Xerrada
Com atraure animals al teu jardí Limnos

Com atraure animals al meu jardí

El dissabte 13 de febrer s’ha realitzat aquesta xerrada al nou jardí de Banyoles, amb el titol: Com gaudir de la fauna al nostre jardí.

Durant la xerrada vam parlar de com atraure fauna al nostre jardí, sobretot amb menjadores i caixes niu per a ocells, i vam parlar tant de fer-les de forma casolanes, com utilitzar les comercials com les de la marca GARDMAN que podeu trobar al 9_Jardí. Una marca que treballa amb la BTO (British Trust for ornithology)

Podeu trobar un text amb una mica d’informació sobre el tema i la presentació en pdf dividida en dues parts.

Més informació:

Com gaudir de la fauna al nostre jardí

I la presentació:

Presentació_9Jardi_Part_I

Presentació_9Jardi_Part_II

També podeu veure algunes imatges_

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

 

LV_20150123_LV_FOTOS_D_54424727285-992x558@LaVanguardia-Web

Bones notícies de les les Illes Galápagos- l’article de l’ham del gener-

Les illes Galàpagos, famoses per la seva gran diversitat i per haver inspirat a Charles Darwin la teoria de l’evolució, han vist el seu patrimoni natural amenaçat des de l’arribada de les persones a les illes. Els descobridors les van anomenar així per una de les icones més emblemàtiques que hi trobem: la tortuga gegant de les illes Galàpagos.

Aquesta espècie (Chelonoidis ephippium) és un animal de rècords: els individus més grans poden arribar als 400 kg i mesurar prop de 2 metres. A més, són els vertebrats que viuen més anys: de mitjana, superen els 100, i l’individu més vell constat va cumplir 152 anys. Cal destacar que s’han diferenciat fins a 15 subespècies d’aquesta tortuga en les diferents illes, 4 de les quals ja s’han exingit.

Fa 150 anys, amb la col·lonització humana, pirates i navegants van alterar notablement aquell ecosistema. Si l’equilibri natural en els ambients continentals ja és sensible als canvis, en les illes aquest eliquibri és encara molt més delicat. El fet és que la vida, en aquests petits hàbitats aïllats, hi evoluciona d’una manera peculiar, adaptant-se a les condicions concretes d’aquell petit ambient. Per això, amb la tranformació de terrenys en camps de cultiu, l’extracció de recursos naturals i la caçera, i sobretot amb la introducció (voluntària o involutària) de la rates, entre altres espècies domèstiques, molta fauna endèmica va acabar en perill d’extinció.

Amb la pèrdua d’espai i sota la pressió d’espècies invasores com les rates, depredadores infalibles d’ous, durant els últims 150 anys les tortugues no es van reproduir amb èxit a l’illa. La davallada poblacional va ser important, fins a arribar a sols uns 100 exemplars censats a la dècada dels 60. En resposta al a situacó alarmant es va engegar un projecte per la conservació de l’espècie. Els objectius es basaven en eliminar totes les rates de l’illa i reforçar la població de tortuges amb la cria en captivitat.

Darrerament, aquests 50 anys d’esforços han donat els seus fruits. S’ha assolit la pràctica o total erradicació d’aquests rosegadors perjudicials, s’han alliberat més de 800 cries de tortuga (de 4 o 5 anys, amb una mida suficient per no ser depredades per rates) i s’ha aplicat altres mesures de conservació de l’hàbitat. Aquests èxits han permès, aquest darrer 2015, la constatació per primer cop des de fa un segle i mig de la reproducció natural de la tortuga de les illes Galàpagos a l’illa Pinsà. Es van trobar mínim una desena de cries de l’espècie de menys d’un any, i es creu que n’hi poden haver moltes més repartides per l’illa.

Aquest inidici, juntament amb el manteniment de les condicions naturals favorables, fan pensar que la tortuga seguirà criant a l’illa i que es podrà recuperar del seu estat crític de conservació.

Aquesta excel·lent notícia és un exemple ideal de la problemàtica de les espècies invasores i de l’alteració per l’home d’ecosistema cap a la fauna i flora endèmica, i sobretot també de mesures de conservació efectives. No n’hi ha prou amb repoblar l’espècie amenaçada fent cria en captivitat. Si les condicions que l’amenacen en el medi segueixen en peu, no es solucionarà res. El motor de la recuperació d’una espècie en perill són i seran mesures in situ, per eliminar aquells agents perjudicials del medi i recuperar les condicions favorables. I, si cal, es pot complementar amb mesures ex situ, com és el cas del reforçament de la població.

Des de Limnos valorem molt positivament l’èxit d’aquest projecte de conservació, recalcant que totes les espècies, siguin més o menys emblemàtiques, mereixen ser conservades, sobretot quan la causa del seu declivi són o han estat les nostres accions.

images

El trastorn per dèficit de natura – l’article de l’ham del desembre 2015-

El trastorn per dèficit de natura és un terme que ha estat definit recentment, que no pretén de cap de les maneres convertir-se en una mena de categoria diagnòstica de caire científic, sinó que busca donar nom a un conjunt de dolències originades en la falta de contacte amb el medi natural. Sota aquest paraigües tan ampli es vol designar a un conjunt de costos humans producte de l’allunyament de la natura, entre els quals podem trobar la disminució de l’ús dels sentits, la depressió, l’estrès, els problemes d’atenció i alts percentatges de malalties físiques i emocionals.
Darrera d’aquest concepte hi ha molt més contingut del que podria semblar a priori, doncs l’elevada atenció que ha rebut per part de mitjans de comunicació, pot fer semblar que es tracta d’una altra simple “moda ecologista” per a cridar l’atenció. Aquesta teoria sorgeix a partir del llibre “El último niño de los bosques” de Richard Louv editat el 2005, un llibre d’educació ambiental convertit en best seller a Estats Units. El llibre recull entrevistes a professors i altres professionals de l’educació, pares i nens, que ha causat un gran impacte entre educadors i naturalistes. El missatge que transmet el llibre és simple: en un moment de desenvolupament de la societat sense precedents els nens creixen desconnectats del món natural, i això té unes conseqüències.

Els adolescents i els nens, especialment els que viuen en zones urbanes, estan acostumats a tenir-ho tot i ràpid, sense esforç. Viuen en un món on gestionen converses per mòbil, activitats extraescolars, deures, televisió, ordinador, xarxes socials… Aquesta addicció a la velocitat i a la hiperestimulació fa que si aquest nens els poses a la natura s’avorreixen i cada cop van menys a la natura. L’ésser humà malgrat anys d’evolució no està preparat per canviar fisiològicament tan ràpid per adaptar-se a aquest estil de vida on la tecnologia és tan preponderant. No hem d’oblidar que estem fets per viure en un entorn natural. Aquesta contradicció acaba afectant negativament a l’estil de vida dels infants i joves, desembocant en trastorns com l’obesitat, les malalties respiratories, el trastorn per dèficit d’atenció i la hipovitaminosi D.

A Estats Units l’impacte del llibre de Louv i del concepte del trastorn per dèficit de la natura s’ha vist reflectit en un augment de les escoles de natura per a preescolars, dels centres d’educació ambiental, i d’una major pressió per a incorporar conceptes mediambientals al currículums educatiu de l’escola, inclosos destacats canvis legislatius en els programes educatius a nivell nacional. Els conceptes i les activitats que s’estimulen des d’aquest moviment educatiu són des de sortir més de l’aula de l’escola i fer classes al pati, en un parc o al mig de la natura, fer un hort escolar, activitats de jardineria de guerrilla, utilitzar les tecnologies de la comunicació en relació amb l’entorn natural, i especialment recuperar un ritme lent, calmat en base a la contemplació de la natura, el silenci o el joc lliure.

Ja hi ha algun detractor, que ha alertat del perill de convertir aquest corrent ideològic, en una forma simplement d’injectar diners al sector de l’educació ambiental. I és que evidentment, tota bona idea es pot corrompre si no s’utilitza correctament. Està clar que la solució no passa per ensenyar el canvi climàtic a nens de 5 anys. Ni desenvolupar costosos programes educacionals sobre medi ambient. És molt important no oblidar la filosofia de fons d’aquesta idea, i és que en l’educació ambiental el que cal és potenciar tota noció de jugar a la natura i aprendre a través del joc. Simplement es tracta d’estar més hores en contacte amb la natura fent l’activitat que sigui, promoure l’observació, la vista l’oïda, el tacte…. I d’aquí a entendre la importància de conservar l’entorn natural, només hi ha un petit pas.

baixa

Estafa Mediambiental. Cas DieselGate – l’article de l’ham del novembre de 2015

Un estudi per conèixer les veritables emissions contaminants dels cotxes dièsel a Estats Units va acabar desembocant en el descobriment d’un dels majors fraus de la història, el frau dels motors trucats per Volkswagen (VW).

Fa dos anys i mig l’ONG International Council on Clean Transportation (ICCT) va encarregar a la Universitat de West Virginia un estudi sobre les emissions contaminants, per la qual cosa enginyers d’aquesta universitat van recórrer a bord de tres cotxes dièsel: un Volkswagen Passat, un VW Jetta i un BMW X5 gran part de la costa oest, en una expedició de gairebé 4.000 quilòmetres d’anada i tornada per Estats Units. Al maleter viatjava un sistema de mesurament de gasos contaminants, el PEMS, un aparell connectat al tub d’escapament capaç de registrar les emissions contaminants del vehicle mentre circula, sense necessitat d’estar en el banc de proves d’un laboratori.

En acabar el viatge els investigadors van començar la fase d’anàlisi i van descobrir que les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) en el Jetta superaven fins a 35 vegades el permès, fins a 20 vegades en el Passat, i es mantenien dins dels límits en el BMW. Aquestes dades van ser enviades a l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) la qual van contactar amb VW i els va alertar sobre la superació dels límits establerts. L’empresa, per la seva banda, va realitzar correccions que han resultat insuficients per complir les normes. I és al setembre d’enguany quan l’EPA treu a la llum publica que VW ha violat la Clean Air Act, per la qual cosa l’empresa decideix reconèixer mitjançant un comunicat que s’han trucat intencionalment els motors dièsel d’aproximadament 11 milions de cotxes, de models de marques com Volkswagen, Skoda, Audi i SEAT. Un frau monumental, provocat gràcies a un dispositiu de programació sofisticada, especialment dissenyat per enganyar els dispositius de proves, que simulava emetre menys gasos contaminants dels reals.

Els efectes i conseqüències d’aquesta tremenda estafa són diversos. Econòmics: disminució dels plans d’inversió de la multinacional a diversos països. Socials: disminució de llocs de treball en diferents empreses a nivell mundial. Personals: les conseqüències en els vehicles afectats són l’augment en el consum de combustible, la pèrdua de potència del motor del cotxe i la devaluació del vehicle a causa de la manipulació del sistema elèctric. Però els més perjudicials a nivell mundial són els efectes i les conseqüències medi ambientals. Perquè ens fem una idea del dany ambiental, es calcula que els cotxes modificats han estat responsables de generar al voltant d’un milió de tones de contaminació i si realment la xifra de cotxes modificats fos d’ 11 milions ens enfrontaríem, aproximadament, al mateix dany que produeixen al planeta totes les plantes elèctriques, cotxes, indústria i agricultura (junts) del Regne Unit durant tot un any. Greenpeace calcula que les morts prematures, a causa dels efectes de NOx, per malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars i cardiopatia isquèmica estarien dins de l’alarmant xifra de 400-1700 a l’any. Si calculem que els cotxes modificats estan en venda des del 2009, estaríem parlant de 6 anys d’emissions contaminants, de manera que la xifra total produïda per aquest frau podria arribar fins a les 10.200 morts prematures.

Ecologistes en acció i l’associació de consumidors FACUA estudien diverses vies per dur VW als tribunals, a causa de la inacció del govern davant d’aquest fet. Pretenen unir forces juntament amb 13 associacions no només ecologistes: veïnals, sindicals, etc. i crear una plataforma anomenada “Plataforma contra els mals fums”. No és d’estranyar que VW hagi contractat la mateixa defensa del despatx d’advocats que va representar l’empresa petroliera BP arran de la catàstrofe al golf de Mèxic i que hagi utilitzat, a més, una estratègia similar a la que va fer servir BP, confessant el seu crim i mostrant disponibilitat per complir la seva penitència per aquesta gran estafa mediambiental.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany – l’article de l’ham del octubre de 2015

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.
El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.

El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.