D 20200123_Parquing La Draga (1)2

Banyoles aprova el nou POUM poc ambiciós ambientalment

Gener de 2021. Limnos.

  • L’aposta de l’actual govern municipal ha estat dibuixar un planejament urbanístic basat en el model de ciutat turística i de foment de l’esport.
  • La revisió de Limnos del projecte i les al·legacions presentades han estat en gran part rebut-jades o aclarides, i unes poques acceptades.

El nou planejament urbanístic municipal, el POUM de Banyoles, aposta clarament pel BAU (Business as usual – negocis igual que sempre) Es plantegen actuacions i es dissenyen equipaments i espais per potenciar el turisme i l’esport aspectes considerats eixos fonamentals de les característi-ques del municipi. Es pretén donar resposta a les previsions de creixement potenciat planificades en el Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany l’any 2010 i deixar marge pel creixement en cas que sigui necessari. Es fan informes que donen resposta positiva a les necessitats d’augment de la captació d’aigua potable de l’Estany i a la capacitat de depuració en cas de creixement. Es planifiquen aparcaments per absorbir cotxes per grans esdeveniments, i nous grans vials i rotondes per afavorir la mobilitat rodada a cotxe.

Des dels sectors ecologistes i aquells que denuncien la crisi energètica, ecològica i social a la qual estem abocats s’utilitza el concepte BAU com una forma per referir-se al sistema econòmic i productiu actual, que amb totes les seves virtuts i defectes, ens portarà indefectiblement al col·lapse social i ambiental. I, cal deixar molt clar, que això no vol dir que estiguem en contra dels negocis pròpiament, o del desenvolupament d’activitats productives i econòmiques. Estem denunciant aquí que davant les perspectives de l’emergència climàtica, la crisi energètica i altres escenaris complexos, com l’esdevingut recentment per l’afectació del COVID-19; continuar amb el model de creixement indefinit, en créixer i créixer, gastar més i més, ocupar més sòl i posar més cotxes, etc… és un model condemnat a crisis recurrents importants. Així doncs, a opinió dels ecologistes, i tant de bo anéssim errats, aquest POUM no aborda cap dels reptes que tenim ara mateix a sobre la taula. Neix desfasat 20 anys i les consideracions tècniques incorporades en pro de la sostenibilitat i la conservació testimonial d’algun element d’interès ambiental, no resoldran el gruix de les necessitats dels propers anys.

Alguns canvis en el POUM incorporats a la última versió

Com a exemple, la incorporació en aquesta última versió del POUM d’un nou aparcament al camp de davant la font de la Puda, i una rotonda aquí mateix amb un nou vial cap a Porqueres, per guanyar 30 segons de recorregut per carretera. La definitiva descatalogació de la Puda com a espai natural protegit amb la possibilitat de fer-hi un hotel o qualsevol activitat d’ús turístic.
Just en aquest camp, que acabarà com a aparcament per les activitats esportives (accés camp de futbol i sortida de rem (triatlons, curses ciclistes, campionats de rem…), l’any 1992 per les olimpíades s’hi van instal·lar barracons per la Guardia Civil, que a més van quedar inundats per unes fortes pluges. Es va talar un bosc de ribera i en una carta l’any 1994 Limnos va demanar a l’ajuntament la restauració de la zona, tal com es va comprometre l’ajuntament un cop acabats els Jocs. Fins ara s’havia respectat aquesta zona, catalogada de sòl de protecció. També aquesta zona està catalogada dins el Catàleg d’espais d’interès Natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona), sota el codi 104 Turons de Miànigues pel seu valor paisatgístic. Patrimoni perdut.

POUM Banyoles Puda

Mapa aproximat de la nova rotonda prevista davant la Font de la Puda, un nou vial i una zona d’aparcaments en un camp que delimitavaperfectament la trama urbana de l’anella verda al voltant de Banyoles.

També s’amplia la zona urbana de la riera Canaleta amunt, a Mas Palau, una zona paisatgísticament molt ben delimitada i que creixerà per una zona que estava reservada com a sòl preventiu per a futurs creixements. L’aparcament recent en zona PEIN a la zona de la Draga ha estat un tripijoc urbanístic vergonyós, i ara es creix de nou, a la mateixa zona, segurament sense previsió d’aparcaments.

La resolució de les al·legacions

No podem resumir una a una les al·legacions de Limnos incorporades i les no acceptades. Les que demanaven menor creixement i desenvolupament i posaven en dubte el model de municipi han estat clarament desestimades. Culturalment no estem preparats per acordar límits al creixement d’una ciutat. Segons els redactors del POUM, sempre cal donar marge per si cal créixer. Si penseu a 50 o 100 anys vista on creieu que ens porta aquesta manera de pensar? Tot construït, clar. Cal agra-ir en tot cas, l’esforç dels redactors del POUM per respondre cada una de les aportacions fetes. En-cara cou veure com ens hem d’empassar que encara es facin previsions d’edificacions en una zona inundable, al costat la Canaleta. Diuen que ja faran una mota i es prendran les mesures correctores adients. Ja ho sentirem a dir, però cap dels que han redactat el POUM en seran responsables.

La majoria han estat rebutjades o respostes amb una aclariment, o algunes dient que ja estava inclòs en el redactat (sovint poc clarament). Es protegeixen una part mínima de les hortes de Sota Monestir i una part testimonial a Guèmol, perdent-se altres com les del Molí canyer. D’entre les 8 parcial-ment acceptades destacar la d’un pla especial per la riera Canaleta, catalogar el Bosc de can Puig com a parc verd territorial i no parc urbà, la protecció d’un bosc al costat del rec de Guèmol o eliminar una rotonda sobre la riera Canaleta a la zona de Mas Riera i introduir una disposició final que l’ajuntament haurà de fer una relació dels edificis públics amb una adaptació a la normativa ambiental de l’annex III. Resumint, no es pot estar satisfet amb la normativa i ordenació urbanística aprovada.

bosses-reciclatge-pla-estany

Nou Model de gestió de residus al Pa de l’Estany

Article de Limnos. Aparegut a la revista La Llúdriga 97, gener 2021.
7 desembre 2020. Gerard Funosas. Limnos.

Des de fa un temps, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha estat preparant un Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals a la comarca del Pla de l’Estany, per poder atrapar les exigències que marcaven tant la normativa Europea com la Catalana per aquest any 2020. Podem avançar d’entrada que no, ni hem arribat a complir aquests objectius ni se n’ha parlat gaire o fet res per arribar-hi.

El contingut que s’exposa en aquest article s’ha obtingut d’aquest informe del Consell Comarcal, redactat per AMBIENS, una enginyeria i consultoria de medi ambient especialitzada en els serveis municipals de gestió de residus.

Sistema actual a Catalunya

El sistema actual de gestió de residus a Catalunya, que primer de tot hauria de promoure molt més prevenció i la reutilització, passa per fer una recollida selectiva dels residus domèstics, que, si els usuaris fan bé, permet reciclar part dels materials rebutjats, aportant a més uns ingressos a l’administració per les taxes de retorn d’aquests materials. Però, quina proporció estem reciclant? És suficient?Fig1_gestio_residus_generalFigura 1. Esquema del model de gestió de residus municipals de Catalunya.
Font: Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 – Agència de Residus de Catalunya

Context legislatiu

El marc legislatiu competencial en matèria de gestió de residus és tant de l’àmbit europeu, com de l’estatal, l’autonòmic i comarcal. La normativa europea fixava uns objectius segons els quals la quantitat de residus domèstics i comercials recollits dins les fraccions de reutilització i reciclatge de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus i altres fraccions reciclables havien d’assolir, en conjunt i abans d’acabar aquest any 2020, com a mínim el 50% en pes. Aquests mateixos objectius els recollia també el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PreCat20) a nivell autonòmic.

Situació real i evolució del reciclatge al Pla de l’Estany l’última dècada

Amb el model actual de contenidors oberts, la situació des de fa uns deu anys ha millorat, però no prou. Tal com es mostra al gràfic següent, on veiem els resultats de la recollida entre 2008 i 2018, la fracció que va augmentar més des de l’inici és la matèria orgànica, que va passar de 875 tones a 1.607 tones, quasi el doble (recollida de FORM + compostatge individual i comunitari). La fracció poda també va anar en augment, mentre que la fracció paper i cartró va tendir a disminuir lleugerament any rere any. Els envasos i el vidre no van tenir canvis notables.

Fig2_evolució_selecció_residus

Figura 2: Evolució de la recollida de residus a la via pública comarcal (2008-2018), en tones.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals.

Segons les mateixes dades representades en aquest gràfic, l’any 2018 la fracció resta cobria un 58,54% del total dels residus, però aquest no representa ben bé el percentatge de residus domèstics. Si extraiem la deixalleria i la poda i ens centrem únicament en les 5 fraccions que es generen dins els habitatges, veiem que la fracció resta es situa al (68,87%), lluny dels objectius que marca el PreCat20.

Fig3_selecció_2018

Figura 3: Proporció de les fraccions reciclades en la recollida de residus domèstica al Pla de l’Estany durant el 2018.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Destí dels nostres residus municipals

● Fracció resta: Abocador controlat del Pla de l’Estany (Puigpalter)
● Fracció Orgànica (FORM): Planta de compostatge d’Olot (Transferència a Puigpalter)
● Envasos lleugers: Planta de TIRGI (Celrà)
● Paper i cartró: Planta de SAICA (Celrà)
● Vidre: Planta de Santos Jorge (Mollet del Vallès)

Model actual de recollida domèstica de residus als municipis

● Amb contenidors: Banyoles, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà i Vilademuls
● Amb contenidors (menys la FORM que se’n fa compostatge): Crespià, Esponellà, Palol de Revardit i Sant Miquel de Campmajor
● Porta a porta: Porqueres, Camós.

Problemàtiques del model actual

Un altre problema en el model de contenidors oberts, a més a més d’haver-se estancat i haver demostrat estar lluny de poder superar el 50% de separació de les fraccions reciclables, és l’espai urbà ocupat pels contenidors, que es podria destinar a bancs, arbrat, aparcaments de bicicletes o cotxes, etc.

Un altre tema, a més, és la fracció d’impropis. Com que els contenidors són oberts i no hi ha cap mena de seguiment, alguna gent per desconeixement o mandra aboca residus equivocats als contenidors, o directament no recicla i ho llença tot al contenidor de rebuig. Aquest és el cas més comú segons les dades, ja que el contenidor de rebuig conté aproximadament una quarta part d’impropis (25%), alguns anys més. Això passa en menor mesura també al contenidor d’orgànica (~6,5%). Unes proporcions que, a més, des de l’any 2008 van anar incrementant, fins el 2017-18 quan van tornar a la baixa, i caldrà veure com evoluciona si seguim així, perquè queda clar que la nostra comarca no ha après a reciclar gaire en 10 anys.

Per si això fos poc, sobre les tones de rebuig s’hi aplica un cost econòmic extra (a part de privar-nos dels ingressos per taxes de retorn de materials reciclables): el cànon sobre el rebuig, una taxa (o multa) que ha de pagar l’administració per tona de rebuig, amb l’objectiu que aviat sigui més car no reciclar que reciclar.

Fig4_cànon_rebuig
Figura 4: Evolució del cost de cànnon de rebuig per tona entre 2010 i 2020.
Font: Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Conclusions de l’estudi:

La recollida amb contenidors és la que dona la generació de residus per càpita més alta, amb 366,92 Kg anuals de residus per habitant, dels quals un 74,5% són fracció resta.

No gaire millor resulta el model de contenidors a la via pública i la FORM amb compostatge exclusiu, amb 348,95 quilograms per habitant i any, del quals 290,11 són fracció resta. La petita baixada podria explicar-se a una baixa participació en el compostatge.

A la recollida porta a porta, tot i que l’estudi no podia avaluar un any sencer de funcionament, la generació per càpita és molt baixa, 276,7 Kg per habitant i any, tot i que aquest fenomen es basa en part a la fuga de residus (veïns que no utilitzen el servei de recollida porta a porta, i dipositen els seus residus en municipis veïns amb contenidors a la via pública). En menor mesura també es pot atribuir a la prevenció de residus.

Avaluació d’alternatives al model de recollida del Pla de l’Estany

Objectius:
● Assolir una recollida selectiva bruta mínim del 60% per a l’any 2020
● Incrementar en quantitat i en qualitat les fraccions de recollida selectiva
● Efectuar la recollida selectiva de la FORM, com un aspecte clau.

Models de recollida avaluats (ALTERNATIVES):
1. Illes completes amb ID i tancament electrònic pels contenidors de la
RESTA i la FORM
2. Àrees completes tancades amb ID i tancament electrònic
3. Casetes d’aportació completes tancades amb ID i tancament electrònic i ID per la RESTA i la FORM
4. Recollida porta a porta amb ID per la RESTA i la FORM

● ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARJETA (Alternatives 1, 2 i 3)

Aquest model implica que els posseïdors dels residus, ja siguin ciutadans o comerços, aporten els residus en uns espais delimitats, amb accés restringit a usuaris autoritzats i que se situaran en espais propers als nuclis habitats. Poden ser àrees d’aportació amb sistemes de tancament o bé contenidors a la via pública amb sistemes de d’aportació restringida (pany electrònic i accés amb targeta). La combinació dles dos està representada al model 3, casetes d’aportació tancades amb ID i també tancament identificatiu en els contenidors de resta i orgànics.

Característiques del sistema
– Desplaçament dels usuaris fins les àrees amb contenidors / tancats
– Control de la participació en contenidors: Es poden implementar algoritmes de seguiment informatiu i també restriccions en el cas d’ID als contenidors.
– És necessari implantar sistemes tecnològics d’identificació en la obertura de contenidors
o obertura de les àrees d’aportació.

● PORTA A PORTA

El model de recollida porta a porta implica que els posseïdors dels residus, ja siguin usuaris domèstics o activitats econòmiques, fan la selecció dels residus en origen.

Les fraccions són recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública, d’aquesta manera els residus passen directament del portal de l’usuari al vehicle de recollida i s’aconsegueix treure de l’anonimat al propietari dels residus.

La participació en la recollida selectiva passa a ser obligatòria, provocant que els usuaris facin una millor separació dels residus i s’aconsegueixi reduir la “fracció rebuig”.

Característiques del sistema
– Obligatorietat per tots els usuaris (també comerços) de lliurar les diferents fraccions en condicions per ser reciclats. Els propietaris dels residus deixen de ser anònims
– És obligatori lliurar els materials sense barrejar per tal de facilitar el reciclatge.
– Fraccions recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública.
– L’utillatge utilitzat solen ser cubells de 25 o 40 litres o bé bosses normalitzades pels residus domèstics. Hi ha models majors per a grans productors.
– Cada dia de la setmana es lliura un fracció determinada segons un calendari i horari pre-establert i conegut, però ajustable: com a mínim, 3 dies de recollida de la fracció orgànica, 2 dies d’envasos, 1 dia per fracció resta i 1 dia per a la fracció paper/cartró.
– Àrea o servei d’emergència: eventualment i sota justificant, es pot condicionar un espai o un servei qui no es pugui adaptar en horari i calendari a les condicions del servei de recollida.
– La freqüència de recollida determinarà els costos de la recollida i el temps de retenció dels residus per part dels usuaris.

Taula 1: Taula resum comparativa dels avantatges i inconvenients dels models agrupats plantejats per l’estudi. Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Model PROS CONTRES
ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARGETA (alternatives 1, 2 i 3)

 

– Millora del % de recollida selectiva (50%-65%) i reducció d’impropis (pot suposar l’assoliment dels objectius europeus i catalans

– Sistema de colors intuitïus, calendari i horaris lliure.

– Rendiment elevat del servei de recollida, punts més agregats.

El model amb tarjeta d’ID pot ajustar la taxa de generació de residus a la ciutadania segons el seu ús del servei.

– Aforament limitat: màxim 400 habitants (àrees tancades) i uns 50 habitants per contenidor

– Desplaçament major fins a les àrees de recollida

– L’entorn interior de les àrees tancades pot quedar molt brut, i el model no permet ajustar la taxa de generació de residus als usuaris.

– Els requeriments tecnològics del model de contenidors amb targeta d’ID tenen uns costos rellevants d’implementació, i costen més de mantenir.

PORTA A PORTA (alternativa 4)

 

Alt nivell de recollida de materials reciclables (60%-80%).

Reduir la quantia d’impropis detectats en la fracció.

– Millorar el paisatge urbà suprimint la totalitat de contenidors de la via pública.

– Allargament de la vida útil dels dipòsits controlats.

– Establir una relació directa entre usuari i el gestor, fent més proper el servei al ciutadà

Ajustar la taxa de residus a la generació real de l’usuari

– Creació de llocs de treball

– Inversió per la implantació del nou model: cubells, campanya de comunicació, vehicles de recollida adaptats, etc.

– La participació obligatòria dels usuaris en el reciclatge pot generar rebuig social inicial.

– Els usuaris han de preveure un espai dins dels seus habitatges per guardar els cubells i separar els residus.

– Cal un servei d’inspecció per garantir el control sobre com es presta el

servei així com sobre els residus aportats pels usuaris

– RECOLLIDA DE RESIDUS BILATERAL (Alternativa extra per Banyoles):

En l’estudi del Consell comarcal es va haver de descartar l’aplicació de les alternatives 2 i 3 (englobades en el primer punt en l’anterior taula) en el cas de Banyoles, per la impossibilitat d’encabir les àrees tancades necessàries pel número d’habitants que té el municipi en una trama urbana com la de Banyoles. Per contra, l’estudi va proposar breument pel municipi de Banyoles una alternativa extra, que es descriu així: “Per tal d’oferir una altra alternativa a la ciutat de Banyoles, s’estudiarà la possibilitat de la recollida bilateral. Aquest model de recollida per si sol no assoliria l’objectiu marcat pel PreCat20 d’obtenir una recollida selectiva mínima del 60% dels residus municipals. Ara bé, el model de contenidors de càrrega bilateral també permet oferir la possibilitat d’un tancament electrònic amb identificació d’usuari. En aquest cas no s’ha estudiat, ja que la inversió inicial seria molt elevada. Però en tot cas, es podria instal·lar més endavant.”

Proposta de nou model de recollida al Pla de l’Estany segons l’informe (juny 2019)

En la publicació del segon informe del Pla Estratègic de residus, que data de juliol de 2019, els tècnics contractats de l’agència incorporaven, després d’un anàlisi econòmic i de viabilitat de les diferents alternatives estudiades, un model tècnica i econòmicament viable per a la comarca del Pla de l’Estany, que es basava en la coexistencia de dos models de recollida selectiva obligatòria: porta a porta i àrees tancades.

● Porta a porta:

– Recollida porta a porta de totes les fraccions menys el vidre.
– Recollida de les àrees d’emergència.
– Recollida extra comercial de FORM, Envasos i Paper i cartró.
– Recollida de tèxtil sanitari en paral·lel a la recollida domèstica, i a petició amb la recollida extra comercial.
– Municipis on s’implementaria: Banyoles, Melianta, i a diferents nuclis de Cornellà de Terri, Porqueres, Camós i Serinyà, afectant a 27836 habitants.

● Àrees tancades

– Els contenidors disposarien de tancament amb pany electrònic i
obertura amb identificació d’usuari per la resta i els envasos.
– Recollida dels residus dipositats en els contenidors de càrrega posterior
destinats a la recollida de la fracció resta, envasos i paper i cartró.
– Cada àrea d’aportació disposarà d’un espai de compostatge comunitari per la fracció FORM adaptat a la quantitat de veïns que n’hagin de fer ús.
– Municipis on s’implementaria: Esponellà, Vilademuls, Palol de revardit, Sant Miquel de Campmajor i a alguns nuclis de Banyoles, Porqueres i Cornellà de Terri, afectant a 2.956 habitants.

● Serveis comarcals compartits:

– Recollida de vidre amb contenidors de càrrega superior superior (s’autofiança)
– Recollida de voluminosos i poda.
– Brigada de reforç.
– Neteja i manteniment de contenidors i àrees.
– Servei d’informadors ambientals

Nous models de recollida que s’aplicaran al Pla de l’Estany (juliol de 2020)

Un cop finalitzat l’estudi d’alternatives del Consell Comarcal, on es van valorar tècnica i econòmicament els diferents models alternatius de recollida amb l’objectiu de millorar el percentatge de residus reciclables, es van realitzar unes sessions de participació amb els diferents ajuntaments. Finalment, els responsables polítics de cada municipi van decidir quin o quins models s’adoptarien. El resultat que s’aplicarà, dependent dels nuclis, acaba tenint representació de tots els models:

– Recollida porta a porta
– Recollida porta a porta mitjançant armaris (com bústies agrupades per veïnats)
– Recollida amb àrees tancades (cal ID per entrar a l’àrea i per obrir els contenidors de resta i fracció orgànica).
– Recollida amb àrees tancades i compostatge domèstic i comunitari exclusiu
– Recollida amb contenidors oberts a la via pública, amb un sistema de recollida porta a
porta pels establiments comercials i grans productors.
– El vidre es continua recollint arreu amb contenidors a la via pública (s’autofinancia)

Cal dir que l’aplicació d’aquests models encara no està del tot determinada ni té una data clara d’inici, però pel que sembla l’equip de govern de Banyoles podria obtar per per la tercera alternativa que se li va donar, mantenint el model actual de contenidors oberts, però amb la necessitat de canviar tots els contenidors de la ciutat per un model d’obertura bilateral. Aquest canvi comportaria una despesa econòmica que no ajudarà a aconseguir una millor taxa de reciclatge en el nostre municipi. Per més que entenem que pot caldre una bona campanya de conscienciació per no crear rebuig social en un canvi de model més eficient com és el porta a porta (que ha funcionat molt bé a Porqueres, on han passat del 30% a quasi el 80% de reciclatge amb el nou model), nosaltres considerem que l’Ajuntament de Banyoles no ha de perdre l’oportunitat de millorar la recollida de residus de la ciutat. Estaria prorrogant un el canvi de model necessari que haurem d’adoptar igualment a curt o mitjà termini si volem complir amb la normativa, evitar sancions per incompliment i responsabilitzar-nos dels nostres residus. Entenem també que en el nucli urbà de Banyoles la dificultat de muntar un porta a porta és major, però hi ha d’haver solucions perquè és un model que s’ha adoptat a moltes ciutats de Catalunya (https://www.portaaporta.cat/es/index.php) i sobretot d’Europa, i molt més grans que Banyoles. De fet, segons l’informe del Consell Comarcal el porta a porta sí que s’aplicarà en pocs anys vista a alguns barris més oberts de Banyoles, com el Pla de l’Atmeller o les Cases barates.

Els informes que recolzen aquest punt de vista amb tots els detalls tècnics i econòmics es troben al Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals, uns informes que la ciutadania pot pot consultar demanant-ho formalment per sol·licitud electrònica al Consell Comarcal.

Lludriga_971

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 97. Gen 2021

Us presentem la revista del gener del 2021 de Limnos, on teniu informació sobre:

Articles sobre la COVID-19 i la conservació del medi ambient

Un article sobre les cuques de llum i un de la conservació dels marges

Un article sobre el nou model de residus del Pla de l’Estany

Article de valoració del nou planejament municipal i el recull de notícies del 2020

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2020

Podeu descarregar la revista aquí: Llúdriga_97

 

Esperem que us resulti interessant.

Recordeu que la revista està oberta a col·laboracions, propostes i a nous anunciants.

Imatge de la portada

Lludriga_971

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

De que serveix comptar els ocells aquàtics a l’hivern? – l’article de l’ham del febrer 2021-

Des del 1995 es realitza anualment el cens d’ocells aquàtics a la comarca entre el 10 i el 20 de gener. Quin valor tenen 27 anys de dades? D’una banda són un indicador de la qualitat i l’estat de conservació dels espais naturals protegits, com són l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià, que formen part de la xarxa Natura 2000 europea. Aquest cens es fa de forma coordinada a tot Catalunya i a Europa i, per tant, també serveix per veure tendències a llarg termini, valorar l’estat de conservació d’espècies amenaçades o l’efecte del canvi climàtic. Una davallada o augment dels ocells a l’Estany doncs, pot ser deguda a causes globals si varia igual a tot arreu, o a causes locals, si només ho fa en un espai. Tampoc hem d’oblidar que és un exemple de la capacitat i potencial de la ciència ciutadana, amb centenars de voluntaris i experts participant als censos.

La cigonya es un hivernant estable ja des de l’any 2010 i hem passat dels 2 exemplars als 118 d’aquest 2021, la meitat de les quals dormen al centre de Banyoles. Aquest any tenim xifres de les màximes pels ànecs collverds, 281, i de 35 polles d’aigua, pel que no ens podem queixar; i la fotja s’ha recuperat fins als 145. Cada any els gavians son motiu de queixa, aquest any n’han sortit 590 gavians i 223 gavines, xifres no pas molt altes. La intensa activitat humana a l’Estany té un preu en la població d’ocells, i fa que hi predominin especies generalistes. S’hi troben a faltar espècies que necessiten de més tranquil·litat. Els aiguamolls de la Puda, les llacunes de Can Morgat i Amaradors, ens ofereixen condicions més bones pels ocells, i és aquí on troben altres espècies més escasses com el xarxet, el blauet, el cabusset, el martinet blanc, o els becadells. La bona gestió d’aquests espais és bàsica per la diversitat d’aus. Un dels premis d’enguany ha estat l’espectacle de les cigonyes i el dormidor d’estornells a La Puda, o el dormidor d’esplugabous a la Draga. Del Fluvià també n’estem enamorats, és un espai magnífic i més tranquil. Allà gaudim de dos dormidors d’uns 80 corb marí gros, i de curiositats com l’agró blanc, la xivita i la merla d’aigua. I per si no n’hi hagués prou una passejada pel Pla de Martís ens permet sumar les fredelugues i alguns rapinyaires que posen la cirereta a la nostra llista. L’any vinent hi esteu convidats.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefu

Podem reduir la quantitat de residus? – l’article de l’ham del gener de 2021-

La resposta és sí i no ens hauríem de permetre cap altra. Urgeixen lleis ambicioses i fermes en matèria de prevenció i reducció de residus, així com canvis en els nostres hàbits de consum.

Reciclar, encara que no ho sembli, també implica costos mediambientals (emissions de gasos d’efecte hivernacle, contaminació, etc ) i econòmics. Reciclar hauria de ser el pas final quan ha estat impossible no generar un residu. Portem massa anys vivint l’engany d’un benestar que esdevé desconsiderat amb el planeta que ens proporciona els recursos; estirem aquests com si no fossin finits i, en agraïment, retornem al planeta un munt deixalles que ja no pot absorbir.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefuAl gener, quedarà prohibit per llei, el lliurament de bosses de plàstic als consumidors en els punts de venda. Aquesta pot ser una bona ocasió de canvi si no cometem l’errada de substituir-les, com a norma, per bosses compostables que també triguen massa a descomposar-se, o de paper; recordem que reciclar sempre té alts costos. Necessitem bones campanyes de les Administracions per conscienciar la població (venedors/es, compradors/es)

Tornar a comprar amb els cabassos, bosses de roba, carmanyoles, pots… no és tan complicat; en el nostre mercat de dimecres cada cop veiem més usuaris/ies que ja ho fan. Unes quantes bossetes de malla de roba ens poden facilitar la compra (en comptes de les de plàstic, transparents o de nanses) i ens duraran molt de temps. Petits gestos com posar els esmorzars en carmanyoles o embolcalls de roba destinats a aquest fi; comprar a granel llegums, fruits secs, cafè, te … amb els nostres pots, o els sabons de roba, dutxa, plats … amb els mateixos envasos de plàstic un cop i un altre; fer servir una iogurtera, portar carmanyoles per comprar la carn, el peix, embotits, formatges … són accions que faran baixar considerablement el que aboquem al contenidor groc. Allargar la vida dels aparells i dels mobles reparant-los, o de la roba com fèiem abans, no és tan difícil i si ens cansem de les coses o ja no les necessitem, existeixen un munt de espais físics o digitals, a les xarxes, on els podem regalar, intercanviar o comprar i vendre a baix preu.

En aquesta línia a Banyoles comptem amb botigues de segona mà i a facebook trobem “Banyoles Reútil”. La Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany, també disposa al seu web, en l’apartat “consum conscient”, d’un llistat de productes en comerços que impulsen un consum amb criteris de sostenibilitat.

Fer canvis en els nostres hàbits de consum no vol dir perdre qualitat de vida!

Limnos i Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos – l’article de l’ham del desembre 2020-

L’actual sistema de reciclatge selectiu, en contenidors de colors, tot i estar dissenyat per minimitzar l’impacte mediambiental dels residus, i ser el més estès a Europa no és el més efectiu. Organitzacions mediambientals com Retorna, Rezero, Ecologistes en Acció, Greenpeace, entre d’altres, aposten pel sistema de retorn d’envasos implantat ja amb èxit en zones de més de 40 països com Austràlia, Alemanya, Països Nòrdics, Estats Units…

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

El model de recollida selectiva actual es remunta a la llei de finals dels 90 que obligava les empreses envasadores a fer-se’n càrrec dels costos de la gestió dels residus, establia un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos reutilitzables i preveia la recollida selectiva només per als envasos d’un sol ús. El problema va ser deixar en mans de la indústria el com fer-ho, ja que aquesta es va decantar per l’excepció: envasos d’un sol ús i als contenidors de colors!, abocant el resultat del model a la voluntarietat i comprensió de la ciutadania. A hores d’ara, només una part dels envasos es recicla correctament, la resta, la que va al contenidor que no toca o pel terra dels carrers, les platges, les papereres…, acaba en abocadors i incineradores generant emissions de CO₂ i altres contaminants.

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

Els envasos no recollits selectivament, no comporten despeses a les marques envasadores, moltes d’elles aglutinades en Ecoembes (d’aquí la seva oposició a implantar nous models). De les despeses ens en fem càrrec els ciutadans en els impostos i les taxes d’escombraries.

El sistema de dipòsit i retorn d’envasos d’un sol ús, implantat en diversos països, recupera els envasos de begudes i complementa la recollida per contenidors; suposa per al consumidor pagar un petit dipòsit en el moment de la compra de la beguda, import que se li retorna íntegrament quan fa la devolució de l’envàs a qualsevol establiment, en general introduint-lo en una màquina. Els costos corren, finalment, a càrrec de l’empresa envasadora. Aquest sistema permet la reutilització total del residu, tornant a fabricar el mateix envàs d’origen, una vegada i una altra, en un procés cíclic que redueix la importació, l’ús i el malbaratament de matèries primeres i l’abocament o incineració dels envasos antics, disminuint així les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Té un nivell de recuperació d’envasos superior al 90% mentre que a Catalunya i la resta de l’Estat només es recicla el 30% dels envasos d’un sol ús.

La iniciativa Retorna1, integrada per una part de la indústria del reciclatge, ONG mediambientals, sindicats i associacions de consumidors, treballa amb l’objectiu de Residu Zero per millorar el sistema actual de recollida de residus d’envasos (contenidor groc i verd) que no reutilitza i recicla deficientment; pretén la implantació en l’àmbit estatal d’aquest sistema d’acord amb les directrius europees i promou un canvi en el model de producció i consum que redueixi el nombre de residus i maximitzi la prevenció, la reutilització i el reciclatge.

Text escrit en col·laboració de
Limnos i la Plataforma Emergència Climàtica Pla de l’Estany

1 Per a més informació consultar fonts en retorna.org

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Conservació de la biodiversitat i gestió forestal

Catalunya és un país eminentment forestal. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos. En els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en volum, per l’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Això, es podria considerar positiu ambientalment, en quan suposen un augment de la captació de diòxid de carboni, i una atenuació dels efectes que afavoreixen el canvi climàtic. Però té aspectes adversos, ja que molt sovint aquestes formacions forestals son poc diverses, poc madures o molt alterades per l’activitat humana, i no sempre fomenten un augment de la biodiversitat d’espècies forestals de flora i fauna. A més, representen un risc major d’incendi forestal.

Al Pla de l’Estany tenim una superfície forestal del 52% de mitjana, amb municipis amb molt de bosc com Sant Miquel de Campmajor, Palol de Revardit i Porqueres, i altres amb menys com Cornellà i Banyoles. Les formacions forestals més abundants son els alzinars i pinedes de pi blanc, formacions mixtes, rouredes i pinedes de pi roig o pinassa. Cal destacar també boscos escassos o singulars, com la fageda a l’Obaga de Golany, les Estunes, alguna sureda o roureda per Camós o Palol, i els boscos de ribera de l’Estany de Banyoles i el riu Terri i Fluvià. Uns bona eina de gestió son els plans de gestió i millora forestal, tot i que a la comarca només hi ha 33 Plans (dades de l’any 2018) que engloben el 19,18% de la superfície forestal de la comarca, la més baixa de les comarques gironines. Vol dir que hi ha molt boscos sense plans de gestió.

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Comptabilitzar la gestió forestal i la conservació de la natura és necessari per tal que la intensitat d’aprofitament permeti mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos. Per aquest motiu resulta de cabdal importància realitzar una gestió forestal sostenible, on el creixement del bosc i l’aprofitament que se’n faci, tingui un balanç equilibrat o a favor del creixement, augmentar la biodiversitat i tendir a mantenir rodals de boscos madurs.

Per això tenim diverses eines. La gestió de boscos pot fomentar aquesta explotació sostenible, aprofitar algunes parcel·les i deixar altres a evolució natural, o buscar una millora general del bosc. Cal apostar per aquesta gestió forestal a la comarca del Pla de l’Estany on hi ha poca cultura de l’aprofitament fustaner. En aquest sentit s’ha de fomentar l’activitat forestal sostenible i animar a propietaris que demanin els ajuts per gestionar les seves finques en bases criteris tècnics d’experts, i fomentar la certificació forestal que de forma voluntària permet als propietaris demostrar que la seva explotació forestal compleix amb uns criteris i uns indicadors establerts tot seguint unes bones pràctiques ambientals.

Hi ha un ventall ampli de mesures ambientals per millorar els nostres boscos. Deixar una proporció d’arbres grans i amb forats o bifurcacions on hi viuen espècies de ratpenats forestals, ocells,…, fer les actuacions forestals fora de l’època de cria o protegint nius de rapinyaires, deixar fusta morta de mida gran al bosc per als insectes que se m’alimenten, fer reserves forestals que es deixen a evolució natural, potenciar espècies acompanyants i espècies que fan fruit com cirerers, servers, moixeres de pastor,… o fins i tot posar-hi caixes niu artificials per lirons o ocells forestals.

Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

Captura-de-pantalla-2020-06-29-a-les-22.04.43

Ser ecologista, ja no és només una opció – l’article de l’ham de juliol 2020-

Fa unes setmanes la Unió Europea ha rellançat la seva “Estratègia europea per a la diversitat – 2030” (consulteu-la en aquest enllaç).

Al mateix temps la UE manifesta una sèrie de fets destacables relacionats amb el medi ambient. El més important és que posa de manifest que la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat els vincles entre la salut humana i la dels ecosistemes i que el risc d’aparició i propagació de noves malalties infeccioses zoonòtiques (que tenen origen animal) augmenta a mesura que es destrueix la natura.

Des d’un punt de vista econòmic, la UE reconeix que “més de la meitat del producte interior brut global de la UE (PIB), uns 40 bilions d’euros, depèn directament o indirectament de la natura” i que “els avantatges de la conservació de la biodiversitat per a l’economia són múltiples”.

A més d’enunciar aquests fets la UE ha presentat, dins del marc d’aquesta “Estratègia europea per a la diversitat”, una sèrie de propostes interessants que s’haurien de portar a terme abans de l’any 2030. Entre elles destaquen:
• Plantar 3.000 milions d’arbres (mitigació del canvi climàtic).
• Posar sota protecció el 30% del sòl i els mars de la UE.
• Restaurar ecosistemes degradats.
• Restaurar 25.000 km o més de rius a un estat de lliure flux d’aigua.
• Disminuir al 50 % la utilització de plaguicides.
• Eliminar totalment la contaminació del sòl per compostos de nitrogen i fòsfor.
• Aconseguir que un 25% del sòl agrícola sigui de producció ecològica.
• Revertir el declivi dels insectes pol·linitzadors.

La UE resumeix el seu programa estratègic amb un preciós eslògan, que compartim: “Cuidem millor la natura perquè la natura ens pugui cuidar millor a nosaltres”. És interessant que la UE reconegui que la protecció dels ecosistemes és vital, tant per la salut de la població com per l’economia de tots els països, però… si aquest programa està basat en intencions reals i no és mera propaganda, per què hem d’esperar deu anys a què s’implementin totes aquestes mesures?, per què no començar a aplicar-ho immediatament i fer-ho en un termini molt més curt? D’altra banda, està clar que si aquests tipus de mesures són adoptades només als països de la UE i no a la resta de països del món, serviran de molt poc.

Per tant és imprescindible que s’emprenguin accions que obliguin a la majoria de països del món a ser molt més respectuosos amb els seus propis ecosistemes i la seva biodiversitat. Això es pot aconseguir, per exemple, afavorint els tractats comercials amb els països més compromesos mediambientalment i, per contra, restringir-los amb els països que continuïn destruint el medi ambient. És segur que els nostres representants polítics d’Europa podran trobar també altres formes d’aconseguir que molts més països de fora la UE millorin significativament la seva relació amb la natura.

L’acceptació per part de la UE de totes aquestes premisses i el compromís que sembla que comença a adquirir envers la natura ens plantegen un interessant canvi de paradigma: La protecció mediambiental ja no és una alternativa, sinó una obligació per part dels estats. Per part de les persones, com diu la periodista Patricia Simon, després de la pandèmia, ser ecologista ha deixat de ser una opció per esdevenir l’única possibilitat. La defensa del medi ambient ha de ser una cosa tan pròpia i assumida per la ciutadania com la defensa de la salut i de la pròpia democràcia.