi.

banner_logo_ca0

El projecte oreneta (oreneta.cat) de l’Institut Català d’Ornitologia és una iniciativa per a l’estudi dels ocells basada en participació ciutadana que proposa fer un seguiment dels nius d’oreneta cuablanca de Catalunya. Es pretén sensibilitzar de la important funció que fan els ocells insectívors ajudant a tenir menys mosquits a casa nostra. Hi participen persones particulars, centre educatius o associacions que fan un cens d’oreneta al seu carrer, barri o poble seguint una metodologia molt senzilla, i que ha permès recollir una gran informació. A Banyoles i Mata hi ha dades des del 2007, amb uns màxims de 500 nius a Banyoles, 400 a Porqueres, i hi ha censos puntuals de 87 nius a Fontcoberta, 200 a Serinyà, 100 a Crespià, 50 a Esponellà o 5 a Camós. Una de les colònies més seguides està al Barri de Canaleta i a Can Puig amb més de 300 nius, tot i que només uns 100 estan ocupats i molts trencats. Considerant que cada oreneta menja de 5 i 6 grams de mosquits al dia i per cada niu teniu dos adults i 3 pollets, podem calcular un mínim de 400 kg de mosquits per temporada. Podeu anar fent números. Surt a compte tenir nius d’oreneta i protegir-los, i ens indicaran que el lloc on vivim és prou saludable.

infografia-resultats-campanya-mat-iaeden-web

Limnos dona suport a la IAEDEN en la causa contra la MAT

L’’11 de juliol, la IAEDEN-Salvem l’Empordà i la plataforma No a la MAT vam denunciar públicament que el Tribunal Suprem havia condemnat a la IAEDEN-Salvem l’Empordà, després de desestimar els seus arguments, a pagar les costes de les parts oposades -l’Estat espanyol i Red Eléctrica Espanyola- en els quatre procediments judicials que s’havien presentat conta la línia d’alta tensió. Recordàvem que la IAEDEN-Salvem l’Empordà va sota-signar aquests procediments perquè la plataforma No a la MAT, com a paraigües de moltes entitats i associacions, no és entitat jurídica.

La IAEDEN va iniciar la campanya LA Justícia ens remata per denunciar que les costes del judici que pujaven a 17.600 euros podien suposar la desaparició de l’entitat.

Limnos ha donat suport econòmic a la campanya amb un petit donatiu.

Finalment la campanya de recollida de diners va ser un èxit i la IAEDEN va manifestar el seu agraiment al seu web: La Justícia no ens remata

EN 3 DIES HEM ACONSEGUIT 19 MIL €!!
Molt emocionats de tanta solidaritat. La injustícia ens fa moure!
MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES!

infografia-resultats-campanya-mat-iaeden-web

 

ico-robaneta

Consum responsable de roba – Article de l’ham del juliol-

Queden lluny ja els anys en els quals els “draps banyolesos” eren famosos i s’exportaven arreu del món. Una rica indústria medieval, que utilitzava recursos locals per a produir els draps: la llana de les ovelles, materials vegetals per tenyir i l’aigua dels recs per fer anar els molins drapers. El tèxtil va seguir essent important al llarg dels segles amb teixits de cànem i lli, i empreses de tota mena fins a ben entrat el segle XX. Amb tot va arribar la deslocalització i el sorgiment de les empreses multinacionals que per obtenir alts beneficis van rebaixar preus produint en països en desenvolupament amb baix cost laboral, i van enfonsar el tramat productiu de tèxtil del país, canviant les normes del joc. Actualment per produir una peça de roba de cotó hi ha tantes etapes que la traçabilitat del producte es perd, i malgrat això, hi ha preus sorprenentment baixos basats en l’explotació laboral i la destrucció del medi ambient. La creació de grans explotacions agrícoles de cotó necessiten molta aigua per a regar fet que provoca la sobreexplotació i assecat de rius, llacs i estanys. El cotó es transporta a altres països que manufacturen els productes i produeixen els teixits, sovint a kilòmetres de distància del lloc d’on prové la matèria primera. Els teixits cal tenyir-los, i després convertir-los en roba a través de la confecció fins a obtenir un producte final que es distribueix als punts de venda. Kilòmetres en transport, costos ambientals, i producció en països amb explotació laboral, amb  vulneració dels drets dels treballadors, salaris baixos, males condicions laborals, treball infantil, i sense normatives de protecció ambiental … Cal alertar que el que és barat, ens acaba costant molt car.

El consumisme occidental, i en aquest cas el consum de tèxtil, que inclou roba, sabates, bosses i altres complements, multiplica la necessitat d’uns recursos que cada cop són més escassos: sòl fèrtil, aigua i la material vegetal o derivada del petroli per a produir fibra. Es diu que per produir uns texans calen 3000 litres d’aigua. Quan comprem una peça de roba barata, no només ens arrisquem a que duri poc o que sigui de mala qualitat, sinó que comporta el risc que com que és barata, la utilitzem poc i la llencem abans, que no valorem el que comprem, i que acabem generant moltes tones de residus tèxtils a l’any, dels quals només una petita part va als mercats de segona mà. Existeix una campanya important dedicada a informar-nos sobre el món del tèxtil que es diu Roba Neta ( https://robaneta.wordpress.com/ i http://robaneta.org/) de l’associació SETEM que fa una radiografia del sector, recollint informació crítica sobre les grans marques: Zara, Mango, H&M, Desigual, etc. A la vegada podeu consultar una guia de consum conscient i sostenible de roba que al final ens pot ajudar a seguir algun criteri.

Com a consumidors i consumidores tenim el poder de decidir què volem comprar i on volem comprar-ho. Les grans empreses posen al mercat la roba que s’ha de dur i les opcions es concentren en unes poques marques a les que arribem per cada cop menys distribuïdors. Aquesta concentració i control del sector dificulten que puguem triar, amb total llibertat, la roba que volem comprar i les botigues on fer la compra. Abans de comprar una peça de roba pots preguntar-te si realment la necessites, si és un només un desig, quin ús en faràs, si algú te’n pot deixar algun de semblant, si et durarà molt, i quines són les millors opcions (tipus de teixits, comoditat, neteja o reparació). Un cop decidits a comprar cal pensar en comprar peces de qualitat, escollint peces útils i resistents, i posteriorment cal esforçar-se en una bona conservació i cura (neteja, assecat al sol o assecadora…) per tal d’allargar-ne la vida.

El consum de proximitat és un model de comerç i consum coherent que ens ofereix una oferta especialitzada enfront de l’oferta diversificada de les grans marques o cadenes. Tenim a l’abast botigues per a cada tipus de roba, que ens poden aconsellar de manera professional i faciliten els canvis, reparacions o consultes postvenda. Alhora és més sostenible i socialment més integrat. Cal doncs, localitzar aquestes botigues a prou del lloc on vius i buscar les opcions per contribuir a un consum més responsable, també depèn de tu.