Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

Captura-de-pantalla-2020-02-02-a-les-21.15.33

La migració dels ocells – l’article de l’ham del mes de febrer 2020-

Article a la pàgina de l’ham aquí.

La migració dels ocells és un dels atractius principals de l’ornitologia. Buscant millors condicions per trobar aliment i passar l’hivern (que no tant pel fred) moltes espècies d’aus migren cap al sud a l’hivern, en latituds més baixes i climes més temperats. Això és el que fan moltes espècies que crien al centre i nord d’Europa quan vénen a hivernar aquí al mediterrani.

Aquest hivern, i des de la tardor passada, Catalunya ha acollit una major quantitat d’algunes espècies nòrdiques, com es pot veure a les gràfiques presentades. El motiu es podria relacionar amb un hivern més fred al centre i nord d’Europa, que hauria fet que les aus baixessin més en latitud que altres anys. Estem parlant del tord ala-roig (Turdus iliacus) i del pinsà mec (Fringilla montifringilla), però també del durbec (Coccothraustes coccothruastes), la griva cerdana (Turdus pilaris) i el reietó (Regulus regulus). No podem dir però que l’augment de les poblacions hivernants d’aquests ocells faci molt fàcil detectar-los al camp, per si algun lector s’ha encuriosit a anar-los a buscar. El tord ala-roig és discret, i passa la major part del temps sobre les copes pelades d’arbres ben alts, com ho fa el durbec. El pinsà mec sol barrejar-se en estols de fins a centenars de pinsans comuns, fet que significa sovint buscar una agulla en el paller. Tot i això, us animem a intentar-ho si teniu equip òptic i paciència.

Aquesta informació poblacional la coneixem gràcies al gran esforç de mostreig que representen les aportacions que fan els observadors d’arreu de Catalunya al portal català ornitho. Amb l’acumulació d’aquestes dades, les comparacions de tendències anuals les podem visualitzar molt fàcilment al portal OrnithoLlistes, també de l’Institut Català d’Ornitologia.

Mentre aquest hivern haurem pogut gaudir més d’aquests ocells, una espècie hivernant clau com la fotja ha disminuït molt a la nostra comarca aquest hivern, amb només 101 individus censats, seguint una tendència a la baixa alarmant. Per això, és important seguir pendent de les tendències generals de les migracions més enllà d’anys particulars atípics, ja que el canvi climàtic comença a mostrar-nos com està fent canviar l’escenari global.

LIMNOS

logo EC 600ppp_3

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

Esplugabous_dormidor_la Draga_130112CFQ

L’esplugabous, dormint a la vora de l’Estany -l’article de l’ham del desembre de 2019-

L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.

A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.

Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.

Esplugabous Pla Martís 18-11-07CFQ (2)

Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

cigonyes

Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca-l’article de l’octubre 2019-

A les darrers setmanes, els habitants del Pla de l’Estany ens hem acostumat a veure grups d’uns ocellots de dimensions considerables sobrevolant el cel, de tonalitat poc acolorida. Es tracta de la cigonya blanca. Aquest ocell, és conegut a reu per la seva gran abundància i per la majestuositat amb què es mou en el seu entorn. Hom sap que és objecte d’històries i llegendes, i fins i tot és una espècie emblemàtica de molts llocs, com als Aiguamolls de l’Empordà on va ser reintroduïda. De fet, el consorci de l’Estany va dur a terme, al 2006, un projecte per reintroduir la cigonya blanca al Pla de l’Estany.

Però, com és que últimament en veiem tantes? Arribada la tardor, algunes espècies d’ocells abandonen la zona de cria per viatjar fins a un ambient més favorable per passar l’hivern. És el cas de l’oreneta cuablanca o el rossinyol comú, i és clar, també de la cigonya blanca, entre molts d’altres. En aquest cas, aquestes comunitats d’ocells hivernaran a diferents punts d’Àfrica, algunes, fins i tot, creuaran el Sàhara sencer. No és d’estranyar doncs, que tots els exemplars de cigonya blanca que han criat o nascut a centre Europa passin per sobre nostre al llarg de la tardor. De fet, a l’estret de Gibraltar a aquesta època de l’any es poden veure centenars de cigonyes en migració en un sol dia, ja que la ruta menys arriscada és aquella que travessa menys quilòmetres de mar.

Malgrat tot, aquestes migracions no són cosa d’un dia o dos sinó que s’allarguen varies setmanes, per tant, els cal fer parades per descansar. Tot i que la cigonya blanca és originària de zones humides, es sent còmode en un hàbitat urbà, ja que li agrada reposar a llocs alçats. La qual cosa li suposa un risc afegit, degut a la intervenció de l’home. Cal tenir en compte que durant aquest llarg viatge ha de superar: línies elèctriques, caça furtiva, etc. Tampoc és estrany veure cigonyes blanques parades en abocadors, per elles els pot semblar un recurs fàcil d’obtenir, però en realitat s’arrisquen a empassar-se plàstics o quelcom no desitjat.

En altres casos, l’obstacle que més els pot perjudicar és el propi cansament, i per tant no poder-se parar on voldrien. A primers de setembre un jove de cigonya blanca, segurament migrador, va parar-se a la punta sud de l’Estany, en un moment molt freqüentat de vianants que no es van pensar dos cops en acostar-s’hi i fer-hi fotos, fins i tot amb el gos. El pobre exemplar mirava d’allunyar-se però el cansament no el deixava marxar massa lluny. La nostra pròpia inconsciència pot ser doncs, un obstacle més en aquesta migració tant perillosa. Cal tenir en compte que la fauna salvatge rarament vol ser visitada per humans, i si ho fa és que alguna cosa no va com hauria, com és el cas d’aquesta cigonya blanca esgotada i a més, molestada.

Un altre exemple, és el cas de donar pa als ànecs. Tot i que se’l mengen de bon grat, el pa moll els hi infla l’estómac i els impedeix incorporar la proteïna que els fa falta. Si veieu un ànec amb una ala mal posada, segurament tingui “Ala d’àngel”, en aquest cas quan la mare gestava els ous, no va poder incorporar prou proteïna, causant aquesta malformació.

Visitar la natura és un plaer molt saludable, però per a que la puguem seguir gaudint a llarg termini hem de pensar que som visitants a casa d’algú, i intentar que el nostre pas sigui el menys detectable possible. Qualsevol petita intervenció a la natura per part nostre pot causar efectes negatius, encara que no siguem capaços de veure-ho al moment.

65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.