salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Logo_LIMNOS_EdC

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou govern de la Generalitat per garantir el futur de Catalunya

Antecedents.
1.- A l’inici de l’anterior legislatura (que ha finalitzat per causa de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’estat, amb l’aplicació de l’article 155), una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes, ens vam adreçar als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre la ineficàcia de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam presentar la demanda que es recuperés la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin
abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem.

Considerem que els fets confirmen abastament els arguments exposats ara fa dos anys: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern.

La paràlisi de les institucions de govern arrel de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

3.- Però, lamentablement, els successius governs no van mantenir una políticaamb criteris ambientals forts. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental radical que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga, dins de la Comissió Europea, un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern comunitària.

A Catalunya, paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències. D’aquesta manera, la preservació del medi i la sostenibilitat restavem subordinades al desenvolupament de les infraestructures de transport, energètiques, …. situació que ens va fer tornar 23 anys enrere quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

En plena època de retallades socials, es van tornar a barrejar dues competències que, en el marc dels models socioeconòmics vigents, la realitat ha demostrat que tenen tendència a esdevenir pols oposats. ”Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme, subordina l’altra competència cabdal i tranversal, com ho és la “preservació del medi i la biodiversitat”, que esdevé
inoperativa.

Què proposem?.

4.- Demanem un canvi de la situació actual, amb un Departament de Territori i Sostenibilitat i un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat
que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

La creació de l’Agència Catalana de la Natura (compromís positiu que va assumir el govern cessat per l’art. 155), redueix notablement l’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental resta esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el de cideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits, que han de garantir-ne la protecció, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

6.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea
de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobreDiversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’”Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat” i la presentació de la proposició de Llei al Parlament de creació de l’”Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat” (setembre 2017) han restat interrompudes per causa de la suspensió de les institucions de govern de la Generalitat.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de Biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni
tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat  i la preservació del medi ambient.

8.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

S’adhereixen al Manifest:
FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC), Ramon Minoves, president
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC), Pilar Magdalena Malo, presidenta
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPECEdC), Andreu Escolà Llevat, president
INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL (IPCENA-EdC), Joan Vàzquez Mendieta, secretari
INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA (IAEDEN-EdC), Llorenç Pacua, president
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC), Joan Carles Sallas
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC), Jordi Asensi
ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-EdC), Juanjo Butron Melero, president
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC. Moises Company i Caballeria, president
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN), Joan Pino, president
LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL (DEPANA), Marta Gumà i Bondia, presidenta
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE (PDE), Manolo Tomàs, portaveu
SEO BIRD LIFE – CATALUNYA, Cristina Sánchez Alonso, delegada de Catalunya
GRUP DE DEFENSA DEL TER, Ginesta Mary Rodríguez, presidenta
ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG), Emma Soy Massoni, presidenta
AMIGOS DE LA TIERRA, Víctor Barro, president
FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, Eloi Nolla, president

CENTRE D’ANÀLISI I PROGRAMES SANITARIS (CAPS), Josep Martí Valls, vicepresident
ECOSERVEIS, Marta García París, presidenta
OBRADOR DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA (O3sac.org), Marta Grau, coordinadora tècnica
APMA del Garraf, Andreu Bosc, vicepresident
APQUIRA, Santiago Cutura Albalate, president
PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (PAAC), Daniel Gonzalez, president
MOViMENT ECOLOGISTA SANTFELIUENC (MES), Joel Carreras
PLATAFORMA RUBÍ SENSE ABOCADORS, Montse Rousse, portaveu de la plataforma
ASSOCIACIÓ NATURALISTA TORRELLENCA LA FORMIGA (ANT), Rosa Simon Julià, presidenta
ASSOCIACIÓ RUBÍ D’ARREL, Rafel Bosch, president
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN DE MONTCADA, José Luís Conejero, representant
CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS, Max Turull Rubinat, president
SOS EMPORDANET, Catherine Perelló Scherdel, presidenta
LA PLATAFORMA DEL PRIORAT (XARXA SUD) Mike Holt, representant
DEFENTERRA (XARXA SUD), Mathew Daniel Barton, president
MARTORELL VIU, Rafa Diez, representant
CENTRE EXCURSIONISTA BORGES- GARRIGUES, Jordi Giné Giné, president
TRENCA, Núria Esteve Latorre, presidenta
LA BANQUETA DE JUNEDA, Pere Olivart Salla, president
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SALUT I EL MEDI AMBIENT I EL MOVIMENT CONTRA LA INCINERACIÓ A UNILAND, Mercè Mestres Bertran, vocal de Medi Ambient.

PLATAFORMA CEL NET, Josep Maria Torres, president
SALVEM SOLIUS, Miquel Pros, president
ASSOCIACIÓ HABITAT, Xavier Martí Ausejo, president)
Altres adhesions:
DECIDIM RIPOLLET, Antoni Pijuan Badia
ALTERNATIVA D’UNITAT POPULAR DE RUBÍ (AUP), Mireia Gascon Merlos, regidora
Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), Carlos Gibert Bernaus, president
Catalunya, 8 de febrer de 2018.

versots

El versot de Limnos 2018

Un any més el Carnaval de Banyoles  s’inicia el 2 de febrer a la plaça de les Rodes amb els “Versots”, textos satírics i punyents, que pretenen qüestionar, de forma humorística, diferents aspectes de la política local. Les gàrgoles de Foc van convidar un any més a Limnos a llegir els versots i nosaltres amb les dificultats que implica fer un text satíric vam intentar no faltar-hi.

Versot Limnos 2018

Bona nit de fred i moltes conyes
Els de Limnos a la natura ens dediquem
I per nosaltres és tant natural
durant l’any fer crítica ambiental
com seguir el que fan les cigonyes
i si vols veure llúdrigues te les ensenyem

A ningú li espanta el baix nivell de l’estany
Tampoc ens fixem amb que els recs estan eixuts
Amb la sequera no ha plogut ni una gota
I encara hi ha polítics que donen la nota
Quan parlen del canvi climàtic com si fos un engany
a en Rajoi i en Trump els hi dedicaria renecs gruixuts

No se si sabeu que l’estany es un bé comunal
I que als banyolins i banyolines pertany
I que quan l’aigua potable hem de gestionar
a les mans d’aigües de Banyoles no ho hauríem de deixar
i es que una ombra plana com un mal
Alerta que tot plegat no sigui un parany

Ho heu endevinat i de’n Santi Vila estic parlant
El mateix caragirat que el Parc Natural ens va negar
Quan feia de les seves al departament de sostenibilitat
Ara ha saltat a l’empresa privada amb gran habilitat
I ja tremolem de pensar el que pot estar tramant
ves que no es venguin l’aigua de Banyoles a Murcia per regar

D’aigües de Banyoles ja en teníem reticència
Per això, podeu estar segurs que els vigilarem
Perquè negocien amb el nostre patrimoni
i utilitzen les portes giratòries del dimoni
que tot arreu funcionen amb eficiència
però si es passen de la ratlla els denunciarem

No patiu que
de l’ajuntament també en us en volem parlar
I es que amb tanta prova esportiva organitzada
Ens havíem oblidat tots del que vol dir governar,
I clar un el nou pla urbanístic havien de redactar
que per por a l’oposició ciutadana 8 anys van frenar,
i ja us dic jo que la tenim ben liada

I ara resulta que de la crisi no en podem ni parlar
Ni que el petroli barat en 20 anys s’acabarà
I fem unes previsions de creixement com si el mon fos infinit
I com que el municipi es tan petit
Tot el possible ho volen poder urbanitzar
No dubteu que Sota Monestir la plataforma defensarà

Els de Limnos serem on faci falta
Perquè lluitem per fer del nostre un país sostenible i lliure
Sigui proposant gestionar el territori amb cura
Com defensant tota la natura
I si cal posarem l’altra galta
Però sempre ho farem amb un somriure

NDP-Pont-Xetmar1

Limnos denuncia un abocament continuat d’aigües contaminades al rierol Remençà

• Un col·lector d’aigues a l’alçada del Pont-xetmar ha estat abocant aigües brutes provinent del polígon industrial com a mínim des del 2011
• Alguns veïns de la zona s’han queixat diverses vegades a l’Ajuntament de Cornellà i a l’Agència Catalana de l’Aigua però el problema persisteix

El tram del rierol Remençà que passa pel Pont-xetmar ha estat rebent, de manera irregular però continuada en el temps com a mínim des de 2011, un abocament d’aigües brutes contaminades per residus industrials del Polígon Industrial Pont-xetmar.
La contaminació d’aigües és una infracció i un problema ambiental greu que lamentablement encara continuem patint a casa nostra. Massa sovint estem veient com alguns particulars i indústries segueixen contaminant impunement corrents d’aigua, sovint d’escala més petita ja que solen passar més desaparcebuts. Davant la contininuitat d’aquest greuge al rierol Remençà, Limnos reitera les denuncies que ja va presentar a les administracions (Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i Ajuntament de Cornellà del Terri) l’any 2013. A més, recordem que aquestes administracions i el Consell Comarcal també han estat avisades més d’una vegada d’aquest problema per les queixes d’alguns veïns.

NDP-Pont-Xetmar2

Quan s’ha demanat explicacions per l’assumpte al polígon industrial aquests han respost que les aigües que surten pel col·lector del Pont-xetmar no són abocaddes directament per la seva indústria, sinó que és el recull de l’aigua de la pluja que cau als seus patis i s’embrut.

Limnos exigeix a les administracions que es prenguin l’assumpte seriosament d’una vegada, que es responsabilitzi al polígon industrial d’aquesta infracció (sigui o no sigui un abocament directe, són els seus contaminants) i que es prenguin les mesures corresponents per solucionar-ho, com redirigir i depurar l’escorrentia superficial de la pluja en el polígon.
D’altra banda, Limnos aplaudeix la preocupació ambiental i la constància d’alguns veïns que han seguit denunciant aquest assumpte tot i la manca de resposta efectiva que han tingut les seves queixes.

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

Riera_Canaleta_2017marçLimnos (1024x576)

Limnos critica la nova escullera a la riera Canaleta

L’entitat ecologista considera l’actuació de l’ajuntament una obra antiestètica, paisatgística-ment lamentable i ecològicament impactant.

L’ajuntament de Banyoles ha adequat recentment una nova passera a la riera Canaleta. Aquesta obra forma part del nou carril bici que ha de permetre connectar el barri de Sota Monestir amb el barri de Can Puig, i donar també sortida als alumnes de l’IES Brugulat a tocar el barri de Canaleta. Es tracta d’un projecte que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. La passera bastant llarga, ha generat la col·locació de grans pedres en escullera a cada riba de la riera, que en aquest punt passa molt encaixada, provocant un gran impacte visual i ecològic a la riera. Limnos vol deixar clar que en cap moment s’oposa a la millora de la connectivitat o a la creació de nous carrils bicicleta, sinó que critica la manera com aquesta s’ha executat.

Limnos considera que l’actuació ha malmès la ribera de la riera i suposa una artificialització greu d’aquest curs fluvial que recull les aigües surgents de l’Estany de Banyoles. La riera Canaleta manté poblacions de peixos autòctons, s’hi troba sovint la llúdriga i hi crien ànecs i blauets, a la vegada que manté algun tram de bosc de ribera molt alterat. No és el col·lector de l’Estany, malgrat en recull tota l’aigua que en surt a través dels recs fins a formar el riu Terri, és una riera plena de vida, i molt útil com a zona verda per a donar-li un ús social útil a la ciutat de Banyoles i als seus ciutadans.

Un niu de porqueria i lleig

La nova escullera és un niu de porqueria. Aquest tipus de construccions afavoreixen l’aparició d’espècies poc desitjables com les rates o els visons americans que troben amagatall entre les pedres, les deixalles hi son difícils de netejar i hi sol créixer la canya, una planta que acaba tapant la riera, i que és difícil de gestionar si entremig hi ha grans pedres. La cosa menys pràctica de gestionar, i el que a priori és una obra econòmicament més barata, l’acabem pagant tots molt més car. A la vegada hipoteca la formació d’un bosc de ribera i paisatgísticament és horrible, no adient amb la planificació urbanística que preveu una zona verda al voltant de la riera. Per donar el toc de gràcia encara hi ha algun abocament puntual d’aigües residuals que ho empitjoren encara més.

Propostes de Limnos per la riera

Limnos proposa la participació d’altres arquitectes i urbanistes amb més criteri per integrar elements naturals d’alt interès ecològic i social a la trama urbana, i reclama l’aposta perquè la riera Canaleta i el riu Terri siguin un passeig fluvial, un corredor verd amb arbres de ribera i bonics salts d’aigua, on la gent pugui passejar i gaudir del verd, un segon pulmó verd de la ciutat després de l’Estany, i no una aberració urbanística. Es proposa l’aplicació de tècniques menys agressives per mantenir els marges, rebaixant el pendent, i utilitzant materials més naturals i integrats., el que s’anomena bioenginyeria.

I ara, que?

L’entitat es mostra preocupada perquè s’utilitzi el mateix tipus de construcció per arranjar la zona dels desmais de l’Estany i el front d’Estany que també està pendent de remodelació. Limnos es mostra molt recelós per la possible intenció d’acabar enterrant la riera sota un gran tub, hipotecant la funció natural de la riera, que sembla que és el que busquin des de l’ajuntament contravenint totes directrius de conservació i potenciació de l’ús públic de l’espai que han anat sorgint en els diferents processos participatius de la ciutat, tant en el planejament urbanístic, com les agendes 21, o com el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

Banyoles, març de 2017

Nueva imagen 2

EdC demana una regulació dels privilegis dels caçadors

NOTA DE PREMSA DE LA FEDERACIÓ “ECOLOGISTES DE CATALUNYA- EdC”

LA MORT DELS DOS AGENTS RURALS AQUEST DISSABTE HA DE PROVOCAR UNA ANÀLISI PROFUNDA SOBRE LS NORMES QUE REGULEN LA CAÇA A CATALUNYA I INTRODUIR CANVIS RADICALS.

Reus, 25 gener 2017.

Primer, i abans de tot, des de la federació d’ Ecologistes de Catalunya, de la que el Limnos n’és membre, volem, novament, donar el nostre més gran i sentit condol per la mort, aquest passat dissabte, dels dos agents rurals, condol que volem donar tant a les famílies i amics com a tot el cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. També volem aprofitar per fer un reconeixement públic i meritori a la inestimable feina que el cos d’agents rurals fa en la defensa del nostre patrimoni natural i del medi ambient. Des d’Ecologistes de Catalunya no podem més que encoratjar a aquests servidors públics a seguir treballant, amb la mateixa dedicació i compromís, com fins ara.

Dit això considerem que els greus fets ocorreguts aquest dissabte no poden quedar tan sols en un simple fet delictiu i un expedient judicial més que faci el seu curs, sense més transcendència. Aquests gravíssims fets han de provocar l’anàlisi d’una situació que fa massa anys que estem denunciant, des de les entitats d’Ecologistes de Catalunya. Ens referim als privilegis que han gaudit fins ara els caçadors, enfront la resta de la societat, i a la necessitat de prendre mesures per a canviar aquesta situació.

Per molt que ens sàpiga greu cal admetre que les amenaces dels caçadors cap als agents rurals, els excursionistes, la resta d’usuaris del medi natural, la gent que ens dediquem a l’estudi i defensa de la natura o fins i tot els propietaris de les finques rústiques, han estat una constant. El mateixos agents rurals fa temps que reclamen el reglament d’armes, aturat per la Generalitat des de fa anys, per tal de realitzar les actuacions amb major seguretat i evitar riscos per a la seva integritat física. Com que fins ara tots aquests fets no havien derivat en ferits greus ni morts, ni l’administració ni la Justícia havien fet res per aturar aquestes situacions, ni els mitjans de comunicació se n’havien fet ressò.

La normativa anti-propietaris a les àrees privades de caça

La llei està plantejada per afavorir sempre als caçadors i als seus interessos, fins i tot per sobre dels interessos dels propis propietaris de les finques i de la resta d’usuaris del medi natural.

Aquests fets no són res més que conseqüència dels privilegis que, fins a data d’avui, han gaudit els caçadors, els quals han imposat el seu criteri i els seus drets per sobre dels drets de la resta de ciutadans, amb un total consentiment de les diferents administracions. Així, per exemple, els drets de la caça estan per sobre dels de la no caça, que no estan recollits ni reconeguts enlloc. Per molt que costi de creure, actualment un caçador pot entrar a caçar dins una propietat privada tot i que el propietari s’hi oposi, així ho contempla la legislació. Les Àrees Privades de Caça (APC), que limiten l’àrea on pot caçar una societat de caçadors concreta, estan formades per finques privades. El “normal” és que ningú hagi demanat ni el consentiment ni l’autorització al seus propietaris, tot i que la llei estableix que els propietaris n’han de donar l’autorització. Això fa que els caçadors puguin accedir a finques tot i l’oposició dels indefensos propietaris. Aquesta indefensió és acceptada i promoguda per l’administració que no ha desenvolupat cap normativa per canviar la situació.

Si un propietari vol excloure la seva finca d’una APC, amb l’objectiu que no s’hi pugui caçar, ha de fer una sol·licitud explícita a la Generalitat, aquesta normalment remet la sol·licitud al Consell de Caça corresponent (òrgan assessor de la Generalitat en temes de caça) on els vots favorables a la caça són majoria. Així doncs, seran els mateixos caçadors els qui decidiran si aquella propietat privada es segrega de l‘APC o si segueix formant-hi part i per tant els caçadors hi poden seguir caçant. Els caçadors, doncs, actuen com a jutge i part en la presa de decisions que afecten a l’interès públic i als interessos dels ciutadans no caçadors.

L’ocupació de camins públics

Sovint, i de forma regular, els caçadors impedeixen l’accés i l’ús de camins i senders públics quan desenvolupen la seva activitat cinegètica, per exemple, en el cas de les batudes del senglar o les tirades a les llacunes del delta de l’Ebre. Aquestes actuacions afecten sovint espais molt concorreguts i visitats, els quals, de forma unilateral, són privatitzats durant el transcurs de les jornades de cacera. Sovint els mateixos caçadors amenacen als visitants i usuaris de rebre un tret si fan ús lúdic d’aquests espais, creant-se, novament, episodis de tensió i conflicte. Amb aquesta justificació s’arriben a tallar camins d’accés a finques o vivendes rurals impedint l’accés segur dels seus propietaris i habitants.

L’incompliment de la normativa de les zones de seguretat

La vulneració de la normativa de zones de seguretat és permanent. Es caça, de forma il·legal, al costat de camins, carreteres, vies de tren, zones habitades, granges, ….creant permanentment situacions de perill per la integritat de les persones.

La caça per davant la conservació en espais naturals

A Catalunya els fets ens han demostrat que les polítiques de conservació de la natura i biodiversitat sovint han estat supeditades als interessos dels caçadors. Tenim casos en què espais naturals comprats amb diners públics, o sigui diners de tots, per tal de destinar-los a la conservació de la flora i la fauna, protegits sota la figura de Reserves Naturals, on la caça és prohibida, i davant les pressions dels caçadors, són descatalogats i cedits als mateixos caçadors per tal de convertir-los en les seves zones de caça particulars. És el cas, per exemple, de l’Illa de Buda, al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Mort d’espècies protegides en àrees de caça

També és una constant la mort d’espècies protegides dins les APC i així ho constaten els munts d’actes que aixequen els agents rurals per aquest fets. Tot i això, l’administració mai ha demanat responsabilitats ni ha actuat contra cap de les APC on es cometen aquestes greus il·legalitats.

Tot aquest cúmul de situacions, de les quals us n’hem mostrar sols uns exemples, ha fet que el col·lectiu dels caçadors cada vegada s’hagi sentit més fort, amb el dret d’imposar les normes i les regles del joc afavorint els conflictes permanents de caçadors amb propietaris, usuaris del medi natural, agents rurals, gestors d’espais naturals protegits, professionals dedicats a l’estudi i protecció del medi natural, etc.

El permís de caça regalat

Un altre aspecte a denunciar són les facilitats que l’administració dóna per aconseguir el permís d’armes de caça i la llicencia de caça. El permís d’armes requereix un simple document d’aptitud que s’expedeix als centre de reconeixements mèdics autoritzats, on pagant, tothom obté el corresponent certificat d’idoneïtat. Pel que fa a la llicència de caça és un simple tràmit administratiu. Pagant la taxa corresponent s’obté la llicència. Totes aquelles promeses de l’examen del caçador, que havia de ser requisit per obtenir la llicència de caça, on s’havien de valorar els coneixement de la normativa, de les espècies protegides i les cinegètiques, les matèries sobre armes i seguretat, etc, han quedat simplement en paper mullat. Actualment bona part de la població major de tan sols 14 anys (som dels països on es permet a una edat més baixa) pot accedir a un permís d’arma de caça i la llicencia corresponent. En definitiva es fomenta l’ús d’un arma de foc i l’exercici de la caça a persones sense cap tipus de coneixement ni legislatiu ni tècnic.

Davallada del nombre de llicències i model futur de país

Sense entrar a valorar si la caça és necessària o no i si té cabuda en una societat catalana del segle XXI, que no és el tema d’aquesta nota de premsa, la població catalana, de facto, ens està demostrant que no està per la caça. En 10 anys hem passat de 100.000 llicències de caça a les actuals vora 50.000. No pot ser que aquestes 50.000 personen condicionin i imposin les seves normes en un país de vora 7.500.000 d’habitants. Cal adequar la legislació a aquesta realitat i cal que els interessos dels no caçadors i de la resta d’usuaris del medi natural, així com els interessos globals de conservació de la biodiversitat, tinguin el pes que es mereixen i condicionin les normes i requisits que cal imposar als practicants de la caça.

La nova llei de caça

Tot i aquesta realitat social, està a punt d’entrar a debat parlamentari la nova Llei de Caça Catalana, una llei que ha estat redactada per la Generalitat, previ debat i consens amb la Federació Catalana de Caça. La resta de sectors socials, amb interessos en la matèria, hem quedat al marge d’aquest debat. Tant de bo que fets luctuosos com els que s’acaben de produir serveixin per convèncer els nostres parlamentaris que els drets dels caçadors no poden estar per sobre dels drets de la resta de catalans i catalanes, ni amenaçar la seguretat dels servidors públics. Seria el millor homenatge que podrien fer a les malaurades víctimes, a les seves famílies i al cos d’Agents Rurals als quals reiterem el nostre suport, el nostre condol i el nostre agraïment.

Per més informació podeu contactar amb el GEPEC de les terres de Tarragona, que us atendrà en representació d’Ecologistes de Catalunya

GEPEC 977 331 142
secretaria(arrova)gepec.cat

captura_de_pantalla_2015-07-21_a_les_1-40-17

Els pressupostos de la Generalitat del 2017 són insuficients respecte el Medi Ambient i consoliden les retallades aplicades per governs anteriors.

Des de l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) mirem amb preocupació uns pressupostos que no tenen en compte la preservació del Medi Ambient ni la mitigació i adaptació contra el canvi climàtic.

L’any 2012, en el marc de la conferència de Rio+20 pel desenvolupament sostenible, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va resoldre que: “L’eradicació de la pobresa és el major problema que afronta el món a l’actualitat i una condició indispensable del desenvolupament sostenible. Referent a això, estem obstinats a alliberar amb urgència la humanitat de la pobresa i la fam. Per tant, reconeixem que cal incorporar encara més el desenvolupament sostenible en tots els nivells, integrant els seus aspectes econòmics, socials i ambientals i reconeixent els vincles que existeixen entre ells, per tal d’aconseguir el desenvolupament sostenible en totes les seves dimensions”. Alhora prenen aquest supòsit també el 2015 es van arribar a uns acords a Paris en la trobada pel Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquests acords es basen en uns principis clars: mantenir la temperatura per sota els 2º als nivells preindustrials, augmentar la capacitat d’adaptació i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.

A partir d’aquests marcs de referència s’entén que la lluita contra la pobresa i les desigualtats només pot arribar promovent polítiques de sostenibilitat, i aquestes s’han de veure reflectides en els pressupostos de tots els organismes.

Polítiques encarades urgentment a promoure energies renovables per una transició energètica socialment justa, una mobilitat sostenible que millori la qualitat de l’aire, una bona conservació del medi natural, un canvi cap a l’agricultura i ramaderia ecològica, millorar la qualitat de l’aigua i el cabal dels nostres rius,… Sense l’impuls ferm d’aquestes polítiques no es pot pensar en la lluita per la justícia social. Tot va lligat i res no es pot deslligar. És per això que des de les entitats del tercer sector ambiental de Catalunya mirem amb preocupació que els pressupostos no incorporin aquest principi de justícia ecològica i social. Ans tot el contrari, ja que mantenen les retallades en medi ambient, i no exploren cap tipus de fiscalitat ambiental innovadora, com per exemple, l’ampliació de la taxa turística cap a una d’ecoturística.

Si analitzem els pressupostos del 2017 comparant-los amb els de l’any 2010, podem observar que la retallada és de més de la meitat (concretament d’un 60%) en referència als pressupostos dedicats a medi ambient i el cicle de l’aigua. Pensem que això no pot ser, i que cal fer un gir en aquests pressupostos insostenibles, i aquest canvi cal fer-lo de la mà de les entitats del tercer sector ambiental, i com a tal, totes les conselleries haurien de poder incorporar en els seus programes línies d’actuacions encarades cap a la sostenibilitat i per tant, tenir en compte les entitats del tercer sector ambiental que és on hi ha l’expertesa.

Per aquesta raó, demanem que els pressupostos incorporin, com a mínim, les mateixes quantitats per partides de medi ambient que el 2010, que les entitats del tercer sector ambiental tinguin un grau més alt de participació alhora de definir-los i que s’explori incrementar les partides pel medi ambient a partir de noves mesures de fiscalitat ambiental (ecotaxa, tram autonòmic d’hidrocarburs, bosses de plàstic i envasos, activitats amb fort impacte ambiental com els camps de golf, curses de muntanya, canvi d’usos del sòl en el cas d’urbanitzar-lo,…).

Des de l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya estem disposats a parlar-ne i traçar conjuntament una nova política pressupostària per tal que sigui possible un futur pel medi ambient en el nostre país.

Barcelona, 15 de desembre de 2016

277_pig-752555_640

El Síndic emet un informe sobre el sector ramader en el qual declara que «qui contamina paga»

Des de Limnos ens fem ressó a aquesta notícia i donem suport a les entitats signants d’aquest manifest.

Les entitats sotasignats  (Notícia dels Naturalistes de Girona) creiem que és un gran pas que un organisme públic faci aquestes recomanacions, i li agraïm la tasca que ha fet al interessar-se en una temàtica que involucra a tants agents, i que alhora, és un dels motors econòmics del país. Tot va començar ara fa uns mesos, quan l’Ajuntament de Lluçà, veí del municipi de Sant Martí d’Albars, va veure amb preocupació com es construïa una macrogranja del grup Tarradellas en aquest municipi.

L’Ajuntament va presentar al·legacions a la construcció de la mateixa. Aquesta documentació va servir per fer una denuncia sobre la problemàtica al Síndic de greuges, feta conjuntament per Lluçanès Viu i el Grup de Defensa del Ter. El fet de presentar dades d’una granja concreta va ser clau, atès que va permetre una contextualització d’una problemàtica que a Osona fa més de 20 anys que existeix.
En aquest sentit, el Síndic es va sorprendre de que es pogués construir una macrogranja de porcs en un lloc contaminat amb nitrats i amb un elevat dèficit d’aigua, entre d’altres motius que destapaven la nefasta actuació de l’administració en relació a aquest tema. No es tracta d’un fet aïllat, a Catalunya s’obren i amplien granges contínuament en zones on per llei hauria d’estar prohibit.

El síndic ha emès el seu informe i dona la raó a les entitats ecologistes en molts dels aspectes. Les recomanacions més significatives són:
Valorar la necessitat d’aplicar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí. Si el nou decret 136 no s’aprova en els propers 6 mesos, aplicar la moratòria obligatòriament.
La creació d’una taula sectorial integrada pels Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el de Territori i Sostenibilitat. La tasca d’aquesta taula seria analitzar anualment les dades del sector porcí enfront les dades de contaminació per nitrats, per tal de determinar la necessitat de reduir la cabana porcina en algunes granges.
Redacció d’un programa, per part del sector i les administracions afectades, amb l’objectiu de recuperar de forma immediata els aqüífers contaminats, i que l’Administració hi destini els recursos que siguin necessaris.
Crear un tribut que faci internalitzar els costos ambientals al sector ramader.
Que l’Administració elabori i impulsi l’aprovació d’un règim sancionador específic.
Que s’intensifiquin els controls per part de l’Administració i que s’actuï amb rigor en aquesta matèria.
Que es doti l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes dels recursos econòmics i materials que siguin necessaris perquè pugui exercir amb garanties la funció encomanada com a eix central del sistema.
Que l’Administració revisi i actualitzi, adequant-se a la normativa, el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen existent actualment.
Les presents entitats valorem positivament l’informe, tanmateix creiem que en zones contaminades s’hauria de reduir la cabana porcina des d’ara mateix, atesa la greu afectació del territori català, i tenint en compte la insuficient eficàcia que signifiquen la reducció de l’excreció de nitrogen via millora de l’aprofitament del pinsos, la tecnologia en els tractaments de purins i les plantes de cogeneració. La moratòria, tal i com és proposada a l’informe del Síndic, caurà en sac trencat, ja que no s’ha de «valorar la necessitat d’aplicar una moratòria», aquesta ja ha estat demostrada, tal i com es desprèn del mateix informe del Síndic, i ara toca actuar.

D’altra banda, la formació d’una taula sectorial amb els Departaments proposats manca clarament de qualitat democràtica. Hi haurien de ser presents les agències catalanes responsables de l’aigua i els residus, ACA (Agència Catalana de l’Aigua), ARC (Agència de Residus de Catalunya), respectivament. Alhora que també hi hauria d’haver representants de la societat civil i del Departament de Salut. Només així tindrà sentit la formació d’una taula de treball en la temàtica.

Des de les entitats ecologistes restem perplexes al observar com, durant anys, el sector ramader ha pogut saltar-se la màxima romana de «qui contamina paga» amb total impunitat. El Síndic proposa recomanacions que al nostre entendre són obvietats, i que de fet, el seu incompliment per part de l’Administració és el que ha permès que aquesta problemàtica arribi als nivells actuals.

Pel que fa al pagament del tribut que es contempla per al sector ramader, altres sector productius ja fa anys que internalitzen els costos ambientals. D’altres mesures similars a aquesta, com ara l’elaboració d’un règim sancionador específic, la intensificació del control per part de l’Administració, la dotació econòmica i material de l’ens encarregat de la temàtica i l’actualització de la normativa relativa a les bones pràctiques. Són fets que posen en evidència la prevaricació de l’administració amb el sector.

Les entitats ecologistes preocupades per la temàtica insistim en:
Un control real perquè es compleixin les normatives i lleis del sector.
Que es faci efectiva la internalització dels costos que la contaminació per nitrats ocasiona als aqüífers.
Que s’acabin els favors de l’administració cap a la gran indústria agroalimentària. Un sector vulnerable, altament dependent de factors externs (preu internacional dels cereals i del petroli), competitiu en precarietat laboral i orientat a mercats llunyans.
Que es potenciï un mosaic agrícola. Facilitant l’accés a la terra i fomentant projectes respectuosos amb el medi ambient, el territori i les persones, i que proporcionin productes de qualitat, de valor afegit i distribuïts en circuits curts. Que ajudin a recuperar la lògica i la importància de la nostra alimentació i del món de la pagesia.
Aquest document el signen les entitats següents:

Associació de Naturalistes de Girona
Salvem la Pellingarda
Grup de Defensa del Ter
Lluçanès Viu
VSF-Justícia Alimentària Global
Plataforma Salvem l’Empordà de purins

Comparteix-ho a les xarxes socials

foto-estany

Comunicat de Limnos reclamant millores urgents en la gestió del front de l’Estany de Banyoles.

  • Limnos es mostra preocupat per la deixadesa de les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany que no respon a l’aposta pel turisme familiar, esportiu i respectuós amb el medi ambient de la ciutat feta per l’ajuntament.
  • A parer de l’entitat hi ha un abandonament dels aspectes paisatgístics i d’ús públic de l’entorn de l’espai natural.
  • Continuen les mancances greus en la conservació del patrimoni natural: nul·la restauració d’espais degradats, manca de control de les activitats i deficient gestió de residus.
  • L’entitat presenta 8 demandes entre les quals hi ha millores en l’enllumenat del camí de càmping, dels parterres del passeig del front d’estany, de les papereres i del paratge dels desmais o la presència de vigilants o informadors sobre l’espai.

Limnos ha estat a l’expectativa, després d’un any i mig de l’inici de la nova legislatura municipal, per veure com s’afrontaven els reptes ambientals i d’ús públic de l’entorn de l’Estany. Ha passat la primavera amb l’aparició de propostes preocupants i actuacions decebedores que, un cop arribat a l’estiu i veient el panorama, obliguen a reclamar actuacions urgents al consistori municipal, al Consorci de l’Estany o a qui correspongui per millorar la imatge de l’entorn de l’Estany. Preocupa, i molt, la manca de projecte públic de ciutat per resoldre certs aspectes abandonats del paisatge de l’entorn de l’Estany, especialment en la seva trama urbana fins al Vilar, que demostren la inexistència d’un projecte global per al que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais). Limnos considera important aquest debat que inclou tant aspectes urbanístics, de mobilitat, trànsit o aparcament, com paisatgístics: deixadesa i mal estat del mobiliari, parterres inoperatius i llums de terra trencats.
Limnos fa la següent proposta d’aspectes a millorar:

  • Primer: Mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany, continuant per la gestió insuficient de recollida de deixalles a la Caseta de fusta o la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i crear punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
  • Segon: Encara estem a l’espera d’actuacions contundents respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne, que recordem que van edificar per sobre de la superfície pendent i que estan pendents d’aplicar les actuacions compensatòries.. No voldríem que es produís un nou cas de fets consumats en aquest punt. Limnos lamenta que no hi hagi criteris per planificar com ha de ser el front d’Estany, i que ni tan sols se sàpiga com quedarà la primera línia d’aquesta construcció abusiva.
  • Tercer: La poca efectivitat dels parterres promoguts durant l’anterior mandat, els quals Limnos va criticar i denunciar públicament en el seu dia- Els fets ens donen la raó altra vegada i aquests jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’estany han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense gràcia, i sense rastre de les plantes i arbustos que adornaven amb colors aquell projecte inicial aprovat per l’ajuntament.
  • Quart: Els vigilants o informadors de l’estany segueixen essent una figura vital per a la gestió de l’estany. Reclamem un any més la seva implantació. Durant l’estiu els agents rurals no poden controlar la pesca perquè estan més pendents dels incendis, i el furor pels triatlons i la natació en aigües obertes ha fet proliferar el bany i la natació fora de les zones autoritzades a l’entorn de l’Estany. No es farà prou cas d’aquesta problemàtica ¡ fins que algun dels nois o noies que es banyen a l’espai natural saltant dels arbres de can Morgat pateixi alguna lesió que tots lamentarem per no haver previngut.
  • Cinquè: De molt preocupant és la imatge dels llums trencats en el tram il·luminat amb llums a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que donen una imatge degradada del paisatge.
  • Sisè: La deixadesa del paratge dels desmais, on ha quedat eternament abandonada la Font del Ferro. El sediment de les riuades ha quedat dipositat per la zona, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
  • Setè: Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. La legalització forçosa del Pla especial urbanístic que afectava aquesta zona de Porqueres va implicar una aprovació d’augments dels límits de construcció que finalment han acabat en un abandonament de l’indret que perjudica la imatge global de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
  • Vuitè: La proposta de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar tampoc no ens convenç i demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

Banyoles 28 de juliol de 2016