Fig1 (1024x768) (1024x768)

Article sobre els horts de Banyoles a la Revista Catalana d’Etnologia

L’article ha estat publicat a la Revista d’Etnologia de Catalunya, del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), en el número 43 de Desembre de 2018 que es pot consultar i descarregar només on-line, a les pàgines 212 a 224. És un article conjunt que posa en valor les hortes de Sotamonestir de Banyoles com un patrimoni etnològic, històric i natural a preservar i protegir de cara al futur.

Fig2 (1024x768)

L’article es signat per tres membres de la plataforma Salvem Sotamonestir, sota el paraigües de l’Associació Limnos i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i es titula “Una excepcional singularitat etnològica: la cultura de l’aprofitament hidràulic a Banyoles”.

Podeu consultar i descarregar l’article amb la portada 2019_Article_REc43_web bo.

Podeu descarregar-vos la revista completa aquí.

59359872_1340885079408639_7968710105694732288_n

sdr

Visita del centre de reproducció de tortugues de l’albera dels amics de la tortuga d’estany

• El 5 de maig Limnos i la Fundació Emys van organitzar una visita guiada al CRT de Garriguella (Alt Empordà), amb voluntaris, membres de les entitats, així com altra gent que es va voler sumar a la sortida per conèixer la tasca que fan des d’aquest espai.

• Amb el suport de @territoricat . Dins el projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Unes 25 persones van participar entre adults i nens en una visita completa al CRT comentada pels responsables del centre que van explicar la tasca que fan en la conservació mediterrània, la tortuga d’estany i amb altres espècies de tortugues procedents del mercat de venda d’animals de companyia.

La visita va ser especial doncs els assistents van poder accedir a una part del recinte on es mantenen els reproductors de tortuga d’estany que serveixen per repoblar les comarques gironines amb exemplars d’aquesta espècie. Els exemplars nascuts en el centre s’alliberen al cap de dos anys als Aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Boada, al Baix Ter, el riu ter o a l’estany de Banyoles amb una tasca iniciada als anys 80 i que ha estat clau en la conservació de l’espècie. Els exemplars reproductors provenen dels últims exemplars del Baix Ter i de la població de la Selva, que és ara mateix la millor població de tortuga d’estany de Catalunya.

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (2) (1024x768)

Malgrat la forta tramuntana es van poder veure exemplars de totes les espècies, es va conèixer també la problemàtica de la tortuga mediterrània que viu a l’Albera, i la tasca del centre en la recollida de quelonis exòtics procedents de la venda d’animals il·legal o de donatius de particulars. Una gran tasca que fan des d’aquesta entitat i que des de Limnos i la Fundació Emys aplaudim i donem suport i altaveu per enfortir aquesta xarxa de persones i entitats que treballem per a la conservació de la tortuga d’estany i les zones humides.

dig

dig

dav

dav

dav

dav

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (1) (1024x768)

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

CNC19-English-noDate_AltType-G

Que és la Biomarató Banyoles 2019? -l’article de l’ham de l’abril 2019-

La Biomarató és el nom del “City Nature Challenge”, una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes. Ciutats i pobles de tot el món competiran entre elles per aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva natura local i publicar-les a internet. Guanyarà qui faci més observacions naturalistes, més espècies d’éssers vius observats, més participants implicats, etc. Enguany participen més de dos centenars de ciutats de tot el món, entre les que estaran Banyoles i Barcelona.

Cada any la Biomarató es divideix en dues parts. El 2019 les dates seran les següents:
• Del 26 al 29 d’abril de 2019 per observar. Fer fotos a plantes i animals.

• Del 30 d’abril al 5 de maig de 2019 per identificar, si cal. Ajudar a identificar el que hem trobat

baixaBuscant organismes vius

Poden ser plantes, animals, fongs… o qualsevol altra evidència de vida (petxines, closques, empremtes…) que trobis a Banyoles i el Pla de l’Estany

Fent una foto

Assegura’t de registrar la localització de l’ésser viu

Compartint

Puja la teva observació al Projecte Biomarató Banyoles 2019 a l’aplicació de mòbil Natusfera

El City Nature Challenge està organitzat pel “Natural History Museum” de Los Angeles County i la “California Academy of Sciences”. A la Biomarató Banyoles 2019 participaran l’INS Brugulat, l’Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i Limnos.
A les biomaratons es pot participar individualment o en grup. Els centres educatius participaran al llarg de les seves hores lectives, i les entitats han organitzat pel dia 27 d’abril un seguit d’activitats gratuïtes i obertes a tothom amb experts en ocells, vegetació i papallones per a facilitar la participació en aquesta manera d’observar la pròpia biodiversitat. Es pot trobar més informació sobre les activitats a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 o a www.limnos.org
És una oportunitat de convertir-se en un ciutadà científic d’una manera divertida i lúdica perquè s’utilitzarà una plataforma de ciència ciutadana com és Natusfera, un quadern de camp per al mòbil, una xarxa social naturalista i una plataforma molt potent per al seguiment de la biodiversitat. Les observacions registrades en Natusfera quedaran disponibles per a tothom i, posteriorment, passaran a formar part de GBIF (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, per les sigles en anglès), que amb gairebé 900 milions de registres constitueix la major xarxa mundial de dades de biodiversitat. D’aquesta manera les dades seran útils per a la ciència i per afavorir la conservació de la naturalesa de les nostres ciutats.

El resultat final serà que milers de persones de tot el món sortiran a observar la natura al seu voltant.
I els resultats de la competició es faran públics el dilluns 6 de maig de 2019.

observations-icon-150x150 people-icon-150x150 species-icon-150x150

 

Llúdriga_95

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 95. Des 2018

Amb una mica de retard presentem la revista del desembre del 2018 de Limnos, on teniu informació sobre:

Dossier especial sobre El planejament urbanístic de Banyoles i la conservació de les hortes i els recs de Sota Monestir

Articles sobre: els plàstics d’un sol ús, malalties infeccioses dels amfibis, són les plantes intel·ligents i inconsciència viral.

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2018.

Podeu descarregar la revista aquíLlúdriga_95

Read more

heura

La necessitat de mantenir les Heures – l’article de l’ham del febrer 2019-

Tothom, qui més qui menys, coneix l’heura (Hedera helix L.). La podem trobar adornant baranes o façanes com a planta ornamental, però sobretot en mig del bosc i en zones ombrívoles, és per tant una espècies vegetal molt comuna que no ha vingut ni ha sigut portada d’enlloc, sinó que és autòctona a casa nostra i a pràcticament tot Europa i Turquia. A més, no només és coneguda per la seva abundància en el medi natural, sinó que de la seva part vegetativa se n’extreu un principi actiu amb el que es fan diferents remeis i fàrmacs, molt relacionats en el tractament de les vies respiratòries. Però la seva fama no acaba aquí, a rel de les seves propietats medicinals, en l’antiguitat va ser vista com a planta màgica, usada per foragitar els mal esperits de la borratxera, i amb el temps alguns establiments penjaven el símbol d’una fulla d’heura a la porta per donar a entendre que allà s’hi servia un bon vi.

La biologia d’aquesta espècie, és clara només de fer-hi un cop d’ull. Com a tal, no és capaç d’alçar-se, sinó que l’evolució, al llarg del temps, li va donar una estratègia diferent. Des del terra, aprofita la rigidesa dels arbres per pujar en alçada en forma d’espiral al llarg del tronc, en l’objectiu de buscar la llum, que en el cas de la cobertura dels arbres del bosc, estarà a les seves façanes. Malgrat tot, aquest comportament epífit (organisme que creix sobre d’un altre) li ha atorgat a l’heura una mala i errònia fama de planta paràsita. Hom creu que el fet de créixer al voltant dels troncs rígids “ofega” l’arbre fins a provocar-li la mort. Bé és cert, que s’han vist alguns casos en què degut al pes de l’heura, un arbre malalt o mort cedeix i finalment acabava caient, però la malaltia o la mort, no és mai causada per l’heura, ja que aquesta no ocupa cap part fotosintètica de l’arbre. Així doncs, l’heura com a espècie, no té un comportament de paràsit dins de l’ecosistema sinó de comensal entre l’arbre i ella mateixa. El comensalisme és una relació ecològica entre dues o varies espècies, en la que una obté un benefici mentre que a l’altre no li resulta beneficiós, però tampoc perjudicial. En aquest cas concret, l’heura obtindria llum mentre que l’arbre no se’n veuria afectat.

Així doncs, per quina raó cal conservar l’heura, més enllà dels seus usos antropocèntrics medicinals? Doncs bé, tal i com hem dit, l’heura és una planta autòctona que al llarg de l’evolució va saber trobar el seu lloc a l’ecosistema, donant-li serveis, igual que tota la resta d’espècies que hi interactuen. Aquests serveis, no són tant evidents com el seu desenvolupament, per tant cal que ens parem a observar-la un parell de segons més del que solem. Si ho fem, observarem que la massa vegetal de la mateixa heura és refugi de grans quantitats d’ocells, sobretot pardals (Passer domesticus), actualment en regressió, i tallarols de casquet (Sylvia atricapilla). A més, al final de l’hivern, fructifica de manera exuberant donant aliment a molts ocells frugívors i fins i tot a micromamífers.

A partir d’ara doncs, quan veiem un àlber alt i gros com els que hi ha al voltant de l’estany, o un roure majestuós al mig del bosc, envoltats d’heures denses, no ens hem de lamentar, ans al contrari. I per suposat mai ens podem prendre la llibertat de tallar el peu principal de l’heura pensant que així fem un favor a l’arbre, possiblement estarem afectant greument a una comunitat d’ocells sencera.

Baner Paisatges salvats

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà reivindiquen el valor dels Paisatges Salvats

● Paisatges Salvats és un procés de participació ciutadana que vol posar en valor els paisatges preservats gràcies a la mobilització social i els beneficis que se’n deriven.
● El procés, que tindrà una durada de sis mesos, s’estructura en sis trobades, s’inicia amb la creació d’un registre de Paisatges Salvats i de Paisatges Amenaçats, per posteriorment fer una anàlisi dels serveis ecosistèmics que ofereixen i un diagnòstic de l’estat administratiu i ambiental d’aquests paisatges.

Banyoles, 11 de febrer de 2019

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (Limnos) i Iaeden-Salvem l’Empordà, començaran el proper dimecres 20 de febrer el procés participatiu Paisatges Salvats. El procés que durarà fins el juliol, és una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als beneficis dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social.

L’objectiu del procés participatiu és debatre i definir conjuntament amb la ciutadania quin és el valor dels Paisatges Salvats, tenint en compte el seu grau de protecció actual, els usos i
activitats que s’hi realitzen i les principals amenaces que tenen. Durant el procés es realitzaran sis trobades, dues a la comarca de l’Alt Empordà, dues al Gironès i dues al Pla de l’Estany, per arribar així a una gran diversitat de persones i recollir la pluralitat d’opinions.

Com a resultat, s’elaboraran diferents fitxes descriptives dels Paisatges Salvats, que recolliran informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.).

Aquestes trobades volen incloure diferents col·lectius que sovint no s’acosten a les entitats ecologistes, com els petits agricultors o els guies turístics.
També s’organitzarà un “tour” de descoberta d’un paisatge salvat a cada comarca (amb itinerari i data encara per determinar). Aquesta activitat tindrà un caire lúdic i servirà per conèixer in situ els valors dels espais visitats, la història de la seva defensa i els serveis ecosistèmics que subministren.

Durant tot el temps que duri el procés la pàgina web paisatgessalvats.cat oferirà informació sobre els Paisatges Salvats, els resultats de les trobades i recollirà les aportacions de la
ciutadania, incloent la publicació de cartografia digital online.

Paisatges Salvats és un projecte de l’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Press-kit-Paisatges Salvats

viral

Inconsciència viral – l’article del’ham del desembre 2018-

A principis d’aquest mes es va fer viral un vídeo d’una mare i una cria d’ós bru (Ursos actos) pujant una carena d’una muntanya nevada. El vídeo ensenyava des d’una prespectiva aèria com el petit relliscava en la neu una vegada rere l’altra i seguidament intentava arribar a dalt, on l’esperava ansiosa la seva mare. La perseverança i vulnerabilitat de l’osset feia impossible no empatizar amb la cria, i el vídeo es va viralitzar, esdevenint per molts usuaris un exemple “cuqui” d’autosuperació. Si molts d’aquests mateixos testimonis reflexionessin una mica sobre el vídeo que havien vist i compartit, veurien que aquesta gravació és la causa directa del sufriment d’aquell animalet per qui tant pateixen. Tal com han indicat molts usuaris a la xarxa, la gravació està feta per un dron que segueix irresponsablement a la família, espantant a la mare i fent que prengui la mala decisió de fugir carena amunt per escapar-se més ràpid de l’aparell volador que veu com una amenaça. En diversos moments, especialment quan el dron s’hi acosta exageradament, veiem l’ossa mirar amb por i estrès directament a càmera i fins i tot intentar atacar-lo, acció que fa tornar a caure a la cria pendent avall. Aquesta gravació en sí és una vulneració a la integritat de la família i la vida del petit, però la major part de la societat només hi veu una escena emotiva amb un animal bufó. A més, i de manera preocupant, alguna gent amb malícia pot veure en aquest tipus de vídeos amb fauna exòtica una estratègia per tenir visualitzacions, en un context social on els m’agrades i l’exposició estan estúpidament sobrevalorats. No és difícil d’entendre, doncs, que visualitzar i compartir aquest tipus de material implica una amenaça a la fauna salvatge.

Creieu que exagerem? Doncs parlem de la campanya “Tickling is torture”, les pessigolles són tortura. Aquest moviment condemna els vídeos popularitzats a internet fa un temps de loris (un tipus de primats tropicals d’hàbits nocturns) segrestats en captivitat, que aixequen els bracets quan s’hi acosten unes mans per tocar-los la panxa. La gent veia un animaló bufó amb ulls enormes demanant pessigolles, però la veritat, que la campanya s’encarrega de revelar i escampar, és una altra de terrible. Els loris, totalment aterrats en veure que els volen tocar, aixequen els braços per exposar unes glàndules dels colzes que excreten unes gotetes de líquid pudent, en un intent inútil de defensar-se de l’amenaça. Per si aquesta tortura fos insuficient, la popularització dels vídeos i una quanitat enorme de comentaris desitjant adoptar loris com a mascotes van fer explotar la seva extracció del medi natural i comercialització il·legal. Un altre vídeo aparentment simpàtic però problemàtic en el fons és el de dos nens tocant un exemplar domesticat de lèmur de cua anellada, espècie amenaçada principalment per la seva pèrdua d’hàbitat. En esdevenir viral, la demanda i el comerç il·legal d’aquesta espècie per part d’hotels i propietaris va crèixer amenaçadorament. I podríem seguir amb casos similars, com el del tití pigmeu o el gos viverrí, entre molts.

La globalització i les noves tecnologies han obert les portes a acostar-nos i a intervenir perillosament sobre la fauna salvatge. No podem permetre veure com es viralitzen vídeos que la perjudiquen, i no cal recordar que els animals salvatges no són ni han de ser mai animals domèstics. No podem deixar passar per sobre l’entreteniment a l’ètica o la responsabilitat, i això inclou la consicència ambiental. Per això, Limnos anima als usuaris d’internet a ser atents i crítics a les gravacions amb animals que circulen.

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

vinyeta ós

Hi ha d’haver ossos al Pirineu? – l’article de l’ham del setembre de 2018-

L’ós bru actualment és un mamífer restablert als Pirineus considerat en perill d’extinció i amb mesures de conservació insuficients. Des de que va ser reintroduït l’any 1996 al sud de França amb grans ajuts de la Unió Europea, any rere any la població va creixent per mèrits propis al trobar uns espais naturals en bon estat. Hi va ajudar la voluntat ferma del govern Francès, fermesa que no va tenir Catalunya en aquell moment.

L’ós Goiat va arribar des d’Eslovènia fa dos anys dins d’un nou programa LIFE per a la reintroducció de l’ós bru al nostre territori. Va arribar també per resoldre un problema de consanguinitat entre els exemplars actuals que viuen al Pirineu: la majoria d’aquests animals són descendents d’un sol mascle anomenat Piros i això provoca que la supervivència d’aquesta espècie estigui en perill. L’atac de l’ós Goiat a diversos ramats ha provocat una polèmica, que pot posar en entredit la recuperació de l’espècie al Pirineu. El projecte PirosLife que té una dotació de més de 2,4 milions d’euros ha de permetre aplicar les mesures dissuasives sense que Goiat pateixi, ajudant que aquest s’adapti al medi i que els ramaders i els seus ramats puguin conviure sense cap tipus de problema.

La funció de l’ós. L’ós bru és un gran depredador. Malgrat que és sobretot omnívor, al seu territori exerceix una funció de control de certes espècies que en excés poden causar danys, com ara el porc senglar o els cèrvids, que l’ós caça si són cries o estan ferits o malalts.
Les èpoques en què l’ós té més necessitat d’aportació extra d’aliments són abans i després de la hibernació, i pot ser que ataqui algun cap de bestiar, ja que és la manera més fàcil que té d’aconseguir una presa. Aquest fet és poc probable si es protegeixen els ramats mitjançant barreres, tancant-los en pletes durant la nit o guardant-los amb l’acompanyament de pastors i gossos d’atura i mastins. Actualment hi ha ajudes als ramaders per implementar aquestes mesures.

La presència de l’ós en un indret determinat indica la seva extrema qualitat ambiental, així doncs, les zones on viuen els óssos són espais naturals molt ben conservats. En territoris tan diferents i distants com Astúries i el Canadà s’ha aconseguit any rere any incrementar els ingressos provinents del turisme atret per conèixer zones osseres.

Què fer si ens trobem amb un ós?
És força improbable que ens trobem amb un ós al medi natural, tot i que no és impossible si per la direcció del vent o el canvi de vessant no ens ha detectat. En cas de veure o sentir un ós cal allunyar-se’n en sentit contrari d’on es trobi, sense córrer i sense cridar. L’ós tem la presència humana i no hi ha constància històrica que un ós bru hagi atacat i ferit greument una persona.
Més informació a https://sos-ossos-pirineu.jimdo.com/