Turó-europeu-Mustela-putorius-scaled-2803370018

TUROCAT, projecte de recuperació del turó europeu a Catalunya

Limnos organitza una xerrada juntament amb el Museu Darder per conèixer el TUROCAT, un projecte de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya.
L’exponent serà en Salvador Salvador, director tècnic del projecte i soci de Limnos.

Us animeu a repassar els detalls de la xerrada aquí presents i a veure un vídeo acabat de publicar del projecte per fer un primer tastet. Si us agrada, us esperem el dia 7 de novembre al Museu Darder. Recordeu que cal inscripció prèvia, i que les places s’acabaran aviat. Estem estudiant també la opció de retransmetre la xerrada en directe, en cas que es pugui fer publicaríem el link en aquesta notícia el mateix dia.

*Fotografia de portada propietat del Zoo de Barcelona.

Vídeo documental – “Els últims turons”


EL PROJECTE TURÓEl turó (putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de la fauna ibèrica. A càrrec de Salvador Salvador (Director Tècnic del programa TUROCAT de recuperació del turó europeu a Catalunya).

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder

Sinopsi: El turó és una de les espècies més amenaçades i desconegudes de Catalunya tot i tractar-se d’un mamífer carnívor, un dels grups faunístics que més atenció acostumen a rebre. S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució, circumstància que justifica que en el nou Catàleg de Fauna Amenaçada es classifiqui com a espècie “en perill”, la màxima categoria atorgada. Després d’anys d’estudi per a esbrinar quins factors han provocat el seu declivi, s’ha començat a actuar per revertir la situació a través del programa TUROCAT, desenvolupat principalment a les comarques de l’Empordà i Ripollès, on l’espècie manté els darrers nuclis supervivents.

Més informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467

Organitza: Limnos, Museu Darder

Col·labora: Projecte TuroCat.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

ACTIVITAT GRATUÏTA. PLACES LIMITADES. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

turocat

2020_10_17_Residencia_Faber_web

Xerrada al Museu Darder: Què és la liternatura?

El Museu Darder de Banyoles organitza el dissabte 17 d’octubre a les 7 de la tarda una trobada per parlar de la liternatura: escriure sobre natura i des de l’òptica de natura, en format de converses de literatura i natura amb els residents Antonio Sandoval (escriptor i comunicador ambiental) i  Oscar S. Aranda (escriptor, especialista en tortugues marines).

Des de Limnos recomanem assistir-hi, i recordem que cal inscripció prèvia.
Per a més informació, consulteu aquesta pàgina.

 

Pipistrellus_pipistrellus_lateral

La fauna urbana útil: ratpenats o rates-penades- l’article de l’ham de l’octubre de 2020-

Les rates-penades tenen mala fama, son temudes, repudiades, mitificades i sovint perseguides, uns éssers que en cap cas ens deixen indiferent. Quan les veiem voleiant al voltant les faroles les nits d’estiu no només no pensem amb la gran funció de control d’insectes que fan, sinó que desconeixem els singulars aspectes biològics dels que poden presumir: ser els únics mamífers que han conquerit el medi aeri, sense suport tecnològic, desenvolupant meravelles de la natura com l’ecolocalització i gaudir d’una gran memòria.

Tenen un gran valor ecològic en el control d’insectes, cada dia en poden menjar 500, i recentment ja s’està fomentant la col·locació de caixes niu en zones agrícoles, com arrossars, per al control natural de plagues. Regulen tota mena d’insectes: arnes, papallones, mosquits i poden jugar un paper en el control de malalties víriques emergents transmeses pels mosquits. Estan la majoria protegides a Catalunya, i no se les pot molestar o eliminar dels llocs on crien.

A la comarca del Pla de l’Estany s’han citat més de 13 espècies algunes associades a ambients aquàtics com els ratpenats d’aigua, altres pròpies de coves i masos aïllats i alguna de forestal. A l’Estany s’han citat espècies aquàtiques d’interès i destaquen algunes colònies al riu Fluvià, llocs com les Estunes o espais com Rocacorba. És als pobles i a les ciutats on viuen algunes de les diverses espècies de pipistrel·les i alguna altra que ens fan un gran favor. Es poden refugiar a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.).

Per això, quan tenim un problema de molèsties per rat penats: excrements, ocupació de golfes, cria en persianes, sorolls, ocupació d’escletxes en façanes, etc… hem de buscar alternatives per a fer compatible la seva presència i reduir les molèsties. A la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers tenen un apartat específic de recomanacions molt útils per solucionar problemes dels ratpenats en domicilis, una eina bàsica que han de conèixer constructors, restauradors i ajuntaments. També hi ha alternatives per afavorir-los com les caixes niu, o idees pel tancament de mines i coves. Us recomanem el seu programa de ciència ciutadana per fer seguiment de rat-penats i coneixe’ls, així com una web on podem trobar totes les espècies www.ratpenats.org

Recordeu que mai s’han de tocar els ratpenats, sinó es toquen no mosseguen mai, cal evitar molestar-los amb llums i els verins i ultrasons no son efectius per fer-los fora, a part de ser perillosos. En la mesura que puguem conviure amb ells i conservar les seves poblacions, mantindrem el delicat equilibri que hi ha amb les plagues urbanes d’insectes, i reduirem les necessitats de tractaments químics.

cartell

Limnos participa en el Dia de l’Estany

  • Limnos ha tingut una parada com a part d’una gimcana naturalista enfocada a un públic familiar i a l’aprenentatge dels més petits, que han quedat bastant contents amb l’activitat.
  • La jornada està organitzada per l’Escola de Natura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, el Consorci de l’Estany, Fridays for Future i els agents rurals, i amb el suport del Blauet Cafè i de la Creu Roja.

Aquest passat diumenge 27 de setembre per iniciar la jornada del Dia de l’Estany l’Escola de Natura va organitzar una volta a l’Estany en bici, que concluia a les 11 al parc de la Draga, on començava “el Joc d’en Blauet”, una activitat tipus gimcana de 8 tallers portats per diferents entitats i grups col·laboradors, entre els quals hi havia Limnos.

Per les condicions d’alerta sanitària, els tallers es feien en taules estaven molt allunyades i no es podia compartir material, o s’havia d’anar desinfectant. Les famílies s’havien inscrit prèviament a l’activitat (hi havia apuntats uns 27 equips familiars) i tenien una targeta amb les instruccions que s’anava marcant a mesura que passaven per cada parada/taller.

A la parada de Limnos s’hi van poder realitzar quatre jocs d’identificació, posant als més joves a la pell d’investigadors naturalistes. Hi havia exposats un niu amb ous, un parell d’exemplars de diferents espècies de vespes, algunes flors i una petjada de mamífer marcada en el fang. Amb uns fulls informatius s’havia d’anar identificant de quina espècie es tractava en cada cas, o en les flors, escollir quin tipus de forma té la seva corol·la.

L’activitat ha acabat amb un alliberament per part dels agents rurals d’un aligot comú (Buteo buteo), recuperat en el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, i en general la impressió és que tot i les circumstàncies marcades per les mesures de seguretat ha agradat bastant a les famílies i als infants.

general general_3 nius vespes flors-min

 

cartell-dia-de-l-estany-2020-xxss-1358400

Ens trobareu en una nova edició del Dia de l’Estany el 27 de setembre

Diada per celebrar els valors naturals de l’Estany tot jugant, creant i fent activitats ambientals amb tota la família. cal inscripció pel jocs familiars.

Més informació al web de l’Escola de Natura on podeu descarregar-vos la cançó d’en Blauet i fer les inscripcions.

16è DIA DE L’ESTANY

  • Diumenge 27 de Setembre 2020

Activitats ambientals per a tota la família

– A les 10h.

VOLTA A L’ESTANY AMB BICICLETA.

Punt de trobada: Concentració davant l’Escola de Natura

– A partir de les 11h.

JOC D’EN BLAUET

Presentació de la festa amb el cap gros i la cançó d’en Blauet
Joc familiar (itinerari de proves) – inscripcions

Lloc de realització: Parc de la Draga

RECORDEU:

Per participar a les activitats cal respectar en tot moment les mesures de seguretat higièniques vigents:

ús de mascareta
distància de seguretat
rentat de mans amb gel hidroalcohòlic

Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

IMG-20200721-WA0008

Alliberament de vuit tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a l’Estany de Banyoles

El passat dimarts 21 de Juliol de 2020 Limnos va participar a través dels seus voluntaris ambientals i del grup d’amics de la tortuga d’estany en l’acte d’alliberament de vuit tortugues d’estany ( Emys orbicularis ) a la llacuna de l’Artiga, al Pla de Can Morgat, a Porqueres , molt a prop de l’Estany de Banyoles. Aquestes tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera on tenen un programa de recuperació de l’espècie.

Amb aquestes ja s’han alliberats  158 individus de tortuga d’Estany a l’entorn de Banyoles. Sembla que la zona de Can Morgat és un espai idoni per a aquesta espècie, ja que se’n fan nombroses observacions i des del 2018 es va detectar que s’hi estaven reproduint.

Des de l’any 2010 , el Consorci de l’Estany ha anat duent a terme diferents actuacions i alliberaments d’individus per reintroduir aquesta espècie, que estava pràcticament extingida a la zona. A partir de l’any 2015 , Limnos i els Amics de la Tortuga han anat col.laborant i donant suport a través del conveni de foment del voluntariat entre el Consorci i Limnos, que aposta per fer difusió de les accions que es porten a terme a través d’activitats d’educació ambiental, fent partíceps i implicant a les persones que viuen a l’entorn de l’Estany . Algunes de les activitats que s’han fet són cens de tortugues a l’entorn del Riu Fluvià, visita a les llacunes de l’entorn de l’Estany de Banyoles per a observar tortugues, construcció de trampes , alliberaments amb la participació de famílies, visita al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella ( CRT ), i també , col.laborant amb la Fundació Emys, una prova pilot d ‘Escola de Naturalistes amb escolars de segon curs de l’escola Camins.

En l’acte hi van ser presents,  a més d’uns representant de Limnos, el president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos i el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó.

IMG-20200721-WA0012

Més informació:

Notícia al web del Consorci de l’Estany

Notícia a Radio Banyoles

Notícia a Tv Banyoles

Més imatges de Limnos:

IMG-20200721-WA0021 IMG-20200721-WA0022 IMG-20200721-WA0020 IMG-20200721-WA0016 IMG-20200721-WA0023

IMG-20200621-WA0020

Sortida naturalista en el VII Dia de les papallones

El passat diumenge 21 de juny la Lídia Salvanera, biòloga d’Aqueni, va dinamitzar una sortida per conèixer papallones a l’enton de Can Morgat, on van poder asistir 17 persones. L’activitat va servir també per valorar la feina de les desenes de voluntàries que porten a terme el seguiment de papallones de les estacions de CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme).
Des de Limnos vam donar suport i difusió a la sortida, que a més forma part de l’ampli programa de sortides de descoberta de papallones coordinades pel Museu de Ciències Natural de Granollers, i que es faran al llarg d’aquest estiu.

Podeu veure un vídeo-resum d’aquesta sortida en el capítol d’Oxigenats, una fantàstica plataforma de divulgació naturalista que va sortir arran de confinament. L’activitat surt a partir del minut 11

img_cartell-8e-dia-de-les-papallones.

Captura-de-pantalla-2020-06-29-a-les-22.04.43

Ser ecologista, ja no és només una opció – l’article de l’ham de juliol 2020-

Fa unes setmanes la Unió Europea ha rellançat la seva “Estratègia europea per a la diversitat – 2030” (consulteu-la en aquest enllaç).

Al mateix temps la UE manifesta una sèrie de fets destacables relacionats amb el medi ambient. El més important és que posa de manifest que la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat els vincles entre la salut humana i la dels ecosistemes i que el risc d’aparició i propagació de noves malalties infeccioses zoonòtiques (que tenen origen animal) augmenta a mesura que es destrueix la natura.

Des d’un punt de vista econòmic, la UE reconeix que “més de la meitat del producte interior brut global de la UE (PIB), uns 40 bilions d’euros, depèn directament o indirectament de la natura” i que “els avantatges de la conservació de la biodiversitat per a l’economia són múltiples”.

A més d’enunciar aquests fets la UE ha presentat, dins del marc d’aquesta “Estratègia europea per a la diversitat”, una sèrie de propostes interessants que s’haurien de portar a terme abans de l’any 2030. Entre elles destaquen:
• Plantar 3.000 milions d’arbres (mitigació del canvi climàtic).
• Posar sota protecció el 30% del sòl i els mars de la UE.
• Restaurar ecosistemes degradats.
• Restaurar 25.000 km o més de rius a un estat de lliure flux d’aigua.
• Disminuir al 50 % la utilització de plaguicides.
• Eliminar totalment la contaminació del sòl per compostos de nitrogen i fòsfor.
• Aconseguir que un 25% del sòl agrícola sigui de producció ecològica.
• Revertir el declivi dels insectes pol·linitzadors.

La UE resumeix el seu programa estratègic amb un preciós eslògan, que compartim: “Cuidem millor la natura perquè la natura ens pugui cuidar millor a nosaltres”. És interessant que la UE reconegui que la protecció dels ecosistemes és vital, tant per la salut de la població com per l’economia de tots els països, però… si aquest programa està basat en intencions reals i no és mera propaganda, per què hem d’esperar deu anys a què s’implementin totes aquestes mesures?, per què no començar a aplicar-ho immediatament i fer-ho en un termini molt més curt? D’altra banda, està clar que si aquests tipus de mesures són adoptades només als països de la UE i no a la resta de països del món, serviran de molt poc.

Per tant és imprescindible que s’emprenguin accions que obliguin a la majoria de països del món a ser molt més respectuosos amb els seus propis ecosistemes i la seva biodiversitat. Això es pot aconseguir, per exemple, afavorint els tractats comercials amb els països més compromesos mediambientalment i, per contra, restringir-los amb els països que continuïn destruint el medi ambient. És segur que els nostres representants polítics d’Europa podran trobar també altres formes d’aconseguir que molts més països de fora la UE millorin significativament la seva relació amb la natura.

L’acceptació per part de la UE de totes aquestes premisses i el compromís que sembla que comença a adquirir envers la natura ens plantegen un interessant canvi de paradigma: La protecció mediambiental ja no és una alternativa, sinó una obligació per part dels estats. Per part de les persones, com diu la periodista Patricia Simon, després de la pandèmia, ser ecologista ha deixat de ser una opció per esdevenir l’única possibilitat. La defensa del medi ambient ha de ser una cosa tan pròpia i assumida per la ciutadania com la defensa de la salut i de la pròpia democràcia.