Riu Fluvià a Vilert 3-6-06 CFQ (1024x768)

Limnos demana un major control de els actuacions que es facin al riu Fluvià

• Limnos demana a l’Agència Catalana de l’Aigua un major control de les actuacions que es facin a la llera del riu que forma part de la xarxa Natura 2000 d’espais protegits de la Unió Europea
• Limnos ha detectat certes irregularitats en una actuació realitzada a Vilert, municipi d’Esponellà, que s’han posat en consideració de l’Agència Catalana de l’Aigua de cara a futures actuacions.

Esponellà. Juny 2016.

Els mesos de març i abril diverses màquines van estar extraient grava del riu Fluvià per a la millora d’un tram de riu entre la resclosa de Vilert i el passallís, al costat mateix del poble, que van suposar el moviment de graves i àrids i l’alteració de la llera del riu. L’actuació que estava demanada en nom de l’ajuntament d’Esponellà disposava de l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Exactament es tractava de treure els àrids d’una illeta de la zona central i millorar l’entorn del riu.

Limnos valora positivament que es vulguin fer actuacions per millorar l’entorn del riu Fluvià i que facilitin l’apropament dels habitants a l’espai natural, però en aquest cas no comparteix la necessitat de l’actuació que s’ha realitzat. A la vegada s’han detectat certes irregularitats en el període en que s’han fet les obres, relacionats tant amb el període d’execució, s’han fet fora del termini establert i en ple inici de l’època de reproducció d’espècies animals d’interès, com en l’incompliment de certs aspectes del projecte que s’havia aprovat, com per exemple extreure graves humides de la llera del riu, quan només estava autoritzar de fer-ho en sec, fets que han estat posats en coneixement de l’ACA. Malgrat no s’ha tramés cap denúncia oficial per la dificultat de demostrar l’autoria del fets, Limnos ha demanat que siguin considerades aquestes irregularitats de cara a pròximes actuacions que es vulguin desenvolupar en el mateix tram de riu. A la vegada l’entitat es mostrarà especialment vigilant a les properes actuacions que es pretenguin realitzar al riu Fluvià a Esponellà.

Assemblea_Purins2016

Limnos assisteix a la 4a assemblea Salvem l’Empordà de Purins

Limnos va ser convidat a la 4a assemblea de la Plataforma Salvem l’Empordà de Purins a Cabanes amb presència de més pobles afectats de l’Empordà.

A l’Alt Empordà la situació és molt preocupant amb uns 375.000 porcs el 2015 amb  34 municipis com a zones vulnerables per contaminació de nitrats, i amb noves tramitacions (noves granges o ampliacions) per uns 100.000 porcs més. El govern ha fet públic que està redactant un Pla Director Urbanístic d’Explotacions Ramaderes. Des de IAEDEN-Salvem l’Empordà estan demanant una moratòria a totes les noves tramitacions amb l’objectiu que es posi ordre al sector.
Limnos va compartir la visió de l’estat de la temàtica al Pla de l’Estany, on malgrat no s’està treballant el tema i es desconeix la situació actual (nombre de caps de bestiar i d’explotacions) també s’ha estat lluitat contra alguna ampliació de granges els últims anys i on es manté la contaminació dels aqüífers per nitrats. La trobada va servir per intercanviar experiència i estratègies de cara a buscar solucions a curt i llarg termini, així com a nivell local i global.
Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

1. 219_img1105

LIMNOS i l’ANG demanen l’anul.lació d’una rompuda forestal a Parets d’Empordà (Vilademuls)

L’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (LIMNOS) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat al·legacions a un projecte de rompuda a la zona de Parets, al municipi de Vilademuls. Les dues entitats ecologistes alerten que la major part de la rompuda es troba a tocar de la Xarxa Natura 2000, i inclosa gairebé totalment a la catalogació de sòl de valor natural i connectiu del Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany (PDU).

El projecte presentat preveu realitzar una rompuda forestal de 29,5 hectàrees de massa arbustiva i boscosa adjacent a un meandre del tram mig del riu Fluvià inclòs a la Xarxa Natura 2000. L’objectiu és transformar en regadiu 45,3 hectàrees, de les quals 29,5 són forestals i 15,8 són agrícoles, essent la zona forestal objecte d’aquesta rompuda.

Els promotors justifiquen la creació d’aquesta àrea agrícola perquè algunes parcel·les de l’àmbit afectat havien estat agrícoles, amb anterioritat a les riuades dels anys 40. Tot i això, les dues organitzacions demanen que la propietat demostri aquest ús agrícola passat amb documentació, ja que mitjançant una anàlisi detallada de la cartografia de l’any 1946, es pot afirmar que de les 29,5 hectàrees previstes al projecte de rompuda només 1,93 hectàrees eren conreus.

3. Rompuda general actual_12. Rompuda general 1946

Llegenda (imatges 1 i 2): zona groga correspon a masses forestals i arbustives segons fotografia aèria de 1946; zona vermella correspon a conreus segons fotografia aèria de 1946. Base topogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

LIMNOS i l’ANG recorden que la normativa del PDU diu que en aquests sòls són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. La transformació dels terrenys forestals a agrícoles impedeix la funcionalitat de l’espai com a connector ecològic, no hi ha refugi ni hàbitat per a la fauna, no hi ha possibilitats d’alimentació i no es garanteix la funcionalitat ecològica, a la vegada que genera nous impactes sobre la mateixa Xarxa 2000 com són l’augment de l’erosió, la presència de restes d’adobs i/o fertilitzants químics, etc.

Les dues associacions també remarquen que el projecte pot vulnerar diversos instruments urbanístics de rang superior, com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i les Directrius del Paisatge de les Comarques Gironines.

D’altra banda, els ecologistes denuncien que el document ambiental no inclou un estudi prou detallat de la flora i la fauna, i no avalua de forma correcte els impactes indirectes de l’actuació sobre l’espai de la Xarxa Natura 2000 adjacent, tan envers a la qualitat i quantitat de les aigües, com sobre la biodiversitat de l’espai. En aquest sentit, remarquen que el Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Riu Fluvià ha estat declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC), motiu pel qual cal vetllar perquè la implantació d’activitats tinguin una incidència mínima sobre l’espai.

Finalment, alerten sobre els impactes que pot tenir una nova extracció d’aigua al Fluvià, un riu que ja presenta problemes de cabal degut a les extraccions ja existents.

La superfície forestal subjecte a rompudes s’ha duplicat els darrers cinc anys a les comarques gironines i triplicat a Catalunya.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), la superfície forestal subjecte a rompudes a les comarques gironines s’ha duplicat o ha augmentat un 100% els anys 2012 i 2013 respecte a la mitjana dels anys 2009-2011, i en el cas de Catalunya s’ha triplicat en el període 2009-2013.

4. graficsSegons LIMNOS i l’ANG l’abandonament de les zones rurals està fent augmentar la superfície forestal de Catalunya, el que provoca una disminució de la diversitat d’espècies d’ambients oberts, tot i això, consideren que en cap cas s’han de seguir fomentant les rompudes forestals en espais d’interès ecològic, connectiu o paisatgístic. En aquest sentit, estan a favor de les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses en zones rurals i en espais naturals, ja que certes activitats d’agricultura i ramaderia per mantenir els mosaics territorials afavoridors de la biodiversitat.

malosHumius

Campanya contra els “Malos humos” : la ciutadania davant l’escàndol Volkswagen

Notícia extreta d’Ecologistes en acció.

El 15 d’octubre s’ha fet pública la Campanya contra els “Malos Humos”. Diverses organitzacions (de consumidors, de salut pública, científiques, sindicats, ecologistes, veïnals, altermundistas, de foment de les energies renovables, etc.) exigeixen de forma conjunta que aquesta situació no es torni a repetir, que caigui el pes de la llei sobre els responsables del frau, i que s’investigui a tots els fabricants per si estan utilitzant, com semblen indicar múltiples informes i evidències, altres sistemes per eludir el mesurament de les seves emissions reals dels seus automòbils

Entre les mesures que les organitzacions de la Campanya han decidit dur a terme, destaquen: demanar una reunió conjunta amb els ministres més implicats en el frau (Indústria, Medi ambient, Sanitat); estudiar una denúncia davant la fiscalia i una possible querella contra les empreses que han realitzat aquest frau; una queixa davant la Comissió Europea; diverses accions per incrementar la consciència de la societat davant la gravetat del succeït.

Les organitzacions que s’han incorporat a aquesta campanya, conviden a altres col·lectius i entitats a sumar-se a la mateixa, per tenir més força en la reclamació davant les grans empreses automobilístiques, que de ben segur exerciran tot la seva poder i influència per evitar les sancions i actuacions legals de les quals s’han fet creditores.


 

MANIFIESTO

  • Campaña contra los Malos Humos
  • La ciudadanía ante el escándalo Volkswagen

Las manipulaciones de los motores de gran cantidad de vehículos del grupo Volkswagen tenían un objetivo claro: eludir el cumplimiento del reglamento Euro, que impone limitaciones a las emisiones de dióxido de nitrógeno y otros contaminantes a los vehículos. No hablamos de un asunto menor: los estudios científicos muestran cómo en toda la Unión Europea fallecen de forma prematura cada año 450.000 personas a causa de la mala calidad del aire. Por ello, este tipo de manipulaciones para eludir la normativa que pretende paliar este grave problema de salud pública resultan escandalosas, inmorales e intolerables.

Ante esta situación, las organizaciones que suscribimos este manifiesto, exigimos:

1. Que se investigue y se depuren las responsabilidades penales, políticas y de todo tipo que se deriven de este fraude masivo. No es de recibo que se haya reconocido la manipulación de 11 millones de vehículos para eludir una normativa que pretende preservar la salud de las personas y no se llegue hasta las últimas consecuencias. Los responsables –presumiblemente altos directivos de las marcas afectadas, pero también quienes tenían la responsabilidad de controlar esas emisiones de forma adecuada– deben asumir las consecuencias de su actuación o inacción.

2. Que se investigue a todas las marcas que comercializan vehículos en la UE, por si, como indican muchos estudios y evidencias, los sistemas fraudulentos para eludir los controles de emisiones contaminantes se están aplicando por otros fabricantes.

3. Que se realicen controles efectivos de las emisiones de los vehículos en circulación, de modo fiable e independiente de los fabricantes, con participación de la sociedad civil para la verificación de los controles, para conocer cuál es la situación real en cuanto a las emisiones, tanto de contaminantes tóxicos para la salud (dióxido de nitrógeno, partículas) como generadores de efecto invernadero (dióxido de carbono) y si se está cumpliendo con la legalidad o no.

Las organizaciones firmantes también quieren manifestar que la desregulación que se está sufriendo en la UE está llevando a situaciones de este tipo, en las que los intereses empresariales pasan por encima de valores tan básicos como la calidad ambiental y el bienestar y la salud de la población. Iniciativas en marcha, como el TTIP, inciden en este mismo sentido y por tanto deben ser rechazadas.

Por estos motivos, las organizaciones que suscribimos este manifiesto (de consumidores, sindicales, científicas, de salud pública, ecologistas y ambientalistas, vecinales, etc.), utilizaremos todos los medios legales a nuestro alcance para que se cumplan estas exigencias, que no son otras que se cumpla la ley, que quien la haya incumplido pague las consecuencias y repare el daño causado, al tiempo que se da prioridad a la salud pública y ambiental frente a otros intereses.
Firman este manifiesto (por orden alfabético):
1. Amigos de la Tierra
2. Asociación General de Consumidores (ASGECO)
3. ATTAC
4. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris
5. Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU)
6. CGT
7. Ecologistas en Acción
8. FRAVM
9. Fundación Renovables
10. Greenpeace
11. OMAL-Paz con Dignidad
12. Plataforma per la Qualitat de l’Aire
13. SEO/BirdLife
14. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)
15. Sociedad Española de Sanidad Ambiental (SESA)
16. WWF España

edc

El GEPEC-EdC i entitats d’Ecologistes de Catalunya, es reuneixen amb els grups parlamentaris per frenar el desmantellament de la xarxa de parcs naturals de Catalunya.

Aquest proper dijous, les entitats ecologistes GEPEC-EdC (de les comarques tarragonines), Ipcena-EdC (de les comarques lleidatanes) i Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) (comarques barcelonines) membres de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), es reuniran al Parlament de Catalunya amb diputats dels diferents grups parlamentaris per intentar frenar el desmantellament de la xarxa d’espais naturals de protecció especial (ENPE) que està portant a terme el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) sota la batuta del Conseller Pelegrí.

De fa ja uns mesos que des de EdC estem denunciant el desmantellament premeditat que el DAAM, amb el vist i plau del Govern, està portant a terme dels ENPE, amb l’objectiu de possibilitar i afavorir l’explotació de forma intensiva i sota criteris mercantilistes, dels seus recursos naturals, amb un especial interès pels seus recursos forestals.

L’objectiu de la reunió amb els diputats dijous vinent és informar-los de la greu situació que viuen els ENPE (parcs naturals, parc nacional, reserves naturals i paratges naturals d’interès nacional) i demanar la intervenció del Parlament per frenar les actuacions del DAAM. El Parlament de Catalunya ja ha paralitzat la destitució dels directors dels ENPE que estava tramitant el DAAM en acceptar una esmena presentada per ICV.

La destitució dels directors és una de les actuacions que està portant a terme el DAAM. Cal recordar el clam generalitzat d’entitats ecologistes, col·legis professionals i entitats acadèmiques que han alertat sobre la destrucció del patrimoni natural comú que és amenaçat directament per la política impulsada pel DAAM (declaració de març de 2014) que vol transformar els ENPE en espais turistificats, d’oci, competició i activitats econòmiques lucratives totes elles incompatibles amb els objectius establerts de preservació d’aquests espais.

Demanem que s’anul·lin les instruccions, resolucions i plans del Govern i el DAAM, amb l’objectiu de donar cobertura legal al desmantellament dels ENPE.

Per tal que els diputats tinguin àmplia informació sobre aquesta problemàtica se’ls ha lliurat l’“l’nforme sobre el pla del Govern de la Generalitat per desmantellar la xarxa d’espais naturals protegits catalans. El cas particular del parc natural dels ports”, redactat per l’equip tècnic del GEPEC-EdC i que hem fet públic.

GEPEC-EdC; IPCENA-EdC i CEPA-EdC en nom de la Federació Ecologistes de Catalunya

Reus, Lleida, Barcelona,17 de juny de 2015