Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

cigonyes

Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca-l’article de l’octubre 2019-

A les darrers setmanes, els habitants del Pla de l’Estany ens hem acostumat a veure grups d’uns ocellots de dimensions considerables sobrevolant el cel, de tonalitat poc acolorida. Es tracta de la cigonya blanca. Aquest ocell, és conegut a reu per la seva gran abundància i per la majestuositat amb què es mou en el seu entorn. Hom sap que és objecte d’històries i llegendes, i fins i tot és una espècie emblemàtica de molts llocs, com als Aiguamolls de l’Empordà on va ser reintroduïda. De fet, el consorci de l’Estany va dur a terme, al 2006, un projecte per reintroduir la cigonya blanca al Pla de l’Estany.

Però, com és que últimament en veiem tantes? Arribada la tardor, algunes espècies d’ocells abandonen la zona de cria per viatjar fins a un ambient més favorable per passar l’hivern. És el cas de l’oreneta cuablanca o el rossinyol comú, i és clar, també de la cigonya blanca, entre molts d’altres. En aquest cas, aquestes comunitats d’ocells hivernaran a diferents punts d’Àfrica, algunes, fins i tot, creuaran el Sàhara sencer. No és d’estranyar doncs, que tots els exemplars de cigonya blanca que han criat o nascut a centre Europa passin per sobre nostre al llarg de la tardor. De fet, a l’estret de Gibraltar a aquesta època de l’any es poden veure centenars de cigonyes en migració en un sol dia, ja que la ruta menys arriscada és aquella que travessa menys quilòmetres de mar.

Malgrat tot, aquestes migracions no són cosa d’un dia o dos sinó que s’allarguen varies setmanes, per tant, els cal fer parades per descansar. Tot i que la cigonya blanca és originària de zones humides, es sent còmode en un hàbitat urbà, ja que li agrada reposar a llocs alçats. La qual cosa li suposa un risc afegit, degut a la intervenció de l’home. Cal tenir en compte que durant aquest llarg viatge ha de superar: línies elèctriques, caça furtiva, etc. Tampoc és estrany veure cigonyes blanques parades en abocadors, per elles els pot semblar un recurs fàcil d’obtenir, però en realitat s’arrisquen a empassar-se plàstics o quelcom no desitjat.

En altres casos, l’obstacle que més els pot perjudicar és el propi cansament, i per tant no poder-se parar on voldrien. A primers de setembre un jove de cigonya blanca, segurament migrador, va parar-se a la punta sud de l’Estany, en un moment molt freqüentat de vianants que no es van pensar dos cops en acostar-s’hi i fer-hi fotos, fins i tot amb el gos. El pobre exemplar mirava d’allunyar-se però el cansament no el deixava marxar massa lluny. La nostra pròpia inconsciència pot ser doncs, un obstacle més en aquesta migració tant perillosa. Cal tenir en compte que la fauna salvatge rarament vol ser visitada per humans, i si ho fa és que alguna cosa no va com hauria, com és el cas d’aquesta cigonya blanca esgotada i a més, molestada.

Un altre exemple, és el cas de donar pa als ànecs. Tot i que se’l mengen de bon grat, el pa moll els hi infla l’estómac i els impedeix incorporar la proteïna que els fa falta. Si veieu un ànec amb una ala mal posada, segurament tingui “Ala d’àngel”, en aquest cas quan la mare gestava els ous, no va poder incorporar prou proteïna, causant aquesta malformació.

Visitar la natura és un plaer molt saludable, però per a que la puguem seguir gaudint a llarg termini hem de pensar que som visitants a casa d’algú, i intentar que el nostre pas sigui el menys detectable possible. Qualsevol petita intervenció a la natura per part nostre pot causar efectes negatius, encara que no siguem capaços de veure-ho al moment.

65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

baixa

Comunicat de premsa de la Plataforma Ciutadana residu zero i de la Federació Ecologistes de Catalunya. Dia Internacional del Medi Ambient

  • Estem en una emergència ambiental, climàtica i de residus!
  • Estem farts de comprar residus!
  • El millor residu es el que no es produeix!! La responsabilitat ampliada del productor es una eina
  • Cal prendre mesures ja!
  • Volem un canvi de la producció industrial i de la distribució que redueixi els residus, la contaminació associada, pel clima i que normalitzi el cicle tancat!
  • Volem una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus i pel ús eficient de recursos!!

La responsabilitat de l’augment dels residus i dels impactes ambientals i l’esgotament de recursos que causen de fa dècades, no ha de recaure en la ciutadania sinó principalment en els productors i distribuïdors i l’administració pública el Govern de la Generalitat que ha de fer aplicar els fonaments de les Directives Europees de residus i dels plàstics d’un sol ús!

Cal transitar del plantejament actual de la producció i gestió dels residus i la contaminació, a una política econòmica i industrial que posi límits i marqui pautes d’interès públic a les decisions empresarials i la regulació dels mercats.

La diagnosi d’augment exponencial dels residus i d’estancament de la recollida selectiva reafirma la necessitat d’un nou model de gestió de residus i recursos, i d’un nou marc normatiu. Aquesta proposta la formulem com a Llei Residu Zero de prevenció de residus i ús eficient dels recursos: planteja un canvi en la política industrial i comercial per transformar el model productiu, fer-lo més eficient i sostenible i reduir els impactes ambientals i la seva contribució al Canvi Climàtic.

Que proposem?

Que el departament de territori i Sostenibilitat i el Parlament aprovin una Llei Residu Zero que contempli:

  • No produir ni posar al mercat cap producte que no pugui ser reutilitzat, reparat, reciclat o compostat, o fàcilment assimilable pel medi.
  • Prohibició de posar al mercat alguns productes d’un sol ús I especialment de plàstics (bosses de plàstic, vaixella de plàstic, safates per aliments, tovalloletes no biodegradables I compostables, capsules de cafè no biodegradables, mono dosis,…). Hi han plàstics que no es poden reciclar (film, mixtes, multicapa,…).
  • Evitar l’ús excessiu de recursos de generació de residus i contaminació aplicant (“l’Ecodisseny”, “millors tècniques disponibles”, “satisfactors múltiples”, …).
  • Que s’obligui a oferir envasos reutilitzables en tots els espais comercials I per totes les linies de productes de begudes, iogurts,…. I la venda a granel.

S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor. Per garantir el pilar de la normativa de la UE, que assumeixin els costos dels de tot el cicle de vida dels productes que posin al mercat quan es converteixen en residus. I no com ara que la ciutadania estem assumint aquests costos. Avui Ecoembes assumeix menys del 40%dels costos i la resta els “externalitza” als ajuntaments i la ciutadania

· Es una anomalia inadmissible davant de la qual l’ARC claudica incapaç de corregir aquest autèntic frau!! Denunciem el Conveni vigent amb Ecoembes I Ecovidriu. Reclamem que no es prorrogui I es rellenteixi un nou conveni. Que es trenqui el monopoli d’Ecoembes.

· Amb l’exportació de plàstics als països asiàtics I l’abocament o incineració d’alguns plàstics de les instal·lacions catalanes (plàstic film, plàstics mixtes,…) demostra que no hi ha control de l’administració a Ecoembes en la traçabilitat dels materials que es trien en les plantes de triatge. Cal una traçabilitat I informació transparent.

· Que s’implanti ja els sistemes de depòsit I retorn d’envasos (SDDR) I per altres productes (piles, productes perillosos de les llars, …). Ja està prou demostrat que funciona com a sistema eficient de recollida I recuperació de residus!

Descarti la incineració com a sistema de tractament finalista de residus.

Per aquest motiu donem suport a totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció i convoquem a una acció ciutadana de Compra col·lectiva el 28 de juny a Barcelona de rebuig a comprar residus i reivindicar una Llei Residu Zero!!.

cepa

Fig1 (1024x768) (1024x768)

Article sobre els horts de Banyoles a la Revista Catalana d’Etnologia

L’article ha estat publicat a la Revista d’Etnologia de Catalunya, del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), en el número 43 de Desembre de 2018 que es pot consultar i descarregar només on-line, a les pàgines 212 a 224. És un article conjunt que posa en valor les hortes de Sotamonestir de Banyoles com un patrimoni etnològic, històric i natural a preservar i protegir de cara al futur.

Fig2 (1024x768)

L’article es signat per tres membres de la plataforma Salvem Sotamonestir, sota el paraigües de l’Associació Limnos i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i es titula “Una excepcional singularitat etnològica: la cultura de l’aprofitament hidràulic a Banyoles”.

Podeu consultar i descarregar l’article amb la portada 2019_Article_REc43_web bo.

Podeu descarregar-vos la revista completa aquí.

59359872_1340885079408639_7968710105694732288_n

sdr

Visita del centre de reproducció de tortugues de l’albera dels amics de la tortuga d’estany

• El 5 de maig Limnos i la Fundació Emys van organitzar una visita guiada al CRT de Garriguella (Alt Empordà), amb voluntaris, membres de les entitats, així com altra gent que es va voler sumar a la sortida per conèixer la tasca que fan des d’aquest espai.

• Amb el suport de @territoricat . Dins el projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Unes 25 persones van participar entre adults i nens en una visita completa al CRT comentada pels responsables del centre que van explicar la tasca que fan en la conservació mediterrània, la tortuga d’estany i amb altres espècies de tortugues procedents del mercat de venda d’animals de companyia.

La visita va ser especial doncs els assistents van poder accedir a una part del recinte on es mantenen els reproductors de tortuga d’estany que serveixen per repoblar les comarques gironines amb exemplars d’aquesta espècie. Els exemplars nascuts en el centre s’alliberen al cap de dos anys als Aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Boada, al Baix Ter, el riu ter o a l’estany de Banyoles amb una tasca iniciada als anys 80 i que ha estat clau en la conservació de l’espècie. Els exemplars reproductors provenen dels últims exemplars del Baix Ter i de la població de la Selva, que és ara mateix la millor població de tortuga d’estany de Catalunya.

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (2) (1024x768)

Malgrat la forta tramuntana es van poder veure exemplars de totes les espècies, es va conèixer també la problemàtica de la tortuga mediterrània que viu a l’Albera, i la tasca del centre en la recollida de quelonis exòtics procedents de la venda d’animals il·legal o de donatius de particulars. Una gran tasca que fan des d’aquesta entitat i que des de Limnos i la Fundació Emys aplaudim i donem suport i altaveu per enfortir aquesta xarxa de persones i entitats que treballem per a la conservació de la tortuga d’estany i les zones humides.

dig

dig

dav

dav

dav

dav

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (1) (1024x768)