logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

20190709_113247 (1024x768)

Limnos denuncia l’aparició de centenars de peixos morts al riu Terri i reclama mesures per millorar l’estat del riu Terri i la Canaleta

• Els peixos morts es van trobar al matí del dimarts al riu Terri a Mata, i eren principalment barbs de muntanya i bagres.
• Tant el riu Terri com la riera Canaleta presentaven una aigua amb un estat molt tèrbol amb una forta olor d’aigües residuals al llarg del seu recorregut.

Porqueres, 9 de juliol de 2019

Limnos lamenta l’estat de degradació de la riera Canaleta i del riu Terri degut a la mala qualitat de les seves aigües i reclama un pla de millora dels riu per tal de reduir les aigües residuals que s’hi aboquen de manera directa o difusa, normalment de forma puntual, que en malmeten la seva qualitat i n’afecten la fauna aquàtica.
El peixos morts han aparegut al riu Terri, prop de l’església de Sant Andreu de Mata (municipi de Porqueres), especialment visibles sota el pont que el travessa entre el Camí Terri i el carrer de Rubió i Ors, tot i que els peixos morts es podien veure algun centenar de metres més amunt, a tocar el límit municipal de Banyoles. Els peixos morts per tant poden haver estat arrossegats d’aigües amunt. Es tracta d’espècies autòctones protegides, especialment el barb de muntanya, però també la bagra. El Terri és un dels pocs rius de Catalunya que manté poblacions relativament abundants d’aquestes dues espècies autòctones, el que li confereix un alt valor ecològic, malgrat no disposar de cap figura de protecció reconeguda. El barb i la bagra son més sensibles a la contaminació que altres espècies de peixos com les carpes i el barb de l’Ebre també presents al Terri.

L’abocament ha estat comunicat als ajuntaments de Banyoles i Porqueres, al Consorci de l’Estany i als Agents Rurals que han estat investigant els fets. La dificultat en aquest cas és determinar amb exactitud la causa de la mortalitat. Quan els rius porten cabal molt baix i hi ha elevades temperatures, l’aigua porta menys oxigen, i qualsevol abocament puntual d’aigües residuals pot acabar provocant una mortalitat per l’enterboliment de l’aigua i l’ofegament dels peixos per manca d’oxigen. En baixar de nou aigua neta, la prova del delicte es dissol sense deixar proves. Altres hipòtesis podrien ser abocaments industrials, però això sembla menys probable. Es dona el cas conegut que quan s’anuncien fortes pluges, però després no plou el cabal del Terri augmenta per l’aportació d’abocaments que pretenen aprofitar les pluges per diluir la contaminació. Això es dona especialment en aquelles cases que tenen fosses sèptiques, i no estan connectades a clavegueram, però també en construccions que no tenen les instal·lacions en bon estat, i per part de persones particulars o d’activitats industrials que no tenen consciència del impacte ambiental que això suposa.

També es dona el cas que paral·lel a la riera Canaleta i el riu Terri, hi circula el col·lector d’aigües residuals que recull tota l’aigua i la porta a la depuradora de Cornellà del Terri. El deteriorament d’aquesta xarxa, instal·lacions antigues no ben construïdes, males praxis i la barreja d’aigües pluvials i de clavegueram, també fan que hi hagi puntualment un traspàs d’aigües residuals del clavegueram cap al riu. Igualment hi ha encara zones de Banyoles pendent d’incorporar a la xarxa de clavegueram, i moltes instal·lacions antigues que propietaris no declaren que també provoquen abocaments puntuals.

20190709_113516 (1024x768)

Limnos és conscient de la complexitat d’abordar un problema d’aquesta magnitud, però reclama un pla de millora del riu Terri i de la Canaleta amb la implicació de les administracions competents, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments.

La revisió del traçat del riu Terri i la Canaleta han permès detectar olors fortes d’aigües residuals en tot el seu traçat des del barri de Canaleta de Banyoles, fins a Mata. La riera Canaleta quan s’ajunta amb el rec Major, forma el riu Terri, pel que estem parlant del mateix curs fluvial amb diferent nom. El Terri acaba desembocant al riu Ter i al mar, aportant la contaminació i els residus plàstics al mar Mediterrani. No només aigües residuals, també molt plàstics i deixalles es troben al riu. Des de Limnos lamentem la manca de difusió d’aquest problema, i de la incoherència ambiental i social que suposa que un cop utilitzada l’aigua de l’estany com a aigua potable per als ciutadans de Banyoles i Porqueres, siguem incapaços de tornar-la neta al riu un cop feta servir. A la vegada alertem del problema que pot suposar el canvi climàtic, que pot afectar al cabal dels recs de Banyoles i del riu Terri i provocar problemes de salubritat i ambientals, especialment amb la mortalitat de la fauna aquàtica.

20190709_112807 (768x1024) 20190709_112811 (768x1024)

baixa

Comunicat de premsa de la Plataforma Ciutadana residu zero i de la Federació Ecologistes de Catalunya. Dia Internacional del Medi Ambient

  • Estem en una emergència ambiental, climàtica i de residus!
  • Estem farts de comprar residus!
  • El millor residu es el que no es produeix!! La responsabilitat ampliada del productor es una eina
  • Cal prendre mesures ja!
  • Volem un canvi de la producció industrial i de la distribució que redueixi els residus, la contaminació associada, pel clima i que normalitzi el cicle tancat!
  • Volem una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus i pel ús eficient de recursos!!

La responsabilitat de l’augment dels residus i dels impactes ambientals i l’esgotament de recursos que causen de fa dècades, no ha de recaure en la ciutadania sinó principalment en els productors i distribuïdors i l’administració pública el Govern de la Generalitat que ha de fer aplicar els fonaments de les Directives Europees de residus i dels plàstics d’un sol ús!

Cal transitar del plantejament actual de la producció i gestió dels residus i la contaminació, a una política econòmica i industrial que posi límits i marqui pautes d’interès públic a les decisions empresarials i la regulació dels mercats.

La diagnosi d’augment exponencial dels residus i d’estancament de la recollida selectiva reafirma la necessitat d’un nou model de gestió de residus i recursos, i d’un nou marc normatiu. Aquesta proposta la formulem com a Llei Residu Zero de prevenció de residus i ús eficient dels recursos: planteja un canvi en la política industrial i comercial per transformar el model productiu, fer-lo més eficient i sostenible i reduir els impactes ambientals i la seva contribució al Canvi Climàtic.

Que proposem?

Que el departament de territori i Sostenibilitat i el Parlament aprovin una Llei Residu Zero que contempli:

  • No produir ni posar al mercat cap producte que no pugui ser reutilitzat, reparat, reciclat o compostat, o fàcilment assimilable pel medi.
  • Prohibició de posar al mercat alguns productes d’un sol ús I especialment de plàstics (bosses de plàstic, vaixella de plàstic, safates per aliments, tovalloletes no biodegradables I compostables, capsules de cafè no biodegradables, mono dosis,…). Hi han plàstics que no es poden reciclar (film, mixtes, multicapa,…).
  • Evitar l’ús excessiu de recursos de generació de residus i contaminació aplicant (“l’Ecodisseny”, “millors tècniques disponibles”, “satisfactors múltiples”, …).
  • Que s’obligui a oferir envasos reutilitzables en tots els espais comercials I per totes les linies de productes de begudes, iogurts,…. I la venda a granel.

S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor. Per garantir el pilar de la normativa de la UE, que assumeixin els costos dels de tot el cicle de vida dels productes que posin al mercat quan es converteixen en residus. I no com ara que la ciutadania estem assumint aquests costos. Avui Ecoembes assumeix menys del 40%dels costos i la resta els “externalitza” als ajuntaments i la ciutadania

· Es una anomalia inadmissible davant de la qual l’ARC claudica incapaç de corregir aquest autèntic frau!! Denunciem el Conveni vigent amb Ecoembes I Ecovidriu. Reclamem que no es prorrogui I es rellenteixi un nou conveni. Que es trenqui el monopoli d’Ecoembes.

· Amb l’exportació de plàstics als països asiàtics I l’abocament o incineració d’alguns plàstics de les instal·lacions catalanes (plàstic film, plàstics mixtes,…) demostra que no hi ha control de l’administració a Ecoembes en la traçabilitat dels materials que es trien en les plantes de triatge. Cal una traçabilitat I informació transparent.

· Que s’implanti ja els sistemes de depòsit I retorn d’envasos (SDDR) I per altres productes (piles, productes perillosos de les llars, …). Ja està prou demostrat que funciona com a sistema eficient de recollida I recuperació de residus!

Descarti la incineració com a sistema de tractament finalista de residus.

Per aquest motiu donem suport a totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció i convoquem a una acció ciutadana de Compra col·lectiva el 28 de juny a Barcelona de rebuig a comprar residus i reivindicar una Llei Residu Zero!!.

cepa

dav

Visita a Espolla del projecte Paisatges Salvats

El dissabte 25 de maig hem celebrat la sortida conèixer els paisatges salvats a comarques gironines. El bus que ha sortit de Girona a les 8h i hem visitat Vilanera a l’Escala amb #PaisatgesSalvats i #salvemlempordà Explicant el valor agrari, cultural i natural de l’entorn, en un lloc on hi havia previst un camp de golf.
 
Al migdia hem visitat la platja d’Espolla a Fontcoberta i Porqueres #PaisatgesSalvats amb #Limnos on hem explicat la història de la lluita per la conservació de l’espai, el camp de tir, el motocròs la urbanització de Melianta, la zona Indústrial i la variant de Banyoles, així com la tasca que van fer des del Museu Darder de Banyoles, Universitats, Limnos, Depana, Naturalistes de Girona, Ajuntaments i persones a nivell particular per conservar aquest espai tal com el coneixem ara.
Limnos

Limnos

Vam acabar explicant la llegenda de les bruixes d’Usall, el jaciment paleolític i els valors ecosistèmics de l’espai, un autèntic semàfor per a entendre el que implica el canvi climàtic a les nostres contrades.
A la imatge el paisatge salvat, i la recent ruta interpretativa al voltant de l’estany d’Espolla.
La sortida ha finalitzat am
#ajutsTSAcat
@somnatus
@LimnosEdC
dav

dav

IMG-20190508-WA0002

Limnos participa en l’acció de protesta i s’adhereix al manifest “SALVEM CATALUNYA DE SER UN GRAN FEMER” d’Ecologistes de Catalunya

  • Limnos participa en l’acció de protesta contra el creixement de la indústria porcina a Catalunya i les seves greus conseqüències ecològiques davant la Conselleria de Medi Ambient el matí del dia 8 de maig.
  • S’ha registrat un manifest sobre la greu problemàtica que comporta la indústria porcina a Catalunya i el seu creixement.

Diverses entitats naturalistes d’Ecologistes de Catalunya, entre elles Limnos, s’ha participat en una acció de protesta amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” organitzada per La IAEDEN davant la Conselleria Medi Ambient a Barcelona, aquest dimecres 8 de maig. La iniciativa reacciona als nombrosos Projectes d’instal·lació de noves explotacions ramaderes porcines i d’ampliació de granges preexistents que es troben actualment en tràmit a Catalunya. L’acció activista i reivindicativa comptava amb un grup de porcs amb cartells amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” que representaven manifestar-se davant de la Conselleria. Limnos ha participat en aquesta acció a Barcelona i ha registrat el manifest des de la nostra associació, de la mateixa manera que ho han fet d’altres entitats d’Ecologistes de Catalunya.

Des de Limnos ja hem hagut de lamentar i denunciar masses vegades abocaments il·legals de purins a la nostra comarca, com el de l’any passat a Vilademuls, i és que la densitat de porcs a la nostra comarca fa que es produeixin grans quantitats d’aquests residus tan altament contaminants pels nostres aquífers i sòls. Segons un estudi de la Fundació Agroterritori, durant el 2013 al Pla de l’Estany teniem uns 166.000 porcs (l’any 2018 la població de la comarca constava de 32.006 persones), representant el 20% del total de Catalunya, i hi havia 165 explotacions, majoritàriament d’engreix (72%). Actualment aquestes dades segurament són majors.

Compartim doncs els punts del manifest, i esperem que la Generalitat reaccioni davant la nostra petició conjunta per controlar el desastre ecològic que suposa les condicions actuals de la indústria porcina a Catalunya, sobretot destinada a l’exportació de carn de porc.

  1. L’excepcional increment de la ramaderia intensiva a Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud que cal abordar d’immediat.La proliferació de Projectes de noves granges o d’ampliació de les explotacions ramaderes porcines preexistents afecta la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya.
  2. La contaminació de les aigües per nitrats afecta ja més del 41% dels aqüífers de tot Catalunya.
  3. La contaminació del sòl per excés de fertilitzants agrícoles comporta l’afectació del 34% de tots els sòls de Catalunya, amb presència d’excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de dejeccions ramaderes.
  4. La densitat del nombre de granges de porcs, en 10 comarques catalanes en les que es produeix el 75% de porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, extrem que supera la densitat mitjana de qualsevol altre indret del planeta (Espanya primer productor europeu: 57 porcs/Km2, Alemanya 76 porcs/Km2, França 26 porcs/Km2).
  5. Les emissions d’amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d’efectes hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic i representen el 94% de les emissions, superant en més del 30% el sostre compromès des de l’any 2010 d’aquestes emissions.
  6. Els riscos per la salut són inadmissibles. La presència de nitrats a l’aigua comporta alteracions greus a la sang i està relacionat amb certes formes de càncer, segons alerten recents estudis científics.
  7. 139 municipis de tot Catalunya tenen concentracions de nitrats en la xarxa d’abastament d’aigua per sobre del límit permès.
  8. Cal denunciar l’incompliment generalitzat del règim de distàncies mínimes establertes per motius de sanitat animal per a les explotacions ramaderes porcines quan són objecte d’ampliació. Amb la inaplicació d’aquestes distàncies per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i amb infracció de la Llei estatal de sanitat animal.
  9. El 72% de les explotacions ramaderes porcines es situen a menor distància sanitària de la requerida en la reglamentació estatal bàsica per la instal·lació de granges porcines, pel que fa a distància a nuclis de població, distància entre explotacions i a punts de captació d’aigua pel subministrament.
  10. L’excés d’antibiòtics en l’alimentació de bestiar causa l’aparició i propagació de resistència als antimicrobians que s’ha convertit en un problema de salut pública i s’evidencia amb el fet de que el 35% del total de la venda d’aquests antimicrobians es destina a Espanya, percentatge que supera 16’35 vegades per sobre la mitjana dels 30 països europeus estudiats.
  11. El patiment animal i les condicions d’engreix i estabulació són inadmissibles i esfereïdors. (Un porc adult de 110Kg només disposa de 0’65m2 per moure’s, i les truges reproductores no es poden ni tan sols donar la volta). Condicions d’estrès i causa de malalties i d’autolesions indignes de qualsevol societat sensible i avançada.
  12. La manca de realització de controls suficients i adequats per part de l’Administració Pública pel que fa a l’aplicació de purins i la resta d’adobs inorgànics i del compliment de les previsions dels Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes que s’infringeixen de manera generalitzada davant la inactivitat del conjunt de l’Administració de la Generalitat és inqüestionable i facilita l’incompliment generalitzat de les condicions d’aplicació de les dejeccions i de fertilització adob dels camps.
  13. Procedeix denunciar també la manca d’anàlisi periòdic de l’estat i condicions del sòl i de les revisions i controls efectius de les basses de purins.
  14. Catalunya presenta un incompliment generalitzat dels objectius i requeriments de les Directives Europees de protecció i millora de la qualitat de les masses d’aigua subterrànies i de la Directiva 91/676/CE havent-se produït l’empitjorament continuat de l’estat dels aqüífers davant la insuficiència de les mesures adoptades fins la data.
  15. La confirmació d’aquesta gravíssima situació pel que fa a la contaminació del sòl i dels aqüífers conseqüència de l’increment de les explotacions ramaderes porcines, de la mala gestió del sector i de la manca de control per part de l’Administració Pública s’ha produït amb l’emissió de l’Informe del Síndic de Greuges de Desembre de 2016 que porta per títol “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i en l’Informe preliminar del Projecte de nou Decret regulador de les dejeccions ramaderes del Govern de la Generalitat de Catalunya.

    IMG-20190508-WA0014 IMG-20190508-WA0011 IMG-20190508-WA0009

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.

Membres-dEcologistes-Catalunya-desplegat-pancarta_2027807439_54332052_550x367

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

352_gorg-bau-before-after

Limnos i Naturalistes de Girona denuncien un abocament directe de purins al Gorg Blau de Vilademuls.

Les entitats ecologistes han formulat una denúncia davant els Agents Rurals del Pla de l’Estany i el SEPRONA perquè s’investigui un abocament de purins al Gorg Blau d’Ollers, en un afluent del Fluvià al terme de Vilademuls, ocorregut el passat divendres 18 o dissabte 19 de maig.

Aquest passat divendres 18 o dissabte 19 de maig s’ha produït un abocament de gran quantitat de purins al Gorg Blau d’Ollers, dins el rec del Ramirol, afluent del Fluvià pel seu marge dret, al terme de Vilademuls. El Gorg Blau és un espai natural de gran valor ecològic és un dels pocs gorgs naturals del municipi de Vilademuls, popular entre els seus veïns com a zona de bany i de gaudi de l’entorn. Malauradament, un abocament indiscriminat de purins en paral·lel a un episodi previst de pluges ha deixat el gorg en un estat deplorable. L’abocament de purins en cursos fluvials i masses d’aigua és una pràctica prohibida, precisament perquè anys enrere era la fórmula que empraven moltes granges per desfer-se del seu excedent de purí sense “deixar rastre”, atès que amb rius i rieres baixant plens, el purí es diluïa i “marxava” aigües avall. Les imatges enregistrades del Gorg Blau apunten clarament a un abocament de purí, repetint un mala pràctica de contaminació d’espais naturals, dels recursos hídrics i de degradació de racons de gran bellesa paisatgística i atractiu social, que avui dia hauria de ser història.

Per tot això, LIMNOS i Naturalistes de Girona han formulat dues denúncies als Agents Rurals i al SEPRONA (Guàrdia Civil), per tal que s’investiguin les causes de l’abocament. Amb la investigació policial, els ecologistes confien s’esclareixi l’origen de l’abocament directe i es prenguin les mesures pertinent perquè no torni a passar, i es sancionin o imputin pels delictes pertinents als responsables d’aquest agressió al medi natural. D’acord amb la normativa aquest acció deliberada por suposar una multa d’entre 300 € i 3.000€. Pels ecologistes la multa hauria de ser exemplar i assolir el màxim establert, com a mesura dissuassòria tant pels autors, com per altres agro-ramaders.

Les entitats reclamen una acció àgil i diligent per resoldre aquest cas en defensa del dret col·lectiu a gaudir d’una natura en bon estat de conservació. I expressen el rebuig més absolut al fet que el 3r sector del país, el porcí, es basi en males pràctiques ambientals i socials per assolir el seu èxit econòmic.

Estat natural del Gorg Blau (extret de webs d’accés públic):
https://www.terraprim.cat/ca/llocs-dinteres/gorg-blau
http://jsolerfita.blogspot.com.es/2010/04/el-gorg-blau.html

Gorg bau before after

Estat del Gorg Blau abans i després de l’abocament de purins (imatge superior extreta de www.terraprim.cat)

L’estat del Gorg Blau després de l’abocament de purins (enregistraments propis):

Vídeo 1
Vídeo 2

 

 

sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.