Carles Feo Quer
Fontcoberta
Arbre monumental

Els arbres monumentals del Pla de l’Estany – l’Article de l’ham del juny-

En la conservació del medi ambient normalment es dedica molta atenció a protegir hàbitats de vegetació interessants o espècies emblemàtiques o sensibles per la seva raresa o singularitat, i difícilment ens centrem en la protecció o conservació d’individus concrets. Un cas curiós doncs, és la protecció que es dedica a certs arbres considerats monumentals, que tenen un valor més enllà de la seva pròpia funció ecològica, i lluny de la visió dels arbres com a un recurs. Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també tenen altres significats, són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. Podem trobar informació detallada, amb fitxes, al web de la Generalitat de Catalunya on a més, el pròleg dedicat als arbres monumentals està escrit per un destacat fotògraf del Pla de l’Estany, com és l’Ernest Costa, que ha fet una grandíssima tasca en la difusió del valor dels boscos i el paisatge.

Com diu el web, des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts …”. Poca broma amb aquest tema, doncs els primers arbres protegits per la generalitat són del 1987. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent. A Catalunya hi ha declarats 254 arbres monumentals i més de 1.200 arbres i arbredes declarats de protecció local que abasten les 41 comarques i 224 municipis. Al Pla de l’Estany en trobem quatre d’arbres monumentals destacats, tot i que n’hi ha un bon conjunt d’interessants que es poden trobar en el llibre: “Arbres monumentals: 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany (1995) de Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas (Brau edicions).

Un dels arbres és l’alzina de la Casa Nova de Vilafreser al municipi de Vilademuls que fa uns 19 metres d’alt. Ha patit algunes caigudes de branques, tot i que es va intentar subjectar amb cables. Com a curiositat una antiga dita entre els veïns deia que si algú jeia a sota la seva ombra quan estava acalorat a l’estiu, es refredava segur. Tenim dues alzines reclamadores a Fontcoberta, o Aulines, com es diu també en plaestanyí, una anomenada de Puigsaguàrdia i l’altre de l’Omeda, una a uns 400 metres de l’altre. Aquestes singulars aulines d’uns 15 metres d’alt han estat modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es reclamaven fent sonar una mena de xiulet i esperant que quedessin envescats. Finalment el quart arbre monumental és el castanyer del prat de Sant Nicolau, pujant a Rocacorba, municipi de Sant Miquel de Campmajor. Força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. Recentment li han caigut unes branques principals que l’han deixat en un estat molt malmès.

 

Ecologistes de Catalunya Conseller Generalitat

El conseller Rull s’entrevista amb la Federació Ecologistes de Catalunya i acorden crear un Fòrum Ambiental Català

1.- La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), integrada per bona part de les entitats ecologistes amb un arrelament reconegut al territori, va manifestar al conseller la necessitat d’un canvi de paradigma en el model territorial, de
preservació dels valors naturals, dels models de gestió de l’aigua, l’energia, dels residus, etc. que sigui un element clau en el camí esperançador del procés de construcció de la República catalana, tot bandejant les polítiques continuistes dels darrers governs.
La Federació va fer explícit el seu suport en aquest procés i va considerar que un bon gest seria la recuperació d’un departament de Medi Ambient amb recursos per impulsar una acció de govern capaç de fer front als reptes ambientals i socials tant a nivell català com global, tal i com ho demana el Manifest impulsat per la Federació que ha rebut un suport amplíssim de les entitats ecologistes i ambientals catalanes i d’àmbit estatal i internacional.

2.- Durant la reunió Ecologistes de Catalunya:
Vam insistir en la demanda de recuperar el Departament de Medi Ambient com a eina imprescindible dins de l’acció de govern de la Generalitat per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, onla preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals siguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i del’acció de totes les institucions.

Vam plantejar enfortir i fer més eficients els processos participatius en matèria de medi ambient i en particular de defensa de la biodiversitat, del patrimoni natural i territorial i per aconseguir que les polítiques ambientals amarin els models socioeconòmics i per tant la cultura i la manera com els catalans ens relacionem i convivim amb el nostre entorn per
aconseguir que el nostre país sigui un exemple a l’hora de contribuir als grans reptes globals per garantir la sostenibilitat.
Processos participatius que han estat enunciats de manera reiterada pels diversos governs de la Generalitat de diferents signes politics, … però amb la profunda decepció de no haver-ne aplicat cap que mereixi aquesta consideració. És un clam de totes les entitats ecologistes i ambientals catalanes que el sistema polític ha entrat en un període de pèrdua de qualitat democràtica que no tolera en els fets cap mena de co-decisió o forma activa de participació on les aportacions de les entitats ecologistes puguin ser tingudes en compte.

3.- La reunió va permetre arribar a l’acord amb el Conseller Rull de la creació, en un període breu de temps, d’un Fòrum ambiental català, que pugui esdevenir una eina molt de debat i d’impuls de la política ambiental del govern; Fòrum que inclourà el Govern i les entitats ambientals amb capacitat reconeguda.
Com a resposta a la demanda de processos participatius reals el Conseller Rull va demanar a EdC col·laboració en la iniciativa del DTS de fer una valoració durant aquest 2016 del que ha representat els 25 anys del Departament de Medi Ambient.

4.- El Conseller va reconèixer que és conscient de la pèrdua general de confiança i de critica constant a la paràlisi i fins i tot la regressió ambiental dels successius governs, on les entitats ecologistes han hagut de defensar les nombroses agressions ambientals que ha patit el territori.

Ecologistes de Catalunya va presentar múltiples exemples arreu del país on cal donar reenfocar les polítiques, com poden ser-ho entre molts d’altres:

  • La defensa dels parcs naturals davant del risc de desmantellament i el seu intent de mercantilitzar-los, començant pel parc natural dels Ports
  • La recuperació d’espais naturals, icones de la nostra biodiversitat, com la timoneda d’Alfés, on la Generalitat ha permès que la principal activitat degradadora de l’espai, una activitat aeronàutica privada, es mantingués, fins que una sentencia judicial a anul·lat la seva activitat.
  • La construcció de complexes dins del parc natural del Cap de Creus, com el projecte del Bulli, on lamentablement també el Govern ha estat donant suport a generar excepcionalitats injustificables amb les lleis de protecció dels espais naturals.
  • – La mateixa exigència que els runams salins del Bages fossin restaurats per evitar l’increment notable de la salinització de la conca del Llobregat també s’ha hagut de començar a resoldre per mitjà de sentències judicials, mentre, increïblement, ha trobat la complicitat dels Governs de la Generalitat.
  • – I això es continua repetint en termes tant greus com l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, declarat il·legal per fins a sis sentències judicials encara no complertes per la Generalitat que ha ocasionat un problema social de costosa solució; problemes que es poden repetir en diversos indrets del país com Cerdanyola, Flix, …
  • – El descontrol de la indústria d’engreix del porcí i la gravíssima contaminació per nitrats en diverses comarques catalanes (Segrià; Osona; Alt Empordà; …) amb la incapacitat crònica del Govern per aportar solucions i posar-hi límits.
  • – La minimització de les dades de la creixent pèrdua de qualitat de l’aire en diverses zones del país i la incapacitat per donar respostes als requeriments de la EU (Àrea metropolitana de Barcelona; Vallès; zona petroquímica Tarragona; Baix Llobregat).
  • – El suport i promoció de la crema de residus que haurien de ser recuperats en cimenteres (Montcada i Reixac; ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà) Per no recordar projectes i activitats especulatius i denigrants que preveien la construcció de complexes lúdics afectant de ple els espais naturals del delta de Llobregat i el seu Parc Agrari i que van comptar amb el govern novament a favor.
  • – …

Una reflexió final de la trobada va posar de relleu que el dret a un Medi Ambient preservat i sense contaminació és un dret consagrat en la normativa catalana, Europea i internacional que s’ha de complir per tot tipus de projecte i activitat i per això confiem que el procés constituent català reforçarà els fonaments jurídics ambientals.

Si al contrari es manté una situació on el dret del medi ambient no esta present en totes les decisions i en condicions d’igualtat, cap país podrà avançar cap a un desenvolupament sostenible.

Aquesta també és una raó, entre d’altres, per a què el nostre Govern de la Generalitat es doti,el més aviat d’un Departament de Medi Ambient.

Assemblea_Purins2016

Limnos assisteix a la 4a assemblea Salvem l’Empordà de Purins

Limnos va ser convidat a la 4a assemblea de la Plataforma Salvem l’Empordà de Purins a Cabanes amb presència de més pobles afectats de l’Empordà.

A l’Alt Empordà la situació és molt preocupant amb uns 375.000 porcs el 2015 amb  34 municipis com a zones vulnerables per contaminació de nitrats, i amb noves tramitacions (noves granges o ampliacions) per uns 100.000 porcs més. El govern ha fet públic que està redactant un Pla Director Urbanístic d’Explotacions Ramaderes. Des de IAEDEN-Salvem l’Empordà estan demanant una moratòria a totes les noves tramitacions amb l’objectiu que es posi ordre al sector.
Limnos va compartir la visió de l’estat de la temàtica al Pla de l’Estany, on malgrat no s’està treballant el tema i es desconeix la situació actual (nombre de caps de bestiar i d’explotacions) també s’ha estat lluitat contra alguna ampliació de granges els últims anys i on es manté la contaminació dels aqüífers per nitrats. La trobada va servir per intercanviar experiència i estratègies de cara a buscar solucions a curt i llarg termini, així com a nivell local i global.
Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

be-comunal

La delimitació del bé comunal de l’Estany de Banyoles està generant polèmica a la ciutat.

Carta al director de Limnos

Des de l’associació Limnos-Ecologistes de Catalunya considerem que les possibles modificacions en la delimitació del bé comunal que afecten un espai natural com l’Estany hauria de basar-se en les seves possibles implicacions ecològiques, adreçant-se sempre a la millora de la seva protecció ambiental i considerant, en tot moment, l’opinió del conjunt dels seus propietaris i les seves propietàries.

Lamentablement, la delimitació del bé comunal posa en evidència que la visió amb què és gestionat des de l’administració local pot generar una disminució de la seva protecció i, de nou, observem propostes segons les quals l’Estany és únicament un espai on una part dels seus propietaris i les seves propietàries hi fan activitats diverses, i no un espai de valor ambiental i naturalístic que cal protegir i millorar per a tothom. L’Estany és, per sobre de tot, un espai natural de gran valor ambiental i de tots els banyolins i totes les banyolines.

Des de Limnos volem mostrar la nostra preocupació per les implicacions ambientals d’aquesta manera de gestionar l’Estany que demostra més interès per assegurar la realització de legítimes activitats i la seva urbanització i humanització, que no a allò referent, per exemple, a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua o a la seva gestió com a espai natural únic.

L’Estany és un espai que desperta moltes sensibilitats entre tots els seus propietaris i totes les seves propietàries. Des de Limnos volem reclamar a l’Ajuntament de Banyoles i a la resta d’administracions implicades que posin en valor l’espai natural del bé comunal, i ho demostrin tenint en compte el seu enorme valor paisatgístic, ambiental i naturalístic per sobre de qualsevol altre interès.

Banyoles 7 març 2016

Xerrada
Com atraure animals al teu jardí Limnos

Com atraure animals al meu jardí

El dissabte 13 de febrer s’ha realitzat aquesta xerrada al nou jardí de Banyoles, amb el titol: Com gaudir de la fauna al nostre jardí.

Durant la xerrada vam parlar de com atraure fauna al nostre jardí, sobretot amb menjadores i caixes niu per a ocells, i vam parlar tant de fer-les de forma casolanes, com utilitzar les comercials com les de la marca GARDMAN que podeu trobar al 9_Jardí. Una marca que treballa amb la BTO (British Trust for ornithology)

Podeu trobar un text amb una mica d’informació sobre el tema i la presentació en pdf dividida en dues parts.

Més informació:

Com gaudir de la fauna al nostre jardí

I la presentació:

Presentació_9Jardi_Part_I

Presentació_9Jardi_Part_II

També podeu veure algunes imatges_

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

 

LV_20150123_LV_FOTOS_D_54424727285-992x558@LaVanguardia-Web

Bones notícies de les les Illes Galápagos- l’article de l’ham del gener-

Les illes Galàpagos, famoses per la seva gran diversitat i per haver inspirat a Charles Darwin la teoria de l’evolució, han vist el seu patrimoni natural amenaçat des de l’arribada de les persones a les illes. Els descobridors les van anomenar així per una de les icones més emblemàtiques que hi trobem: la tortuga gegant de les illes Galàpagos.

Aquesta espècie (Chelonoidis ephippium) és un animal de rècords: els individus més grans poden arribar als 400 kg i mesurar prop de 2 metres. A més, són els vertebrats que viuen més anys: de mitjana, superen els 100, i l’individu més vell constat va cumplir 152 anys. Cal destacar que s’han diferenciat fins a 15 subespècies d’aquesta tortuga en les diferents illes, 4 de les quals ja s’han exingit.

Fa 150 anys, amb la col·lonització humana, pirates i navegants van alterar notablement aquell ecosistema. Si l’equilibri natural en els ambients continentals ja és sensible als canvis, en les illes aquest eliquibri és encara molt més delicat. El fet és que la vida, en aquests petits hàbitats aïllats, hi evoluciona d’una manera peculiar, adaptant-se a les condicions concretes d’aquell petit ambient. Per això, amb la tranformació de terrenys en camps de cultiu, l’extracció de recursos naturals i la caçera, i sobretot amb la introducció (voluntària o involutària) de la rates, entre altres espècies domèstiques, molta fauna endèmica va acabar en perill d’extinció.

Amb la pèrdua d’espai i sota la pressió d’espècies invasores com les rates, depredadores infalibles d’ous, durant els últims 150 anys les tortugues no es van reproduir amb èxit a l’illa. La davallada poblacional va ser important, fins a arribar a sols uns 100 exemplars censats a la dècada dels 60. En resposta al a situacó alarmant es va engegar un projecte per la conservació de l’espècie. Els objectius es basaven en eliminar totes les rates de l’illa i reforçar la població de tortuges amb la cria en captivitat.

Darrerament, aquests 50 anys d’esforços han donat els seus fruits. S’ha assolit la pràctica o total erradicació d’aquests rosegadors perjudicials, s’han alliberat més de 800 cries de tortuga (de 4 o 5 anys, amb una mida suficient per no ser depredades per rates) i s’ha aplicat altres mesures de conservació de l’hàbitat. Aquests èxits han permès, aquest darrer 2015, la constatació per primer cop des de fa un segle i mig de la reproducció natural de la tortuga de les illes Galàpagos a l’illa Pinsà. Es van trobar mínim una desena de cries de l’espècie de menys d’un any, i es creu que n’hi poden haver moltes més repartides per l’illa.

Aquest inidici, juntament amb el manteniment de les condicions naturals favorables, fan pensar que la tortuga seguirà criant a l’illa i que es podrà recuperar del seu estat crític de conservació.

Aquesta excel·lent notícia és un exemple ideal de la problemàtica de les espècies invasores i de l’alteració per l’home d’ecosistema cap a la fauna i flora endèmica, i sobretot també de mesures de conservació efectives. No n’hi ha prou amb repoblar l’espècie amenaçada fent cria en captivitat. Si les condicions que l’amenacen en el medi segueixen en peu, no es solucionarà res. El motor de la recuperació d’una espècie en perill són i seran mesures in situ, per eliminar aquells agents perjudicials del medi i recuperar les condicions favorables. I, si cal, es pot complementar amb mesures ex situ, com és el cas del reforçament de la població.

Des de Limnos valorem molt positivament l’èxit d’aquest projecte de conservació, recalcant que totes les espècies, siguin més o menys emblemàtiques, mereixen ser conservades, sobretot quan la causa del seu declivi són o han estat les nostres accions.

images

El trastorn per dèficit de natura – l’article de l’ham del desembre 2015-

El trastorn per dèficit de natura és un terme que ha estat definit recentment, que no pretén de cap de les maneres convertir-se en una mena de categoria diagnòstica de caire científic, sinó que busca donar nom a un conjunt de dolències originades en la falta de contacte amb el medi natural. Sota aquest paraigües tan ampli es vol designar a un conjunt de costos humans producte de l’allunyament de la natura, entre els quals podem trobar la disminució de l’ús dels sentits, la depressió, l’estrès, els problemes d’atenció i alts percentatges de malalties físiques i emocionals.
Darrera d’aquest concepte hi ha molt més contingut del que podria semblar a priori, doncs l’elevada atenció que ha rebut per part de mitjans de comunicació, pot fer semblar que es tracta d’una altra simple “moda ecologista” per a cridar l’atenció. Aquesta teoria sorgeix a partir del llibre “El último niño de los bosques” de Richard Louv editat el 2005, un llibre d’educació ambiental convertit en best seller a Estats Units. El llibre recull entrevistes a professors i altres professionals de l’educació, pares i nens, que ha causat un gran impacte entre educadors i naturalistes. El missatge que transmet el llibre és simple: en un moment de desenvolupament de la societat sense precedents els nens creixen desconnectats del món natural, i això té unes conseqüències.

Els adolescents i els nens, especialment els que viuen en zones urbanes, estan acostumats a tenir-ho tot i ràpid, sense esforç. Viuen en un món on gestionen converses per mòbil, activitats extraescolars, deures, televisió, ordinador, xarxes socials… Aquesta addicció a la velocitat i a la hiperestimulació fa que si aquest nens els poses a la natura s’avorreixen i cada cop van menys a la natura. L’ésser humà malgrat anys d’evolució no està preparat per canviar fisiològicament tan ràpid per adaptar-se a aquest estil de vida on la tecnologia és tan preponderant. No hem d’oblidar que estem fets per viure en un entorn natural. Aquesta contradicció acaba afectant negativament a l’estil de vida dels infants i joves, desembocant en trastorns com l’obesitat, les malalties respiratories, el trastorn per dèficit d’atenció i la hipovitaminosi D.

A Estats Units l’impacte del llibre de Louv i del concepte del trastorn per dèficit de la natura s’ha vist reflectit en un augment de les escoles de natura per a preescolars, dels centres d’educació ambiental, i d’una major pressió per a incorporar conceptes mediambientals al currículums educatiu de l’escola, inclosos destacats canvis legislatius en els programes educatius a nivell nacional. Els conceptes i les activitats que s’estimulen des d’aquest moviment educatiu són des de sortir més de l’aula de l’escola i fer classes al pati, en un parc o al mig de la natura, fer un hort escolar, activitats de jardineria de guerrilla, utilitzar les tecnologies de la comunicació en relació amb l’entorn natural, i especialment recuperar un ritme lent, calmat en base a la contemplació de la natura, el silenci o el joc lliure.

Ja hi ha algun detractor, que ha alertat del perill de convertir aquest corrent ideològic, en una forma simplement d’injectar diners al sector de l’educació ambiental. I és que evidentment, tota bona idea es pot corrompre si no s’utilitza correctament. Està clar que la solució no passa per ensenyar el canvi climàtic a nens de 5 anys. Ni desenvolupar costosos programes educacionals sobre medi ambient. És molt important no oblidar la filosofia de fons d’aquesta idea, i és que en l’educació ambiental el que cal és potenciar tota noció de jugar a la natura i aprendre a través del joc. Simplement es tracta d’estar més hores en contacte amb la natura fent l’activitat que sigui, promoure l’observació, la vista l’oïda, el tacte…. I d’aquí a entendre la importància de conservar l’entorn natural, només hi ha un petit pas.

baixa

Estafa Mediambiental. Cas DieselGate – l’article de l’ham del novembre de 2015

Un estudi per conèixer les veritables emissions contaminants dels cotxes dièsel a Estats Units va acabar desembocant en el descobriment d’un dels majors fraus de la història, el frau dels motors trucats per Volkswagen (VW).

Fa dos anys i mig l’ONG International Council on Clean Transportation (ICCT) va encarregar a la Universitat de West Virginia un estudi sobre les emissions contaminants, per la qual cosa enginyers d’aquesta universitat van recórrer a bord de tres cotxes dièsel: un Volkswagen Passat, un VW Jetta i un BMW X5 gran part de la costa oest, en una expedició de gairebé 4.000 quilòmetres d’anada i tornada per Estats Units. Al maleter viatjava un sistema de mesurament de gasos contaminants, el PEMS, un aparell connectat al tub d’escapament capaç de registrar les emissions contaminants del vehicle mentre circula, sense necessitat d’estar en el banc de proves d’un laboratori.

En acabar el viatge els investigadors van començar la fase d’anàlisi i van descobrir que les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) en el Jetta superaven fins a 35 vegades el permès, fins a 20 vegades en el Passat, i es mantenien dins dels límits en el BMW. Aquestes dades van ser enviades a l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) la qual van contactar amb VW i els va alertar sobre la superació dels límits establerts. L’empresa, per la seva banda, va realitzar correccions que han resultat insuficients per complir les normes. I és al setembre d’enguany quan l’EPA treu a la llum publica que VW ha violat la Clean Air Act, per la qual cosa l’empresa decideix reconèixer mitjançant un comunicat que s’han trucat intencionalment els motors dièsel d’aproximadament 11 milions de cotxes, de models de marques com Volkswagen, Skoda, Audi i SEAT. Un frau monumental, provocat gràcies a un dispositiu de programació sofisticada, especialment dissenyat per enganyar els dispositius de proves, que simulava emetre menys gasos contaminants dels reals.

Els efectes i conseqüències d’aquesta tremenda estafa són diversos. Econòmics: disminució dels plans d’inversió de la multinacional a diversos països. Socials: disminució de llocs de treball en diferents empreses a nivell mundial. Personals: les conseqüències en els vehicles afectats són l’augment en el consum de combustible, la pèrdua de potència del motor del cotxe i la devaluació del vehicle a causa de la manipulació del sistema elèctric. Però els més perjudicials a nivell mundial són els efectes i les conseqüències medi ambientals. Perquè ens fem una idea del dany ambiental, es calcula que els cotxes modificats han estat responsables de generar al voltant d’un milió de tones de contaminació i si realment la xifra de cotxes modificats fos d’ 11 milions ens enfrontaríem, aproximadament, al mateix dany que produeixen al planeta totes les plantes elèctriques, cotxes, indústria i agricultura (junts) del Regne Unit durant tot un any. Greenpeace calcula que les morts prematures, a causa dels efectes de NOx, per malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars i cardiopatia isquèmica estarien dins de l’alarmant xifra de 400-1700 a l’any. Si calculem que els cotxes modificats estan en venda des del 2009, estaríem parlant de 6 anys d’emissions contaminants, de manera que la xifra total produïda per aquest frau podria arribar fins a les 10.200 morts prematures.

Ecologistes en acció i l’associació de consumidors FACUA estudien diverses vies per dur VW als tribunals, a causa de la inacció del govern davant d’aquest fet. Pretenen unir forces juntament amb 13 associacions no només ecologistes: veïnals, sindicals, etc. i crear una plataforma anomenada “Plataforma contra els mals fums”. No és d’estranyar que VW hagi contractat la mateixa defensa del despatx d’advocats que va representar l’empresa petroliera BP arran de la catàstrofe al golf de Mèxic i que hagi utilitzat, a més, una estratègia similar a la que va fer servir BP, confessant el seu crim i mostrant disponibilitat per complir la seva penitència per aquesta gran estafa mediambiental.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany – l’article de l’ham del octubre de 2015

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.
El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.

El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.