malvado-efe4f

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Últims dies d’entrega de fotografies del XIX Concurs de Fotografia de la Natura

Aquest 1 de maig de 2021 acaba el termini d’entrega de fotografies de la XIX edició del Concurs de Fotografia de Natura, organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Universitat de Girona i el Museu Darder, que havia estat ajornat per l’any 2021 degut a la situació de confinament per coronavirus.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants pugueu dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs.  Us recordem que la temàtica d’aquest any i que se centra en els amfibis i els rèptils.

Adjuntem les bases (recordeu que el termini és d’un any més tard del que hi apareix).

pdf concurs fotonatura 2020 (Allargat fins el 2021)

Animeu-vos a participar.

Recordeu que per entregar les fotografies ho heu de fer a través del portal web del centre d’estudis comarcals de Banyoles, i que cal llegir atentament les instruccions d’entrega de les fotografies i les bases per tal de ser acceptades a concurs.

Portal web enviament fotografies

2021 Abril Limnos div verds (3)

Iniciem els divendres verds a les xarxes socials!!

Iniciem els divendres verds!!

A partir d’ara, cada divendres penjarem un post amb consells senzills per gaudir de la natura des del respecte i la comprensió.

Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear una consciència global envers els valors de la Natura i aturar així, la ràpida degradació del planeta agreujada durant els últims anys.

Actualment, fruit de la crisi que estem vivint, la demanda d’espais verds s’ha incrementat considerablement, tots ens hem adonat que estar envoltat de natura ens omple de vida. No obstant això, la realitat és que els espais que es poden considerar “naturals” són relativament escassos, ja que ens trobem immersos en un entorn altament humanitzat i alterat. Per aquest motiu, és molt important cuidar aquests recessos de pau que tant ens agraden i apreciem.

Des de Limnos volem treballar conjuntament amb tu per aconseguir aquest objectiu,

#divendresverd #limnos #natura #consells #pladelestany

Busquens a instagram, facebook i twitter!!!

2021 Abril Limnos div verds (1) 2021 Abril Limnos div verds (2) 2021 Abril Limnos div verds (4)

Turó-europeu-Mustela-putorius-scaled-2803370018

Limnos reprèn la xerrada sobre el turó el divendres 7 de maig

-> CLICA AQUÍ PER VEURE LA XERRADA ONLINE 

Recuperem la xerrada del TUROCAT, un projecte de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya, que estava prevista l’any passat (7 de novembre) i es va haver d’anul·lar per la COVID.
L’exponent serà en Salvador Salvador, director tècnic del projecte i soci de Limnos.

Us animeu a repassar els detalls de la xerrada aquí presents i a veure un vídeo del projecte per fer un primer tastet. Si us agrada, us esperem el dia 7 de maig al Museu Darder, a les 7 de la tarda. Recordeu que cal inscripció prèvia, i que les places s’acabaran aviat. A més a més, hi haurà opció de veure-la online (afegirem més detalls a la notícia properament).

*Fotografia de portada propietat del Zoo de Barcelona.

Vídeo documental – “Els últims turons”
https://www.youtube.com/watch?v=VYDP6GBH9is

EL PROJECTE TURÓEl turó (putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de la fauna ibèrica. A càrrec de Salvador Salvador (Director Tècnic del programa TUROCAT de recuperació del turó europeu a Catalunya).

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder

Sinopsi: El turó és una de les espècies més amenaçades i desconegudes de Catalunya tot i tractar-se d’un mamífer carnívor, un dels grups faunístics que més atenció acostumen a rebre. S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució, circumstància que justifica que en el nou Catàleg de Fauna Amenaçada es classifiqui com a espècie “en perill”, la màxima categoria atorgada. Després d’anys d’estudi per a esbrinar quins factors han provocat el seu declivi, s’ha començat a actuar per revertir la situació a través del programa TUROCAT, desenvolupat principalment a les comarques de l’Empordà i Ripollès, on l’espècie manté els darrers nuclis supervivents.

Més informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467

Organitza: Limnos, Museu Darder

Col·labora: Projecte TuroCat.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

ACTIVITAT GRATUÏTA. PLACES LIMITADES. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

turocat

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768)

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

descarga (1)

Signa el manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”

  • Demanem un altre model d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris.

Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d’importància geològica, històrica i cultural, d’àrees importants pel futur d’una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d’espècies en perill d’extinció i alterant els seus hàbitats. A més s’està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural.

Foto Gepec Energia

Aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats. S’estan tramitant els projectes obviant els processos de participació i diàleg amb els ajuntaments, els sectors econòmics, socials i ambientals, que haurien de permetre fer possible, mitjançant un procés de concertació, l’aplicació dels criteris més bàsics d’equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica.

A Catalunya, a hores d’ara, s’estan tramitant centenars de projectes que afectaran a molts milers d’hectàrees. Bona part de les nostres muntanyes tenen projectes de centrals eòliques i milers d’hectàrees de plana estan afectades per projectes fotovoltaics. També s’han presentat els primers projectes de centrals eòliques marines.

Aquestes centrals, junt amb les infraestructures i obres que caldria portar a terme (instal·lació de centenars de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’obertura de noves pistes i accessos a zones naturals, la instal·lació de centrals transformadores d’energia, etc.) provocaran una transformació, sense precedents, del paisatge de Catalunya i uns gravíssims impactes ambientals i socioeconòmics al món rural, de conseqüències imprevisibles.

La concentració de projectes de producció energètica en zones rurals, poc poblades, on el terreny és més barat per les empreses elèctriques, compromet els projectes de desenvolupament basats en la valorització dels productes de la terra i en el turisme de qualitat, que són el futur de molts territoris. A més no resolt cap de les problemàtiques del món rural: envelliment de la població, manca de relleu generacional a l’agricultura, manca de serveis i despoblament. La instal·lació d’aquestes centrals energètiques, a més, no deixa riquesa, no crea ocupació i no fixa la gent al territori ni n’atrau de nova.

A Catalunya, lluny de frenar i ordenar aquesta situació, s’està facilitant que siguin les empreses promotores les que marquin les regles del joc. S’està permetent que siguin les empreses les que decideixin els indrets on ubicar els seus projectes, sense importar els greus impactes que provocaran i, fins i tot, que siguin les empreses les que decideixin el futur de l’activitat agrària i del turisme rural en molts pobles del nostre país.

L’actual model d’implantació de les energies renovables i el mateix Decret Llei 16/2019 incompleixen allò que determina la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que en el seu article 19, corresponent a l’energia, diu:

  • «1. Les mesures que s’adoptin en matèria d’energia han d’anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descabonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètica català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, i concretament han d’anar encaminades a:

[…]

  • b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant els espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori.
    […]

La planificació energètica i la mitigació del canvi climàtic s’han d’elaborar de manera integrada. S’ha de tenir en consideració especial el principi de justícia social en aquelles persones, col.lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultat més afectats per la transició energètica.»

Actualment a Catalunya tenim 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests polígons hi trobem milions de metres quadrats de teulades industrials aptes per acollir instal·lacions de producció fotovoltaica. També tenim milers d’hectàrees de baix interès ambiental, paisatgístic, agrícola i cultural, lligades a actuals infraestructures, a vies de comunicacions, a zones industrials, a zones d’activitat portuària o a zones periurbanes degradades, on hi trobem un gran potencial de producció energètica.

Lluny d’acomplir els dictàmens de la Llei 16/2017 la totalitat de centrals d’energies renovables que s’estan tramitant, exceptuant les d’autoconsum, s’ubiquen fora d’aquests polígons industrials i de les zones periurbanes degradades, perseguint un sol objectiu: aconseguir terrenys més barats per reduir despeses i augmentar els beneficis, a costa de crear uns impactes ambientals i socials, que poc preocupen a les empreses elèctriques.

Davant d’aquesta GREU i INSOSTENIBLE situació DEMANEM als partits polítics i al Govern de la Generalitat:

1. La derogació del Decret Llei16/2019, que es va aprovar sense participació pública ni l’avaluació ambiental estratègica, com exigeix la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i que està provocant uns importants i greus impactes ambientals, paisatgístics, sobre el patrimoni natural, geològic, cultural, i agrari de Catalunya i sobre la qualitat de vida i el futur de la població rural, tot creant uns greus desequilibris socioeconòmics en el món rural.

2. La paralització immediata de la tramitació de tots els projectes de renovables, excepte els projectes d’autoconsum i els d’iniciativa pública o privada que es basin en la sostenibilitat i aprofitin el sol urbà o industrial o les seves edificacions, aplicant una moratòria fins la redacció i aprovació d’un pla de transició energètica que n’ordeni la seva implantació de forma sostenible.

3. La redacció i aprovació d’un pla d’implantació de les energies renovables que permeti una transició energètica real, basada en les renovables i que segueixi el model de l’energia distribuïda, on l’energia es produeixi a prop dels llocs de consum i situant les centrals productores d’energia en els polígons industrials, en zones periurbanes degradades, de baix valor ambiental i agrari, en zones de concentració d’infraestructures, en zones d’activitat portuària, utilitzant els sostres urbans, etc.

Aquest model d’implantació ha de ser participatiu, sostenible i compatible amb la preservació dels espais d’interès ecològic, paisatgístic, geològic, cultural, històric i agrari i compatible amb la conservació de la biodiversitat i de la qualitat de vida de les persones del medi rural.

Aquesta implantació ha de ser controlada per l’administració que n’ha de marcar les condicions prèvies que han de complir els projectes i establir en quins indrets es poden ubicar aquestes instal·lacions.

4. Un cop aprovat el pla de transició energètica cal implementar la transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques que ha facilitar l’accés a la informació i la participació de les parts interessades. Actualment els projectes es tramiten sense vetllar per aquesta transparència, dificultant l’accés a la informació, la presentació d’al·legacions i el coneixement de l’estat de tramitació administrativa.

5. Redactar un nou Pla de l’Energia de Catalunya (PECAT). El que teníem ara tenia una vigència fins al 2020, així, doncs, ja està caducat. Cal elaborar un nou PECAT permetent la participació activa en la seva elaboració. El PECAT, entre d’altres aspectes, ha de definir les necessitats energètiques i les fons de producció des d’una òptica de contenció del canvi climàtic i foment de les energies renovables amb participació social.

Cal que s’estableixi ben clarament que la producció d’energia de fonts renovables substituirà a l’energia produïda per les nuclears, les tèrmiques, les incineradores i la resta de fonts productores d’energia que no siguin renovables o que comportin problemes ambientals i que es farà una verdadera transició energètica, marcant les condicions d’aquesta transició. Aquesta transició energètica ha de marcar un nou paradigma on es prioritzin les polítiques d’estalvi, reducció i d’eficiència energètica.

Cal que el pla doni un impuls, tant a nivell de normativa com pel que fa al suport financer, als projectes de producció d’energia renovable pública, promoguts pels municipis o altres administracions o per cooperatives o grups locals, que es basi en l’aprofitament dels sostres, dels espais urbans, industrials o l’aprofitament d’altres espais degradats, sense valor ambiental, paisatgístic ni agrari.

El Vallès, Abril 2021.

Qui s’hi pot adherir?
Aquest manifest és promogut des de la Federació Ecologistes de Catalunya, però vol ser una eina transversal per a què ajuntaments, ens locals, empreses, sindicats agraris, agents econòmics de tots els sectors, universitats i centres de recerca científica, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i altres tipus d’entitats i organitzacions vulguin adherir-se i sumar la seva veu i treball per assolir un model energètic sostenible com el que defensa el Manifest.

OMPLIU EL FORMULARI PER ADHERIR-VOS

Granota_def

La granota i l’aigua calenta – l’article de l’ham del març de 2021-

Vet aquí una vegada una granota que es va ficar sense voler dins d’un recipient amb aigua molt calenta. La granota va percebre de seguida el perill que suposava aquella temperatura tan alta i va saltar fora del recipient immediatament.
La mateixa granota, uns dies després, es va ficar dins d’un recipient amb aigua tèbia, agradable. Aquesta vegada l’aigua s’anava escalfant lentament però sense parar.

La granota no va adonar-se del perill i va seguir allà asseguda sense bellugar-se. Es mantenia quieta mentre la temperatura anava pujant cada cop més i més. Va continuar allà, sense reaccionar, fins que…
(el final el triem nosaltres…)

Granota_def

Aquesta faula va ser utilitzada en la pel·lícula documental “Una veritat incòmoda” (An inconvenient truth, a global warning), de l’any 2006, protagonitzada per l’ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. Aviat farà ja 15 anys, Al Gore va recórrer tot el món, fent xerrades i conferències, presentant aquest magnífic documental per intentar conscienciar la ciutadania sobre els perills del canvi climàtic.

 

 

manifestaciomediambient-1024x464 (1)

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou Govern de la Generalitat per al futur de Catalunya

Ecologistes de Catalunya demanem nous reptes al nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental, i sanitària

logoedc

Antecedents.

1.- L’any 2018, a l’inici de la legislatura interrompuda per la intervenció de les institucions catalanes per l’estat, una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes ens vam adreçar als diferents grups representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre les conseqüències molt negatives de perpetuar la dissolució del Departament de Medi Ambient (DMA) dins de l’estructura del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS). L’ecologisme català va presentar la demanda de recuperar la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin abordar els reptes per construir el futur país que volem amb criteris de sostenibilitat.

Des d’aleshores ençà, els fets han confirmat contundentment els arguments exposats: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment d’unes infraestructures i decisions urbanístiques a les quals s’ha subordinat una minsa política ambiental mancada d’una visió forta i transversal de sostenibilitat que incidís en el conjunt de l’acció de govern.

Catalunya ha retrocedit en l’atenció i consciència ambiental respecte els països i comunitats del nostre entorn en temes bàsics com ho són, la pèrdua de biodiversitat, els espais naturals, els residus, o l’avenç de les energies renovables, entre d’altres. Una dada significativa que ens va comunicar el conseller de DTS en una trobada amb EdC ho ratifica: tant sols el 7% de les consultes i accions del seu Departament eren sobre qüestions ambientals, mentre que més del 90%, ho eren sobre infraestructures i urbanisme.

La paràlisi de les institucions arrel de l’aplicació de l’article 155 primer, i les posteriors limitacions del govern autonòmic han dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

 

2.- Cal recordar que l’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una bona eina per avançar en la recuperació ambiental. Catalunya s’avançà a l’estat espanyol en disposar d’un DMA en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental de Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i, especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou DMA va dissenyar i fer canvis com el Pla de Sanejament i la construcció d’EDARs; la Llei de Residus que va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i va iniciar la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests i d’altres canvis van frenar el greu procés de degradació ambiental i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

 

3.- Lamentablement, els successius governs no van mantenir una política amb criteris ambientals, ans al contrari. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi radical que no es limiti a reduir l’impacte del sistema productiu, sinó que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés fins i tot en relació als països europeus capdavanters que han vist reforçats i no reduïts els seus ens ambientals de govern.

La Comissió Europea atorga un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern i preveu com a una de les majors inversions les destinades a mitigar el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la reorientació de la nova política europea.

Contràriament a Catalunya, en plena època de retallades socials i la blasmada llei Òmnibus, el govern Mas l’any 2010 va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències: una d’elles “Territori”, prioritària i amb recursos (Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme) i l’altre “Medi Natural, Biodiversitat, Polítiques ambientals” que va esdevenir irrellevant, … situació que ens va retornar 23 anys enrere (!) quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

Els reptes del nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental i sanitària.
4.– Durant el confinament per la pandèmia del Covid-19 hem conegut aportacions de destacats científics que han sorprès molta gent: la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per les activitats humanes sobre la natura i especialment amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.

La declaració d’emergència climàtica (feta per la Generalitat i alguns ens públics i ajuntaments) s’ha entès massa com a un fet simbòlic, però la greu crisi sanitària fa imprescindible respondre en aquesta triple emergència climàtica, sanitària i ambiental amb un canvi radical.

No podem proclamar aquesta emergència per, tot seguit, col·locar-nos al darrera dels qui posen el manteniment del model econòmic actual al davant, i fins i tot en contra, de la salut de la gent, de la natura i de la justícia social i ambiental. Els temps estan canviant, però aquests lobbyes econòmics i financers s’entesten en ignorar que les velles receptes no serveixen, malgrat que es publicitin amb els nous embolcalls innecessaris del greenwashing.

 

5.– Cal foragitar el discurs de rentat de cara “verd” que solament vol facilitar el retorn a l’economia especulativa del lliure mercat i del creixement que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut del medi i de les persones. La promesa de «facilitar i agilitzar» la recuperació econòmica i la creació d’uns llocs de treball incerts i precaritzats, no poden ser la cruel excusa per eliminar les garanties ambientals, ni per incrementar la destrucció del territori, del patrimoni natural, les desigualtats, la precarietat laboral i les injustícies.

L’aprovació del decret Llei 16/2019 que regula la implantació de les energies renovables s’ha demostrat com un exemple paradigmàtic d’improvisació i rentat de cara verd i s’ha de derogar perquè incompleix requeriments legals bàsics, s’ha prescindit de la participació pública com ho estableix el conveni d’Aarhus i no ha complert amb l’avaluació ambiental estratègica. L’àmplia contestació del territori que vol preservar el paisatge, les activitats agràries i els espais d’interès ecològic posa de manifest que el decret esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya respecte les energies fòssils i contaminants (petroli, gas, nuclears). Aquest decret no fa més que facilitar els interessos especulatius dels oligopolis elèctrics de l’IBEX que empobreixen i oprimeixen la ciutadania i les persones més vulnerables del nostre país i ha esdevingut un tap pel desenvolupament de la generació distribuïda de proximitat.

 

6.- Després dels resultats electorals del 14 de febrer la Generalitat ha de garantir la sobirania de la ciutadania per decidir quina economia ecològica i al servei de les persones volem construir i ha de regular que totes les activitats econòmiques i socials s’hagin de fer de manera compatible obligatòriament amb la preservació del bé comú i dels espais naturals.

No deixa de causar perplexitat que l’estat centralitzador que retalla drets, però també la Generalitat, moltes entitats públiques i ajuntaments, amb una mà aproven la Llei 16/2017 de Canvi climàtic i declararen l’estat d’emergència climàtica, … mentre que amb l’altra mà aproven plans urbanístics que malmeten la qualitat ecològica dels espais naturals, ajornen l’aplicació d’impostos als combustibles fòssils que han de revertir en la recuperació dels espais naturals protegits, es disposen a subvencionar les activitats que més contribueixen a la crisi climàtica i ambiental, o blinden cap als oligopolis de l’IBEX els Fons “verds” que la UE aporta.

Què demanem al nou govern?.
7.- La restitució del Departament de Medi Ambient, i superar la situació actual d’un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques d’infraestructures i de foment de negocis que ocasionen impactes irreparables sobre el territori i el paisatge, o que es nega a aplicar la resolució del mateix Parlament per aplicar una moratòria a la incineració mentre no es disposi d’una potent Llei de prevenció de residus que incentivi un canvi de model productiu sense generar externalitats sobre el territori (abocadors, crema de residus en incineradores i fàbriques de ciment), … al mateix temps que es relega a un rang de secretaria ambiental les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

8.- La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís positiu finalment assumit pel darrer govern i el Parlament, es veurà mancada d’una visió global d’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental restaria esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

9.– Considerem que el repartiment de competències ambientals i de transició ecològica entre diverses conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com a exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de gestió segons la Llei d’espais naturals, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits que han de garantir-ne la protecció no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

10.- Alguns països nord i centre-europeus de referència referents ambiental, no qüestionen el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, fet que ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries d’aquests països com ara les alemanyes per exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

11.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors polítics. La pèrdua molt preocupant de biodiversitat constatada pel darrer informe “Estat de la natura a Catalunya 2020”, presentat per la Generalitat no és un problema que només afecti a espècies o ecosistemes: l’espècie humana és totalment depenent d’aquesta diversitat biològica. El compromís (no assolit) de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i l’aprovació de l’Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat han restat interrompudes per causa de la pandèmia.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim Llei de Biodiversitat, ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

12.- Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova República dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

La millora de la qualitat de l’aire i de l’espai públic, la disminució del trànsit amb vehicle privat, el soroll i altres realitats que hem pogut «descobrir» malgrat el confinament, no es poden perdre amb el retorn a una situació «normal» que hem de fer molt diferent.

L’avenç cap a la sobirania energètica de proximitat, la sobirania alimentària (amb una agricultura i ramaderia ecològiques); la col·lectivització d’empreses clau en la producció i distribució de productes estratègics (sanitat, alimentació); la prioritat de l’ús de la bicicleta i del transport públic sobre el vehicle privat, el suport a la cultura com a benefici col·lectiu, etc. són una petita mostra de la nova mirada i noves reglamentacions amb què hem de reconstruir el nostre model social.

13.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient que integri totes les competències en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat, contaminació), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir i fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, activitats econòmiques, … cap a la sostenibilitat, la transició ecològica i la preservació del medi ambient.

Cal que el Departament de Medi Ambient restituït, tingui les competències de: 1- Tramitació i gestió industrial i Canvi climàtic, 2- Gestió de Residus, 3- Espais naturals i Biodiversitat, 4- Gestió de les Aigües, Marines Continentals i Residuals, 5- Boscos i Paisatges, 6- Agents Rurals, 7- Caça i Pesca entre altres.

14.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

 

Enllaç al manifest aquí.

20210211-Aj St Miquel - LIMNOS

Limnos coordina la instal·lació d’un cartell informatiu al Pla de Sant Nicolau

  • Arrel de la preocupació de Limnos per l’estat de conservació del castanyer del Prat de Sant Nicolau, l’any 2017 es van iniciar uns contactes amb la propietat que han generat on conjunt d’actuacions entre les quals la col·locació d’un cartell informatiu a l’entrada del Pla per tal de donar informació als visitants de l’espai natural de Muntanyes de Rocaorba.
  • La col·locació del Plafó ha estat possible gràcies a l’ajuntament de Sant Miquel de Campmajor que ha mostrat interès també en participar de la conservació i gestió de l’espai i que ha aprofitat per arribar a uns acords amb el propietari per millorar l’espai i posar en valor l’espai natural.

Limnos fa alguns anys va contactar amb Forestal Catalana per buscar una millora del Castanyer del Prat de Sant Nicolau, un arbre monumental protegit per la Generalitat de Catalunya – fitxa i informació de l’arbre-, i es va fer una visita amb la propietat i els gestors per millorar l’entorn del Castanyer. Malauradament el castanyer està molt afectat de xancre i presenta bastant mal estat i no hi ha massa solució als seus problemes. Tot i així es van realitzar algunes actuacions:

  • Millora i poda de l’arbre
  • Aclarida de vegetació al voltant d’aquest i altres castanyers de grans dimensions propers
  • Canvi de traçat del camí a peu que passa pel costat per evitar el trepig de la gent i el pas de bicicletes (s’ha contactat amb el Centre Excursionista de Banyoles)
  • Deixar restes de vegetació per evitar que la gent s’acosti massa i malmeti l’arbre
  • Manteniment del prat del pla de Sant Nicolau de forma acurada amb l’entorn per tal de fomentar el manteniment dels espais verds, però mantenint els marges amb arbusts i alguns arbres.
  • Instal·lació d’un plafó informatiu a l’inici del prat.

Algunes actuacions han estat executades per Forestal Catalana, altres per la propietat de l’espai, i altres aniran a compte de l’ajuntament. Limnos ha coordinat el contingut i la producció del plafó informatiu que ha estat col·locat per l’agutzil de l’ajuntament.

El paratge, molt conegut pels veïns de la comarca, es troba a tocar de la carretera cap al Santuari de Rocacorba. Situat dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, és un espai protegit inclòs dins els límits de la Xarxa Natura 2000 de les Muntanyes de Rocacorba. Tot i el seu interès natural, la zona s’ha anat degradant i no ha tingut un manteniment adequat els últims anys.

Notícia de l’acte per part de l’ajuntament de Sant Miquel de Campmajor al web de radio Banyoles aquí.

20210211_Plafo CQF_web

PLAFO PRAT DE SANT NICOLAU_def11

Logo_LIMNOS-EdC

Convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de Socis 2021 de Limnos el dissabte 20 de febrer a les 18h

Nova assemblea de socis i sòcies de Limnos que enguanyes celebrarà on-line per les condicions derivades de la COVID-19.

Dissabte 20 de febrer 2021

Convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de Socis 2021

– 18:00h. Assemblea General Ordinària de Socis/es de l’any 2021

Lloc: Enguany l’assemblea serà virtual. Heu de confirmar la vostra participació enviant un correu a limnos@limnos.org i us farem arribar un enllaç a la sessió de l’assemblea. Necessiteu disposar d’un ordinador o d’un mòbil amb l’aplicació «Jitsi Meet» instal·lada i connexió a internet.
Ordre del dia:

• Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea de l’any 2020
• Resum de les activitats de l’any 2020. Lectura i aprovació, si s’escau
• Presentació de l’estat de comptes de 2020 i aprovació, si s’escau
• Propostes d’actuacions per a l’any 2021. Debat i aprovació
• Pressupost per al 2021. Debat i aprovació
• Qüestions diverses:
o  Resum de les altes i baixes de socis produïdes durant l’any 2020
o Afectació de la COVID al funcionament i activitats de Limnos
• Torn obert de paraules.

Us esperem a l’assemblea!!

Aclariment sobre l’assemblea virtual per als socis i sòcies:
Durant tot l’exercici 2021 serà possible celebrar les reunions de les juntes directives, els consells rectors i els patronats a través de videoconferència, encara que les entitats no contemplin aquesta via de reunió en els seus estatuts. Aquesta mesura es va aprovar arran de l’estat d’alarma, davant la impossibilitat de fer reunions presencials per complir amb les restriccions derivades de la Covid-19. La mesura estava pensada per tenir una vigència concreta, que el reial decret 24/2020 va allargar durant tot l’any següent. La mesura és aplicable a les associacions, societats civils, cooperatives i fundacions d’àmbit estatal