informe-exocat-2013

L’exocat i les invasions biològiques- article de l’ham del setembre 2016-

Les invasions biològiques constitueixen en l’actualitat una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Malgrat això, la informació sobre les espècies invasores i els seus impactes és fragmentària i dispersa a Catalunya, cosa que no permet als experts el desenvolupament d’estratègies integrals de prevenció i gestió.

Per això es fan esforços per aconseguir ajuntar aquesta informació de manera consensuada, i que pugui ser la base de plans de gestions de les invasions biològiques a Catalunya. Bàsicament es tracta d’aconseguir sistemes d’informació que siguin de fàcil accés i plens d’informació. Per això ha nascut el projecte EXOCAT: el sistema d’informació d’espècies exòtiques de Catalunya, i que es pot trobar i consultar fàcilment a internet. El projecte es va iniciar el 2008-2009 impulsat pel Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) amb la coordinacióó del CREAF (Centre de Recerca ecològica i aplicacions forestals ).

Aquesta iniciativa esta aconseguint conèixer l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per part d’organismes exòtics a les diverses escales locals que ens puguin interessar. Està endreçant tota la informació existent per a poder-la consultar. I està proposant eines i directrius per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques. És un document tècnic però divulgatiu. Es volia fer un document divulgatiu per a tothom, que alhora fos útil pels tècnics en gestió d’espècies i d’espais. Val la pena visitar-lo i comprovar com ho han aconseguit.

Si accediu podreu saber com es produeix un procés d’invasió, trobar l’estat de les invasions per grup d’organismes, visitar el catàleg d’espècies exòtiques i comprovar amb exemples quina és l’aplicació pràctica d’una eina com l’EXOCAT. Proporciona diversa informació com ara fitxes i mapes de distribució per a les més de 1.100 espècies exòtiques identificades fins ara a Catalunya. Però cal aclarir que no totes aquestes són invasores: es calcula que només un 10% del total es podrien definir com a tal.

I si presteu atenció, podreu comprovar com les comarques gironines concentren bona part de les espècies invasores que hi ha a Catalunya. Així, dues de les principals espècies invasores fitxades pel catàleg tenen una presència molt important a les comarques gironines: el mosquit tigre i la vespa asiàtica. L’EXOCAT també recull informació d’altres espècies invasores presents a les comarques gironines i no tan conegudes com el coipú, un rosegador sud-americà que havia estat detectat a Catalunya durant la dècada dels 70, però que a partir del 2010 va iniciar un procés de colonització incipient però preocupant des del sud de França. Actualment s’ha estès per l’Alt Empordà, amb poblacions més o menys consolidades als Aiguamolls de l’Empordà, i s’han detectat exemplars al curs mitjà del riu Fluvià, a les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.

 

foto-estany

Comunicat de Limnos reclamant millores urgents en la gestió del front de l’Estany de Banyoles.

  • Limnos es mostra preocupat per la deixadesa de les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany que no respon a l’aposta pel turisme familiar, esportiu i respectuós amb el medi ambient de la ciutat feta per l’ajuntament.
  • A parer de l’entitat hi ha un abandonament dels aspectes paisatgístics i d’ús públic de l’entorn de l’espai natural.
  • Continuen les mancances greus en la conservació del patrimoni natural: nul·la restauració d’espais degradats, manca de control de les activitats i deficient gestió de residus.
  • L’entitat presenta 8 demandes entre les quals hi ha millores en l’enllumenat del camí de càmping, dels parterres del passeig del front d’estany, de les papereres i del paratge dels desmais o la presència de vigilants o informadors sobre l’espai.

Limnos ha estat a l’expectativa, després d’un any i mig de l’inici de la nova legislatura municipal, per veure com s’afrontaven els reptes ambientals i d’ús públic de l’entorn de l’Estany. Ha passat la primavera amb l’aparició de propostes preocupants i actuacions decebedores que, un cop arribat a l’estiu i veient el panorama, obliguen a reclamar actuacions urgents al consistori municipal, al Consorci de l’Estany o a qui correspongui per millorar la imatge de l’entorn de l’Estany. Preocupa, i molt, la manca de projecte públic de ciutat per resoldre certs aspectes abandonats del paisatge de l’entorn de l’Estany, especialment en la seva trama urbana fins al Vilar, que demostren la inexistència d’un projecte global per al que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais). Limnos considera important aquest debat que inclou tant aspectes urbanístics, de mobilitat, trànsit o aparcament, com paisatgístics: deixadesa i mal estat del mobiliari, parterres inoperatius i llums de terra trencats.
Limnos fa la següent proposta d’aspectes a millorar:

  • Primer: Mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany, continuant per la gestió insuficient de recollida de deixalles a la Caseta de fusta o la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i crear punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
  • Segon: Encara estem a l’espera d’actuacions contundents respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne, que recordem que van edificar per sobre de la superfície pendent i que estan pendents d’aplicar les actuacions compensatòries.. No voldríem que es produís un nou cas de fets consumats en aquest punt. Limnos lamenta que no hi hagi criteris per planificar com ha de ser el front d’Estany, i que ni tan sols se sàpiga com quedarà la primera línia d’aquesta construcció abusiva.
  • Tercer: La poca efectivitat dels parterres promoguts durant l’anterior mandat, els quals Limnos va criticar i denunciar públicament en el seu dia- Els fets ens donen la raó altra vegada i aquests jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’estany han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense gràcia, i sense rastre de les plantes i arbustos que adornaven amb colors aquell projecte inicial aprovat per l’ajuntament.
  • Quart: Els vigilants o informadors de l’estany segueixen essent una figura vital per a la gestió de l’estany. Reclamem un any més la seva implantació. Durant l’estiu els agents rurals no poden controlar la pesca perquè estan més pendents dels incendis, i el furor pels triatlons i la natació en aigües obertes ha fet proliferar el bany i la natació fora de les zones autoritzades a l’entorn de l’Estany. No es farà prou cas d’aquesta problemàtica ¡ fins que algun dels nois o noies que es banyen a l’espai natural saltant dels arbres de can Morgat pateixi alguna lesió que tots lamentarem per no haver previngut.
  • Cinquè: De molt preocupant és la imatge dels llums trencats en el tram il·luminat amb llums a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que donen una imatge degradada del paisatge.
  • Sisè: La deixadesa del paratge dels desmais, on ha quedat eternament abandonada la Font del Ferro. El sediment de les riuades ha quedat dipositat per la zona, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
  • Setè: Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. La legalització forçosa del Pla especial urbanístic que afectava aquesta zona de Porqueres va implicar una aprovació d’augments dels límits de construcció que finalment han acabat en un abandonament de l’indret que perjudica la imatge global de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
  • Vuitè: La proposta de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar tampoc no ens convenç i demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

Banyoles 28 de juliol de 2016

La Lludriga_92_portada

Número 92 de la revista de Limnos: La Llúdriga. Juny 2016

Adjuntem enllaç a la revista de Limnos la Llúdriga corresponent al número 92 de Juny de 2016 que recull l’activitat de l’entitat durant el segon semestre de l’any 2015. Malauradament no ha estat possible disposar del número de gener fins a aquest juny pel que part del contingut de la revista ha quedat bastant desfasat en el moment de la publicació. Esperem poder recuperar el ritme de publicacions editant el núm. 93 a principis de tardor.

Recordeu que us oferim:
1. Si teniu un negoci o una activitat us podeu anunciar a la revista a un preu assequible.
2. Si teniu ganes de col·laborar amb la revista podeu fer articles d’opinió, dibuixos, tires còmiques, contes, … ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració.

Riu Fluvià a Vilert 3-6-06 CFQ (1024x768)

Limnos demana un major control de els actuacions que es facin al riu Fluvià

• Limnos demana a l’Agència Catalana de l’Aigua un major control de les actuacions que es facin a la llera del riu que forma part de la xarxa Natura 2000 d’espais protegits de la Unió Europea
• Limnos ha detectat certes irregularitats en una actuació realitzada a Vilert, municipi d’Esponellà, que s’han posat en consideració de l’Agència Catalana de l’Aigua de cara a futures actuacions.

Esponellà. Juny 2016.

Els mesos de març i abril diverses màquines van estar extraient grava del riu Fluvià per a la millora d’un tram de riu entre la resclosa de Vilert i el passallís, al costat mateix del poble, que van suposar el moviment de graves i àrids i l’alteració de la llera del riu. L’actuació que estava demanada en nom de l’ajuntament d’Esponellà disposava de l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Exactament es tractava de treure els àrids d’una illeta de la zona central i millorar l’entorn del riu.

Limnos valora positivament que es vulguin fer actuacions per millorar l’entorn del riu Fluvià i que facilitin l’apropament dels habitants a l’espai natural, però en aquest cas no comparteix la necessitat de l’actuació que s’ha realitzat. A la vegada s’han detectat certes irregularitats en el període en que s’han fet les obres, relacionats tant amb el període d’execució, s’han fet fora del termini establert i en ple inici de l’època de reproducció d’espècies animals d’interès, com en l’incompliment de certs aspectes del projecte que s’havia aprovat, com per exemple extreure graves humides de la llera del riu, quan només estava autoritzar de fer-ho en sec, fets que han estat posats en coneixement de l’ACA. Malgrat no s’ha tramés cap denúncia oficial per la dificultat de demostrar l’autoria del fets, Limnos ha demanat que siguin considerades aquestes irregularitats de cara a pròximes actuacions que es vulguin desenvolupar en el mateix tram de riu. A la vegada l’entitat es mostrarà especialment vigilant a les properes actuacions que es pretenguin realitzar al riu Fluvià a Esponellà.

Carles Feo Quer
Fontcoberta
Arbre monumental

Els arbres monumentals del Pla de l’Estany – l’Article de l’ham del juny-

En la conservació del medi ambient normalment es dedica molta atenció a protegir hàbitats de vegetació interessants o espècies emblemàtiques o sensibles per la seva raresa o singularitat, i difícilment ens centrem en la protecció o conservació d’individus concrets. Un cas curiós doncs, és la protecció que es dedica a certs arbres considerats monumentals, que tenen un valor més enllà de la seva pròpia funció ecològica, i lluny de la visió dels arbres com a un recurs. Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també tenen altres significats, són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. Podem trobar informació detallada, amb fitxes, al web de la Generalitat de Catalunya on a més, el pròleg dedicat als arbres monumentals està escrit per un destacat fotògraf del Pla de l’Estany, com és l’Ernest Costa, que ha fet una grandíssima tasca en la difusió del valor dels boscos i el paisatge.

Com diu el web, des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts …”. Poca broma amb aquest tema, doncs els primers arbres protegits per la generalitat són del 1987. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent. A Catalunya hi ha declarats 254 arbres monumentals i més de 1.200 arbres i arbredes declarats de protecció local que abasten les 41 comarques i 224 municipis. Al Pla de l’Estany en trobem quatre d’arbres monumentals destacats, tot i que n’hi ha un bon conjunt d’interessants que es poden trobar en el llibre: “Arbres monumentals: 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany (1995) de Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas (Brau edicions).

Un dels arbres és l’alzina de la Casa Nova de Vilafreser al municipi de Vilademuls que fa uns 19 metres d’alt. Ha patit algunes caigudes de branques, tot i que es va intentar subjectar amb cables. Com a curiositat una antiga dita entre els veïns deia que si algú jeia a sota la seva ombra quan estava acalorat a l’estiu, es refredava segur. Tenim dues alzines reclamadores a Fontcoberta, o Aulines, com es diu també en plaestanyí, una anomenada de Puigsaguàrdia i l’altre de l’Omeda, una a uns 400 metres de l’altre. Aquestes singulars aulines d’uns 15 metres d’alt han estat modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es reclamaven fent sonar una mena de xiulet i esperant que quedessin envescats. Finalment el quart arbre monumental és el castanyer del prat de Sant Nicolau, pujant a Rocacorba, municipi de Sant Miquel de Campmajor. Força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. Recentment li han caigut unes branques principals que l’han deixat en un estat molt malmès.

 

Ecologistes de Catalunya Conseller Generalitat

El conseller Rull s’entrevista amb la Federació Ecologistes de Catalunya i acorden crear un Fòrum Ambiental Català

1.- La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), integrada per bona part de les entitats ecologistes amb un arrelament reconegut al territori, va manifestar al conseller la necessitat d’un canvi de paradigma en el model territorial, de
preservació dels valors naturals, dels models de gestió de l’aigua, l’energia, dels residus, etc. que sigui un element clau en el camí esperançador del procés de construcció de la República catalana, tot bandejant les polítiques continuistes dels darrers governs.
La Federació va fer explícit el seu suport en aquest procés i va considerar que un bon gest seria la recuperació d’un departament de Medi Ambient amb recursos per impulsar una acció de govern capaç de fer front als reptes ambientals i socials tant a nivell català com global, tal i com ho demana el Manifest impulsat per la Federació que ha rebut un suport amplíssim de les entitats ecologistes i ambientals catalanes i d’àmbit estatal i internacional.

2.- Durant la reunió Ecologistes de Catalunya:
Vam insistir en la demanda de recuperar el Departament de Medi Ambient com a eina imprescindible dins de l’acció de govern de la Generalitat per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, onla preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals siguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i del’acció de totes les institucions.

Vam plantejar enfortir i fer més eficients els processos participatius en matèria de medi ambient i en particular de defensa de la biodiversitat, del patrimoni natural i territorial i per aconseguir que les polítiques ambientals amarin els models socioeconòmics i per tant la cultura i la manera com els catalans ens relacionem i convivim amb el nostre entorn per
aconseguir que el nostre país sigui un exemple a l’hora de contribuir als grans reptes globals per garantir la sostenibilitat.
Processos participatius que han estat enunciats de manera reiterada pels diversos governs de la Generalitat de diferents signes politics, … però amb la profunda decepció de no haver-ne aplicat cap que mereixi aquesta consideració. És un clam de totes les entitats ecologistes i ambientals catalanes que el sistema polític ha entrat en un període de pèrdua de qualitat democràtica que no tolera en els fets cap mena de co-decisió o forma activa de participació on les aportacions de les entitats ecologistes puguin ser tingudes en compte.

3.- La reunió va permetre arribar a l’acord amb el Conseller Rull de la creació, en un període breu de temps, d’un Fòrum ambiental català, que pugui esdevenir una eina molt de debat i d’impuls de la política ambiental del govern; Fòrum que inclourà el Govern i les entitats ambientals amb capacitat reconeguda.
Com a resposta a la demanda de processos participatius reals el Conseller Rull va demanar a EdC col·laboració en la iniciativa del DTS de fer una valoració durant aquest 2016 del que ha representat els 25 anys del Departament de Medi Ambient.

4.- El Conseller va reconèixer que és conscient de la pèrdua general de confiança i de critica constant a la paràlisi i fins i tot la regressió ambiental dels successius governs, on les entitats ecologistes han hagut de defensar les nombroses agressions ambientals que ha patit el territori.

Ecologistes de Catalunya va presentar múltiples exemples arreu del país on cal donar reenfocar les polítiques, com poden ser-ho entre molts d’altres:

  • La defensa dels parcs naturals davant del risc de desmantellament i el seu intent de mercantilitzar-los, començant pel parc natural dels Ports
  • La recuperació d’espais naturals, icones de la nostra biodiversitat, com la timoneda d’Alfés, on la Generalitat ha permès que la principal activitat degradadora de l’espai, una activitat aeronàutica privada, es mantingués, fins que una sentencia judicial a anul·lat la seva activitat.
  • La construcció de complexes dins del parc natural del Cap de Creus, com el projecte del Bulli, on lamentablement també el Govern ha estat donant suport a generar excepcionalitats injustificables amb les lleis de protecció dels espais naturals.
  • – La mateixa exigència que els runams salins del Bages fossin restaurats per evitar l’increment notable de la salinització de la conca del Llobregat també s’ha hagut de començar a resoldre per mitjà de sentències judicials, mentre, increïblement, ha trobat la complicitat dels Governs de la Generalitat.
  • – I això es continua repetint en termes tant greus com l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, declarat il·legal per fins a sis sentències judicials encara no complertes per la Generalitat que ha ocasionat un problema social de costosa solució; problemes que es poden repetir en diversos indrets del país com Cerdanyola, Flix, …
  • – El descontrol de la indústria d’engreix del porcí i la gravíssima contaminació per nitrats en diverses comarques catalanes (Segrià; Osona; Alt Empordà; …) amb la incapacitat crònica del Govern per aportar solucions i posar-hi límits.
  • – La minimització de les dades de la creixent pèrdua de qualitat de l’aire en diverses zones del país i la incapacitat per donar respostes als requeriments de la EU (Àrea metropolitana de Barcelona; Vallès; zona petroquímica Tarragona; Baix Llobregat).
  • – El suport i promoció de la crema de residus que haurien de ser recuperats en cimenteres (Montcada i Reixac; ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà) Per no recordar projectes i activitats especulatius i denigrants que preveien la construcció de complexes lúdics afectant de ple els espais naturals del delta de Llobregat i el seu Parc Agrari i que van comptar amb el govern novament a favor.
  • – …

Una reflexió final de la trobada va posar de relleu que el dret a un Medi Ambient preservat i sense contaminació és un dret consagrat en la normativa catalana, Europea i internacional que s’ha de complir per tot tipus de projecte i activitat i per això confiem que el procés constituent català reforçarà els fonaments jurídics ambientals.

Si al contrari es manté una situació on el dret del medi ambient no esta present en totes les decisions i en condicions d’igualtat, cap país podrà avançar cap a un desenvolupament sostenible.

Aquesta també és una raó, entre d’altres, per a què el nostre Govern de la Generalitat es doti,el més aviat d’un Departament de Medi Ambient.

Assemblea_Purins2016

Limnos assisteix a la 4a assemblea Salvem l’Empordà de Purins

Limnos va ser convidat a la 4a assemblea de la Plataforma Salvem l’Empordà de Purins a Cabanes amb presència de més pobles afectats de l’Empordà.

A l’Alt Empordà la situació és molt preocupant amb uns 375.000 porcs el 2015 amb  34 municipis com a zones vulnerables per contaminació de nitrats, i amb noves tramitacions (noves granges o ampliacions) per uns 100.000 porcs més. El govern ha fet públic que està redactant un Pla Director Urbanístic d’Explotacions Ramaderes. Des de IAEDEN-Salvem l’Empordà estan demanant una moratòria a totes les noves tramitacions amb l’objectiu que es posi ordre al sector.
Limnos va compartir la visió de l’estat de la temàtica al Pla de l’Estany, on malgrat no s’està treballant el tema i es desconeix la situació actual (nombre de caps de bestiar i d’explotacions) també s’ha estat lluitat contra alguna ampliació de granges els últims anys i on es manté la contaminació dels aqüífers per nitrats. La trobada va servir per intercanviar experiència i estratègies de cara a buscar solucions a curt i llarg termini, així com a nivell local i global.
Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

be-comunal

La delimitació del bé comunal de l’Estany de Banyoles està generant polèmica a la ciutat.

Carta al director de Limnos

Des de l’associació Limnos-Ecologistes de Catalunya considerem que les possibles modificacions en la delimitació del bé comunal que afecten un espai natural com l’Estany hauria de basar-se en les seves possibles implicacions ecològiques, adreçant-se sempre a la millora de la seva protecció ambiental i considerant, en tot moment, l’opinió del conjunt dels seus propietaris i les seves propietàries.

Lamentablement, la delimitació del bé comunal posa en evidència que la visió amb què és gestionat des de l’administració local pot generar una disminució de la seva protecció i, de nou, observem propostes segons les quals l’Estany és únicament un espai on una part dels seus propietaris i les seves propietàries hi fan activitats diverses, i no un espai de valor ambiental i naturalístic que cal protegir i millorar per a tothom. L’Estany és, per sobre de tot, un espai natural de gran valor ambiental i de tots els banyolins i totes les banyolines.

Des de Limnos volem mostrar la nostra preocupació per les implicacions ambientals d’aquesta manera de gestionar l’Estany que demostra més interès per assegurar la realització de legítimes activitats i la seva urbanització i humanització, que no a allò referent, per exemple, a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua o a la seva gestió com a espai natural únic.

L’Estany és un espai que desperta moltes sensibilitats entre tots els seus propietaris i totes les seves propietàries. Des de Limnos volem reclamar a l’Ajuntament de Banyoles i a la resta d’administracions implicades que posin en valor l’espai natural del bé comunal, i ho demostrin tenint en compte el seu enorme valor paisatgístic, ambiental i naturalístic per sobre de qualsevol altre interès.

Banyoles 7 març 2016

Xerrada
Com atraure animals al teu jardí Limnos

Com atraure animals al meu jardí

El dissabte 13 de febrer s’ha realitzat aquesta xerrada al nou jardí de Banyoles, amb el titol: Com gaudir de la fauna al nostre jardí.

Durant la xerrada vam parlar de com atraure fauna al nostre jardí, sobretot amb menjadores i caixes niu per a ocells, i vam parlar tant de fer-les de forma casolanes, com utilitzar les comercials com les de la marca GARDMAN que podeu trobar al 9_Jardí. Una marca que treballa amb la BTO (British Trust for ornithology)

Podeu trobar un text amb una mica d’informació sobre el tema i la presentació en pdf dividida en dues parts.

Més informació:

Com gaudir de la fauna al nostre jardí

I la presentació:

Presentació_9Jardi_Part_I

Presentació_9Jardi_Part_II

També podeu veure algunes imatges_

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada

Xerrada