salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.

Membres-dEcologistes-Catalunya-desplegat-pancarta_2027807439_54332052_550x367

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

352_gorg-bau-before-after

Limnos i Naturalistes de Girona denuncien un abocament directe de purins al Gorg Blau de Vilademuls.

Les entitats ecologistes han formulat una denúncia davant els Agents Rurals del Pla de l’Estany i el SEPRONA perquè s’investigui un abocament de purins al Gorg Blau d’Ollers, en un afluent del Fluvià al terme de Vilademuls, ocorregut el passat divendres 18 o dissabte 19 de maig.

Aquest passat divendres 18 o dissabte 19 de maig s’ha produït un abocament de gran quantitat de purins al Gorg Blau d’Ollers, dins el rec del Ramirol, afluent del Fluvià pel seu marge dret, al terme de Vilademuls. El Gorg Blau és un espai natural de gran valor ecològic és un dels pocs gorgs naturals del municipi de Vilademuls, popular entre els seus veïns com a zona de bany i de gaudi de l’entorn. Malauradament, un abocament indiscriminat de purins en paral·lel a un episodi previst de pluges ha deixat el gorg en un estat deplorable. L’abocament de purins en cursos fluvials i masses d’aigua és una pràctica prohibida, precisament perquè anys enrere era la fórmula que empraven moltes granges per desfer-se del seu excedent de purí sense “deixar rastre”, atès que amb rius i rieres baixant plens, el purí es diluïa i “marxava” aigües avall. Les imatges enregistrades del Gorg Blau apunten clarament a un abocament de purí, repetint un mala pràctica de contaminació d’espais naturals, dels recursos hídrics i de degradació de racons de gran bellesa paisatgística i atractiu social, que avui dia hauria de ser història.

Per tot això, LIMNOS i Naturalistes de Girona han formulat dues denúncies als Agents Rurals i al SEPRONA (Guàrdia Civil), per tal que s’investiguin les causes de l’abocament. Amb la investigació policial, els ecologistes confien s’esclareixi l’origen de l’abocament directe i es prenguin les mesures pertinent perquè no torni a passar, i es sancionin o imputin pels delictes pertinents als responsables d’aquest agressió al medi natural. D’acord amb la normativa aquest acció deliberada por suposar una multa d’entre 300 € i 3.000€. Pels ecologistes la multa hauria de ser exemplar i assolir el màxim establert, com a mesura dissuassòria tant pels autors, com per altres agro-ramaders.

Les entitats reclamen una acció àgil i diligent per resoldre aquest cas en defensa del dret col·lectiu a gaudir d’una natura en bon estat de conservació. I expressen el rebuig més absolut al fet que el 3r sector del país, el porcí, es basi en males pràctiques ambientals i socials per assolir el seu èxit econòmic.

Estat natural del Gorg Blau (extret de webs d’accés públic):
https://www.terraprim.cat/ca/llocs-dinteres/gorg-blau
http://jsolerfita.blogspot.com.es/2010/04/el-gorg-blau.html

Gorg bau before after

Estat del Gorg Blau abans i després de l’abocament de purins (imatge superior extreta de www.terraprim.cat)

L’estat del Gorg Blau després de l’abocament de purins (enregistraments propis):

Vídeo 1
Vídeo 2

 

 

sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Logo_LIMNOS_EdC

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou govern de la Generalitat per garantir el futur de Catalunya

Antecedents.
1.- A l’inici de l’anterior legislatura (que ha finalitzat per causa de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’estat, amb l’aplicació de l’article 155), una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes, ens vam adreçar als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre la ineficàcia de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam presentar la demanda que es recuperés la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin
abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem.

Considerem que els fets confirmen abastament els arguments exposats ara fa dos anys: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern.

La paràlisi de les institucions de govern arrel de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

3.- Però, lamentablement, els successius governs no van mantenir una políticaamb criteris ambientals forts. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental radical que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga, dins de la Comissió Europea, un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern comunitària.

A Catalunya, paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències. D’aquesta manera, la preservació del medi i la sostenibilitat restavem subordinades al desenvolupament de les infraestructures de transport, energètiques, …. situació que ens va fer tornar 23 anys enrere quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

En plena època de retallades socials, es van tornar a barrejar dues competències que, en el marc dels models socioeconòmics vigents, la realitat ha demostrat que tenen tendència a esdevenir pols oposats. ”Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme, subordina l’altra competència cabdal i tranversal, com ho és la “preservació del medi i la biodiversitat”, que esdevé
inoperativa.

Què proposem?.

4.- Demanem un canvi de la situació actual, amb un Departament de Territori i Sostenibilitat i un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat
que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

La creació de l’Agència Catalana de la Natura (compromís positiu que va assumir el govern cessat per l’art. 155), redueix notablement l’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental resta esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el de cideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits, que han de garantir-ne la protecció, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

6.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea
de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobreDiversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’”Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat” i la presentació de la proposició de Llei al Parlament de creació de l’”Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat” (setembre 2017) han restat interrompudes per causa de la suspensió de les institucions de govern de la Generalitat.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de Biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni
tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat  i la preservació del medi ambient.

8.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

S’adhereixen al Manifest:
FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC), Ramon Minoves, president
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC), Pilar Magdalena Malo, presidenta
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPECEdC), Andreu Escolà Llevat, president
INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL (IPCENA-EdC), Joan Vàzquez Mendieta, secretari
INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA (IAEDEN-EdC), Llorenç Pacua, president
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC), Joan Carles Sallas
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC), Jordi Asensi
ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-EdC), Juanjo Butron Melero, president
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC. Moises Company i Caballeria, president
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN), Joan Pino, president
LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL (DEPANA), Marta Gumà i Bondia, presidenta
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE (PDE), Manolo Tomàs, portaveu
SEO BIRD LIFE – CATALUNYA, Cristina Sánchez Alonso, delegada de Catalunya
GRUP DE DEFENSA DEL TER, Ginesta Mary Rodríguez, presidenta
ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG), Emma Soy Massoni, presidenta
AMIGOS DE LA TIERRA, Víctor Barro, president
FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, Eloi Nolla, president

CENTRE D’ANÀLISI I PROGRAMES SANITARIS (CAPS), Josep Martí Valls, vicepresident
ECOSERVEIS, Marta García París, presidenta
OBRADOR DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA (O3sac.org), Marta Grau, coordinadora tècnica
APMA del Garraf, Andreu Bosc, vicepresident
APQUIRA, Santiago Cutura Albalate, president
PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (PAAC), Daniel Gonzalez, president
MOViMENT ECOLOGISTA SANTFELIUENC (MES), Joel Carreras
PLATAFORMA RUBÍ SENSE ABOCADORS, Montse Rousse, portaveu de la plataforma
ASSOCIACIÓ NATURALISTA TORRELLENCA LA FORMIGA (ANT), Rosa Simon Julià, presidenta
ASSOCIACIÓ RUBÍ D’ARREL, Rafel Bosch, president
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN DE MONTCADA, José Luís Conejero, representant
CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS, Max Turull Rubinat, president
SOS EMPORDANET, Catherine Perelló Scherdel, presidenta
LA PLATAFORMA DEL PRIORAT (XARXA SUD) Mike Holt, representant
DEFENTERRA (XARXA SUD), Mathew Daniel Barton, president
MARTORELL VIU, Rafa Diez, representant
CENTRE EXCURSIONISTA BORGES- GARRIGUES, Jordi Giné Giné, president
TRENCA, Núria Esteve Latorre, presidenta
LA BANQUETA DE JUNEDA, Pere Olivart Salla, president
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SALUT I EL MEDI AMBIENT I EL MOVIMENT CONTRA LA INCINERACIÓ A UNILAND, Mercè Mestres Bertran, vocal de Medi Ambient.

PLATAFORMA CEL NET, Josep Maria Torres, president
SALVEM SOLIUS, Miquel Pros, president
ASSOCIACIÓ HABITAT, Xavier Martí Ausejo, president)
Altres adhesions:
DECIDIM RIPOLLET, Antoni Pijuan Badia
ALTERNATIVA D’UNITAT POPULAR DE RUBÍ (AUP), Mireia Gascon Merlos, regidora
Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), Carlos Gibert Bernaus, president
Catalunya, 8 de febrer de 2018.

versots

El versot de Limnos 2018

Un any més el Carnaval de Banyoles  s’inicia el 2 de febrer a la plaça de les Rodes amb els “Versots”, textos satírics i punyents, que pretenen qüestionar, de forma humorística, diferents aspectes de la política local. Les gàrgoles de Foc van convidar un any més a Limnos a llegir els versots i nosaltres amb les dificultats que implica fer un text satíric vam intentar no faltar-hi.

Versot Limnos 2018

Bona nit de fred i moltes conyes
Els de Limnos a la natura ens dediquem
I per nosaltres és tant natural
durant l’any fer crítica ambiental
com seguir el que fan les cigonyes
i si vols veure llúdrigues te les ensenyem

A ningú li espanta el baix nivell de l’estany
Tampoc ens fixem amb que els recs estan eixuts
Amb la sequera no ha plogut ni una gota
I encara hi ha polítics que donen la nota
Quan parlen del canvi climàtic com si fos un engany
a en Rajoi i en Trump els hi dedicaria renecs gruixuts

No se si sabeu que l’estany es un bé comunal
I que als banyolins i banyolines pertany
I que quan l’aigua potable hem de gestionar
a les mans d’aigües de Banyoles no ho hauríem de deixar
i es que una ombra plana com un mal
Alerta que tot plegat no sigui un parany

Ho heu endevinat i de’n Santi Vila estic parlant
El mateix caragirat que el Parc Natural ens va negar
Quan feia de les seves al departament de sostenibilitat
Ara ha saltat a l’empresa privada amb gran habilitat
I ja tremolem de pensar el que pot estar tramant
ves que no es venguin l’aigua de Banyoles a Murcia per regar

D’aigües de Banyoles ja en teníem reticència
Per això, podeu estar segurs que els vigilarem
Perquè negocien amb el nostre patrimoni
i utilitzen les portes giratòries del dimoni
que tot arreu funcionen amb eficiència
però si es passen de la ratlla els denunciarem

No patiu que
de l’ajuntament també en us en volem parlar
I es que amb tanta prova esportiva organitzada
Ens havíem oblidat tots del que vol dir governar,
I clar un el nou pla urbanístic havien de redactar
que per por a l’oposició ciutadana 8 anys van frenar,
i ja us dic jo que la tenim ben liada

I ara resulta que de la crisi no en podem ni parlar
Ni que el petroli barat en 20 anys s’acabarà
I fem unes previsions de creixement com si el mon fos infinit
I com que el municipi es tan petit
Tot el possible ho volen poder urbanitzar
No dubteu que Sota Monestir la plataforma defensarà

Els de Limnos serem on faci falta
Perquè lluitem per fer del nostre un país sostenible i lliure
Sigui proposant gestionar el territori amb cura
Com defensant tota la natura
I si cal posarem l’altra galta
Però sempre ho farem amb un somriure

NDP-Pont-Xetmar1

Limnos denuncia un abocament continuat d’aigües contaminades al rierol Remençà

• Un col·lector d’aigues a l’alçada del Pont-xetmar ha estat abocant aigües brutes provinent del polígon industrial com a mínim des del 2011
• Alguns veïns de la zona s’han queixat diverses vegades a l’Ajuntament de Cornellà i a l’Agència Catalana de l’Aigua però el problema persisteix

El tram del rierol Remençà que passa pel Pont-xetmar ha estat rebent, de manera irregular però continuada en el temps com a mínim des de 2011, un abocament d’aigües brutes contaminades per residus industrials del Polígon Industrial Pont-xetmar.
La contaminació d’aigües és una infracció i un problema ambiental greu que lamentablement encara continuem patint a casa nostra. Massa sovint estem veient com alguns particulars i indústries segueixen contaminant impunement corrents d’aigua, sovint d’escala més petita ja que solen passar més desaparcebuts. Davant la contininuitat d’aquest greuge al rierol Remençà, Limnos reitera les denuncies que ja va presentar a les administracions (Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i Ajuntament de Cornellà del Terri) l’any 2013. A més, recordem que aquestes administracions i el Consell Comarcal també han estat avisades més d’una vegada d’aquest problema per les queixes d’alguns veïns.

NDP-Pont-Xetmar2

Quan s’ha demanat explicacions per l’assumpte al polígon industrial aquests han respost que les aigües que surten pel col·lector del Pont-xetmar no són abocaddes directament per la seva indústria, sinó que és el recull de l’aigua de la pluja que cau als seus patis i s’embrut.

Limnos exigeix a les administracions que es prenguin l’assumpte seriosament d’una vegada, que es responsabilitzi al polígon industrial d’aquesta infracció (sigui o no sigui un abocament directe, són els seus contaminants) i que es prenguin les mesures corresponents per solucionar-ho, com redirigir i depurar l’escorrentia superficial de la pluja en el polígon.
D’altra banda, Limnos aplaudeix la preocupació ambiental i la constància d’alguns veïns que han seguit denunciant aquest assumpte tot i la manca de resposta efectiva que han tingut les seves queixes.

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

Riera_Canaleta_2017marçLimnos (1024x576)

Limnos critica la nova escullera a la riera Canaleta

L’entitat ecologista considera l’actuació de l’ajuntament una obra antiestètica, paisatgística-ment lamentable i ecològicament impactant.

L’ajuntament de Banyoles ha adequat recentment una nova passera a la riera Canaleta. Aquesta obra forma part del nou carril bici que ha de permetre connectar el barri de Sota Monestir amb el barri de Can Puig, i donar també sortida als alumnes de l’IES Brugulat a tocar el barri de Canaleta. Es tracta d’un projecte que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. La passera bastant llarga, ha generat la col·locació de grans pedres en escullera a cada riba de la riera, que en aquest punt passa molt encaixada, provocant un gran impacte visual i ecològic a la riera. Limnos vol deixar clar que en cap moment s’oposa a la millora de la connectivitat o a la creació de nous carrils bicicleta, sinó que critica la manera com aquesta s’ha executat.

Limnos considera que l’actuació ha malmès la ribera de la riera i suposa una artificialització greu d’aquest curs fluvial que recull les aigües surgents de l’Estany de Banyoles. La riera Canaleta manté poblacions de peixos autòctons, s’hi troba sovint la llúdriga i hi crien ànecs i blauets, a la vegada que manté algun tram de bosc de ribera molt alterat. No és el col·lector de l’Estany, malgrat en recull tota l’aigua que en surt a través dels recs fins a formar el riu Terri, és una riera plena de vida, i molt útil com a zona verda per a donar-li un ús social útil a la ciutat de Banyoles i als seus ciutadans.

Un niu de porqueria i lleig

La nova escullera és un niu de porqueria. Aquest tipus de construccions afavoreixen l’aparició d’espècies poc desitjables com les rates o els visons americans que troben amagatall entre les pedres, les deixalles hi son difícils de netejar i hi sol créixer la canya, una planta que acaba tapant la riera, i que és difícil de gestionar si entremig hi ha grans pedres. La cosa menys pràctica de gestionar, i el que a priori és una obra econòmicament més barata, l’acabem pagant tots molt més car. A la vegada hipoteca la formació d’un bosc de ribera i paisatgísticament és horrible, no adient amb la planificació urbanística que preveu una zona verda al voltant de la riera. Per donar el toc de gràcia encara hi ha algun abocament puntual d’aigües residuals que ho empitjoren encara més.

Propostes de Limnos per la riera

Limnos proposa la participació d’altres arquitectes i urbanistes amb més criteri per integrar elements naturals d’alt interès ecològic i social a la trama urbana, i reclama l’aposta perquè la riera Canaleta i el riu Terri siguin un passeig fluvial, un corredor verd amb arbres de ribera i bonics salts d’aigua, on la gent pugui passejar i gaudir del verd, un segon pulmó verd de la ciutat després de l’Estany, i no una aberració urbanística. Es proposa l’aplicació de tècniques menys agressives per mantenir els marges, rebaixant el pendent, i utilitzant materials més naturals i integrats., el que s’anomena bioenginyeria.

I ara, que?

L’entitat es mostra preocupada perquè s’utilitzi el mateix tipus de construcció per arranjar la zona dels desmais de l’Estany i el front d’Estany que també està pendent de remodelació. Limnos es mostra molt recelós per la possible intenció d’acabar enterrant la riera sota un gran tub, hipotecant la funció natural de la riera, que sembla que és el que busquin des de l’ajuntament contravenint totes directrius de conservació i potenciació de l’ús públic de l’espai que han anat sorgint en els diferents processos participatius de la ciutat, tant en el planejament urbanístic, com les agendes 21, o com el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

Banyoles, març de 2017