logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

baixa

Comunicat de premsa de la Plataforma Ciutadana residu zero i de la Federació Ecologistes de Catalunya. Dia Internacional del Medi Ambient

  • Estem en una emergència ambiental, climàtica i de residus!
  • Estem farts de comprar residus!
  • El millor residu es el que no es produeix!! La responsabilitat ampliada del productor es una eina
  • Cal prendre mesures ja!
  • Volem un canvi de la producció industrial i de la distribució que redueixi els residus, la contaminació associada, pel clima i que normalitzi el cicle tancat!
  • Volem una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus i pel ús eficient de recursos!!

La responsabilitat de l’augment dels residus i dels impactes ambientals i l’esgotament de recursos que causen de fa dècades, no ha de recaure en la ciutadania sinó principalment en els productors i distribuïdors i l’administració pública el Govern de la Generalitat que ha de fer aplicar els fonaments de les Directives Europees de residus i dels plàstics d’un sol ús!

Cal transitar del plantejament actual de la producció i gestió dels residus i la contaminació, a una política econòmica i industrial que posi límits i marqui pautes d’interès públic a les decisions empresarials i la regulació dels mercats.

La diagnosi d’augment exponencial dels residus i d’estancament de la recollida selectiva reafirma la necessitat d’un nou model de gestió de residus i recursos, i d’un nou marc normatiu. Aquesta proposta la formulem com a Llei Residu Zero de prevenció de residus i ús eficient dels recursos: planteja un canvi en la política industrial i comercial per transformar el model productiu, fer-lo més eficient i sostenible i reduir els impactes ambientals i la seva contribució al Canvi Climàtic.

Que proposem?

Que el departament de territori i Sostenibilitat i el Parlament aprovin una Llei Residu Zero que contempli:

  • No produir ni posar al mercat cap producte que no pugui ser reutilitzat, reparat, reciclat o compostat, o fàcilment assimilable pel medi.
  • Prohibició de posar al mercat alguns productes d’un sol ús I especialment de plàstics (bosses de plàstic, vaixella de plàstic, safates per aliments, tovalloletes no biodegradables I compostables, capsules de cafè no biodegradables, mono dosis,…). Hi han plàstics que no es poden reciclar (film, mixtes, multicapa,…).
  • Evitar l’ús excessiu de recursos de generació de residus i contaminació aplicant (“l’Ecodisseny”, “millors tècniques disponibles”, “satisfactors múltiples”, …).
  • Que s’obligui a oferir envasos reutilitzables en tots els espais comercials I per totes les linies de productes de begudes, iogurts,…. I la venda a granel.

S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor. Per garantir el pilar de la normativa de la UE, que assumeixin els costos dels de tot el cicle de vida dels productes que posin al mercat quan es converteixen en residus. I no com ara que la ciutadania estem assumint aquests costos. Avui Ecoembes assumeix menys del 40%dels costos i la resta els “externalitza” als ajuntaments i la ciutadania

· Es una anomalia inadmissible davant de la qual l’ARC claudica incapaç de corregir aquest autèntic frau!! Denunciem el Conveni vigent amb Ecoembes I Ecovidriu. Reclamem que no es prorrogui I es rellenteixi un nou conveni. Que es trenqui el monopoli d’Ecoembes.

· Amb l’exportació de plàstics als països asiàtics I l’abocament o incineració d’alguns plàstics de les instal·lacions catalanes (plàstic film, plàstics mixtes,…) demostra que no hi ha control de l’administració a Ecoembes en la traçabilitat dels materials que es trien en les plantes de triatge. Cal una traçabilitat I informació transparent.

· Que s’implanti ja els sistemes de depòsit I retorn d’envasos (SDDR) I per altres productes (piles, productes perillosos de les llars, …). Ja està prou demostrat que funciona com a sistema eficient de recollida I recuperació de residus!

Descarti la incineració com a sistema de tractament finalista de residus.

Per aquest motiu donem suport a totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció i convoquem a una acció ciutadana de Compra col·lectiva el 28 de juny a Barcelona de rebuig a comprar residus i reivindicar una Llei Residu Zero!!.

cepa

Fig1 (1024x768) (1024x768)

Article sobre els horts de Banyoles a la Revista Catalana d’Etnologia

L’article ha estat publicat a la Revista d’Etnologia de Catalunya, del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), en el número 43 de Desembre de 2018 que es pot consultar i descarregar només on-line, a les pàgines 212 a 224. És un article conjunt que posa en valor les hortes de Sotamonestir de Banyoles com un patrimoni etnològic, històric i natural a preservar i protegir de cara al futur.

Fig2 (1024x768)

L’article es signat per tres membres de la plataforma Salvem Sotamonestir, sota el paraigües de l’Associació Limnos i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i es titula “Una excepcional singularitat etnològica: la cultura de l’aprofitament hidràulic a Banyoles”.

Podeu consultar i descarregar l’article amb la portada 2019_Article_REc43_web bo.

Podeu descarregar-vos la revista completa aquí.

59359872_1340885079408639_7968710105694732288_n

sdr

Visita del centre de reproducció de tortugues de l’albera dels amics de la tortuga d’estany

• El 5 de maig Limnos i la Fundació Emys van organitzar una visita guiada al CRT de Garriguella (Alt Empordà), amb voluntaris, membres de les entitats, així com altra gent que es va voler sumar a la sortida per conèixer la tasca que fan des d’aquest espai.

• Amb el suport de @territoricat . Dins el projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Unes 25 persones van participar entre adults i nens en una visita completa al CRT comentada pels responsables del centre que van explicar la tasca que fan en la conservació mediterrània, la tortuga d’estany i amb altres espècies de tortugues procedents del mercat de venda d’animals de companyia.

La visita va ser especial doncs els assistents van poder accedir a una part del recinte on es mantenen els reproductors de tortuga d’estany que serveixen per repoblar les comarques gironines amb exemplars d’aquesta espècie. Els exemplars nascuts en el centre s’alliberen al cap de dos anys als Aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Boada, al Baix Ter, el riu ter o a l’estany de Banyoles amb una tasca iniciada als anys 80 i que ha estat clau en la conservació de l’espècie. Els exemplars reproductors provenen dels últims exemplars del Baix Ter i de la població de la Selva, que és ara mateix la millor població de tortuga d’estany de Catalunya.

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (2) (1024x768)

Malgrat la forta tramuntana es van poder veure exemplars de totes les espècies, es va conèixer també la problemàtica de la tortuga mediterrània que viu a l’Albera, i la tasca del centre en la recollida de quelonis exòtics procedents de la venda d’animals il·legal o de donatius de particulars. Una gran tasca que fan des d’aquesta entitat i que des de Limnos i la Fundació Emys aplaudim i donem suport i altaveu per enfortir aquesta xarxa de persones i entitats que treballem per a la conservació de la tortuga d’estany i les zones humides.

dig

dig

dav

dav

dav

dav

20190505_Sortida CRT Limnos FEmys (1) (1024x768)

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

CNC19-English-noDate_AltType-G

Que és la Biomarató Banyoles 2019? -l’article de l’ham de l’abril 2019-

La Biomarató és el nom del “City Nature Challenge”, una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes. Ciutats i pobles de tot el món competiran entre elles per aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva natura local i publicar-les a internet. Guanyarà qui faci més observacions naturalistes, més espècies d’éssers vius observats, més participants implicats, etc. Enguany participen més de dos centenars de ciutats de tot el món, entre les que estaran Banyoles i Barcelona.

Cada any la Biomarató es divideix en dues parts. El 2019 les dates seran les següents:
• Del 26 al 29 d’abril de 2019 per observar. Fer fotos a plantes i animals.

• Del 30 d’abril al 5 de maig de 2019 per identificar, si cal. Ajudar a identificar el que hem trobat

baixaBuscant organismes vius

Poden ser plantes, animals, fongs… o qualsevol altra evidència de vida (petxines, closques, empremtes…) que trobis a Banyoles i el Pla de l’Estany

Fent una foto

Assegura’t de registrar la localització de l’ésser viu

Compartint

Puja la teva observació al Projecte Biomarató Banyoles 2019 a l’aplicació de mòbil Natusfera

El City Nature Challenge està organitzat pel “Natural History Museum” de Los Angeles County i la “California Academy of Sciences”. A la Biomarató Banyoles 2019 participaran l’INS Brugulat, l’Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i Limnos.
A les biomaratons es pot participar individualment o en grup. Els centres educatius participaran al llarg de les seves hores lectives, i les entitats han organitzat pel dia 27 d’abril un seguit d’activitats gratuïtes i obertes a tothom amb experts en ocells, vegetació i papallones per a facilitar la participació en aquesta manera d’observar la pròpia biodiversitat. Es pot trobar més informació sobre les activitats a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 o a www.limnos.org
És una oportunitat de convertir-se en un ciutadà científic d’una manera divertida i lúdica perquè s’utilitzarà una plataforma de ciència ciutadana com és Natusfera, un quadern de camp per al mòbil, una xarxa social naturalista i una plataforma molt potent per al seguiment de la biodiversitat. Les observacions registrades en Natusfera quedaran disponibles per a tothom i, posteriorment, passaran a formar part de GBIF (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, per les sigles en anglès), que amb gairebé 900 milions de registres constitueix la major xarxa mundial de dades de biodiversitat. D’aquesta manera les dades seran útils per a la ciència i per afavorir la conservació de la naturalesa de les nostres ciutats.

El resultat final serà que milers de persones de tot el món sortiran a observar la natura al seu voltant.
I els resultats de la competició es faran públics el dilluns 6 de maig de 2019.

observations-icon-150x150 people-icon-150x150 species-icon-150x150

 

Llúdriga_95

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 95. Des 2018

Amb una mica de retard presentem la revista del desembre del 2018 de Limnos, on teniu informació sobre:

Dossier especial sobre El planejament urbanístic de Banyoles i la conservació de les hortes i els recs de Sota Monestir

Articles sobre: els plàstics d’un sol ús, malalties infeccioses dels amfibis, són les plantes intel·ligents i inconsciència viral.

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2018.

Podeu descarregar la revista aquíLlúdriga_95

Read more

heura

La necessitat de mantenir les Heures – l’article de l’ham del febrer 2019-

Tothom, qui més qui menys, coneix l’heura (Hedera helix L.). La podem trobar adornant baranes o façanes com a planta ornamental, però sobretot en mig del bosc i en zones ombrívoles, és per tant una espècies vegetal molt comuna que no ha vingut ni ha sigut portada d’enlloc, sinó que és autòctona a casa nostra i a pràcticament tot Europa i Turquia. A més, no només és coneguda per la seva abundància en el medi natural, sinó que de la seva part vegetativa se n’extreu un principi actiu amb el que es fan diferents remeis i fàrmacs, molt relacionats en el tractament de les vies respiratòries. Però la seva fama no acaba aquí, a rel de les seves propietats medicinals, en l’antiguitat va ser vista com a planta màgica, usada per foragitar els mal esperits de la borratxera, i amb el temps alguns establiments penjaven el símbol d’una fulla d’heura a la porta per donar a entendre que allà s’hi servia un bon vi.

La biologia d’aquesta espècie, és clara només de fer-hi un cop d’ull. Com a tal, no és capaç d’alçar-se, sinó que l’evolució, al llarg del temps, li va donar una estratègia diferent. Des del terra, aprofita la rigidesa dels arbres per pujar en alçada en forma d’espiral al llarg del tronc, en l’objectiu de buscar la llum, que en el cas de la cobertura dels arbres del bosc, estarà a les seves façanes. Malgrat tot, aquest comportament epífit (organisme que creix sobre d’un altre) li ha atorgat a l’heura una mala i errònia fama de planta paràsita. Hom creu que el fet de créixer al voltant dels troncs rígids “ofega” l’arbre fins a provocar-li la mort. Bé és cert, que s’han vist alguns casos en què degut al pes de l’heura, un arbre malalt o mort cedeix i finalment acabava caient, però la malaltia o la mort, no és mai causada per l’heura, ja que aquesta no ocupa cap part fotosintètica de l’arbre. Així doncs, l’heura com a espècie, no té un comportament de paràsit dins de l’ecosistema sinó de comensal entre l’arbre i ella mateixa. El comensalisme és una relació ecològica entre dues o varies espècies, en la que una obté un benefici mentre que a l’altre no li resulta beneficiós, però tampoc perjudicial. En aquest cas concret, l’heura obtindria llum mentre que l’arbre no se’n veuria afectat.

Així doncs, per quina raó cal conservar l’heura, més enllà dels seus usos antropocèntrics medicinals? Doncs bé, tal i com hem dit, l’heura és una planta autòctona que al llarg de l’evolució va saber trobar el seu lloc a l’ecosistema, donant-li serveis, igual que tota la resta d’espècies que hi interactuen. Aquests serveis, no són tant evidents com el seu desenvolupament, per tant cal que ens parem a observar-la un parell de segons més del que solem. Si ho fem, observarem que la massa vegetal de la mateixa heura és refugi de grans quantitats d’ocells, sobretot pardals (Passer domesticus), actualment en regressió, i tallarols de casquet (Sylvia atricapilla). A més, al final de l’hivern, fructifica de manera exuberant donant aliment a molts ocells frugívors i fins i tot a micromamífers.

A partir d’ara doncs, quan veiem un àlber alt i gros com els que hi ha al voltant de l’estany, o un roure majestuós al mig del bosc, envoltats d’heures denses, no ens hem de lamentar, ans al contrari. I per suposat mai ens podem prendre la llibertat de tallar el peu principal de l’heura pensant que així fem un favor a l’arbre, possiblement estarem afectant greument a una comunitat d’ocells sencera.

Baner Paisatges salvats

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà reivindiquen el valor dels Paisatges Salvats

● Paisatges Salvats és un procés de participació ciutadana que vol posar en valor els paisatges preservats gràcies a la mobilització social i els beneficis que se’n deriven.
● El procés, que tindrà una durada de sis mesos, s’estructura en sis trobades, s’inicia amb la creació d’un registre de Paisatges Salvats i de Paisatges Amenaçats, per posteriorment fer una anàlisi dels serveis ecosistèmics que ofereixen i un diagnòstic de l’estat administratiu i ambiental d’aquests paisatges.

Banyoles, 11 de febrer de 2019

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (Limnos) i Iaeden-Salvem l’Empordà, començaran el proper dimecres 20 de febrer el procés participatiu Paisatges Salvats. El procés que durarà fins el juliol, és una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als beneficis dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social.

L’objectiu del procés participatiu és debatre i definir conjuntament amb la ciutadania quin és el valor dels Paisatges Salvats, tenint en compte el seu grau de protecció actual, els usos i
activitats que s’hi realitzen i les principals amenaces que tenen. Durant el procés es realitzaran sis trobades, dues a la comarca de l’Alt Empordà, dues al Gironès i dues al Pla de l’Estany, per arribar així a una gran diversitat de persones i recollir la pluralitat d’opinions.

Com a resultat, s’elaboraran diferents fitxes descriptives dels Paisatges Salvats, que recolliran informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.).

Aquestes trobades volen incloure diferents col·lectius que sovint no s’acosten a les entitats ecologistes, com els petits agricultors o els guies turístics.
També s’organitzarà un “tour” de descoberta d’un paisatge salvat a cada comarca (amb itinerari i data encara per determinar). Aquesta activitat tindrà un caire lúdic i servirà per conèixer in situ els valors dels espais visitats, la història de la seva defensa i els serveis ecosistèmics que subministren.

Durant tot el temps que duri el procés la pàgina web paisatgessalvats.cat oferirà informació sobre els Paisatges Salvats, els resultats de les trobades i recollirà les aportacions de la
ciutadania, incloent la publicació de cartografia digital online.

Paisatges Salvats és un projecte de l’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Press-kit-Paisatges Salvats