marxa_pel_cima_10n18

10 november Marxa pel Clima Barcelona

Barcelona

Dissabte, 10/11/2018
El Moviment per la Justícia Climàtica convoca la Marxa pel Clima el 10 de novembre, amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14.

La trobada de les C40 Cities d’enguany té com a tema central l’Acció Ciutadana. I precisament per això el Moviment per la Justícia Climàtica vol organitzar una gran marxa ciutadana, que reculli la necessitat de posar el canvi climàtic al centre social de l’agenda política i mediàtica, com a repte ecològic i social que afecta tota la ciutadania. Sota el lema ‘Per canviar-ho tot, us necessitem a totes!’, el Moviment per la Justícia climàtica convoca la marxa pel clima a Barcelona, com a continuïtat a la Marxa Mundial que va tenir lloc durant la Cimera pel Clima COP 21 a París el 2015.

La marxa vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica, i la necessitat d’una resposta col·lectiva: per això apel·la a la participació de la diversitat de grups, des dels que ja estan rebent els impactes del canvi climàtic, a aquells que treballen per visibilitzar quin en són responsables, a aquells que aporten solucions reals a la crisi global.

Es vol crear una mobilització lúdica i creativa, on l’art sigui aliat per mostrar la diversitat d’actors mobilitzada per aquesta crisi global. Per això es realitzen diferents tallers d’ARTivisme per la co-creació d’imatges, pancartes, cançons i titelles gegants per a la Marxa pel Clima.

La Marxa pel Clima inicia dissabte 10 de novembre a l’Art de Triomf de Barcelona. Les persones participants es poden inscriure a través del formulari o assistir-hi directament.

Les entitats i organitzacions que vulguin donar suport a la marxa poden escriure a marxaclima@gmail.com i fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Data:
Dissabte 10 nov

Hora:
12:00

Organitzador:
Moviment per la Justícia Climàtica

Enllaç notícia aquí

Curs plantes flora Museu Darder Limnos 2018

Finalitza el curs d’identificació d’arbres, arbusts i lianes del 2018 al Museu Darder

  • El curs, que incloïa sis sessions teòriques i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 18 d’octubre amb la classe sobre comunitats vegetals al Museu Darder, a l’espera de poder recuperar dues sortides no realitzades en un futur.
  • 25 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 86 espècies diferents d’arbres, arbusts i lianes.

Banyoles, Novembre 2018.

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista, en aquest cas per conèixer millor la flora autòctona que podem trobar a les nostres terres. Per tal que el nombre d’espècies fos tractable tenint en compte la durada del curs, l’àmbit d’aquest s’ha limitat als arbres, arbusts i lianes autòctons. El professor del curs ha sigut el botànic Joan Font. La convocatòria va ser un èxit, omplint les 25 places que hi havia disponibles per al curs.

cof

La durada del curs ha estat d’aproximadament un mes i mig (6 de setembre – 18 d’octubre), durant el qual s’ha impartit sis classes teòriques i s’ha fet dues sortides matinals de les quatre que hi havia previstes. A causa d’una lesió del professor, les dues sortides restants queden pendents de recuperar. Les classes teòriques van donar als alumnes unes nocions bàsiques de botànica (parts vegetatives de les plantes, reproducció i comunitats vegetals) i d’identificació de plantes llenyoses autòctones a Catalunya. Les sortides han tingut lloc al veïnat de Can Pedrers, a Camós, on es va detectar 63 espècies, i al pas del riu Fluvià per Vilert, on el nombre d’espècies d’arbre, arbust o liana va ser de 49. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 86 espècies diferents:
ABARTA, ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
AILANT (Ailanthus altissima)*
ALADERN (Rhamnus alaternus)
ALADERN DE FULLA ESTRETA (Phillyrea angustifolia)
ÀLBER (Populus alba)
ALZINA (Quercus ilex)
ARANYONER (Prunus spinosa)
ARBOÇ (Arbutus unedo)
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna)
ARGELAGA BLANCA (Genista scorpius)
ARGELAGA NEGRA (Calicotome spinosa)
ARÍTJOL (Smilax aspera)
AURÓ BLANC (Acer campestre)
AVELLANER (Corylus avellana)
BLADA DE FULLA GROSSA (Acer opalus)
BOTJA PELUDA (Dorycnium hirsutum)
BRUC BOAL (Erica arborea)
BRUC DE RIERA (Tamarix africana)
BRUC D’HIVERN (Erica multiflora)
BUDLEIA (Buddleja davidii)*
CÀDEC (Juniperus oxycedrus)
CARIOT (Salix elaeagnos)
CEP, VINYA (Vitis vinifera)
CORONIL·LA BOSCANA (Coronilla emerus)
DIDALETS DE LA MARE DE DÉU (Lonicera implexa)
ESPANTALLOPS (Colutea arborescens subsp. gallica)
ESPARRAGUERA BOSCANA (Asparagus acutifolius)
ESPINAVESSA (Paliurus spina-christi)
ESTEPA BORRERA (Cistus salviifolius)
ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis)
EVÒNIM (Evonymus europaeus)
FALS ALADERN (Phillyrea latifolia)
FIGUERA (Ficus carica)
FOIXARDA (Globularia alypum)
FREIXE DE FULLA PETITA (Fraxinus angustifolia)
GARRIC (Quercus coccifera)
GATELL (Salix atrocinerea)
GINESTA (Spartium junceum)
GINESTA SESSILIFÒLIA (Cytisophyllum sessilifolium)
GINESTÓ (Osyris alba)
GRÈVOL (Ilex aquifolium)
HEURA (Hedera helix)
LLEDONER (Celtis australis)*
LLENTISCLE, MATA (Pistacia lentiscus)
LLETERESA VESQUERA (Euphorbia characias)
LLORER (Laurus nobilis)
MAGRANER (Punica granatum)
MARFULL (Viburnum tinus)
MATAPOLL (Daphne gnidium)
MICHX (Vitis riparia)*
MIRAGUÀ DE JARDÍ (Araujia sericifera)*
MOIXERA DE PASTOR (Sorbus torminalis)
MORELLA GRÀCIL (Solanum chenopodioides)*
NEGUNDO (Acer negundo)*
NOGUERA (Juglans regia)*
NOGUERA NEGRA (Juglans nigra)*
OLIVARDA (Inula viscosa)
OLIVERA, ULLASTRE (Olea europaea)
OLIVERETA (Ligustrum vulgare)
OM (Ulmus minor)
PI BLANC (Pinus halepensis)
PI PINYER (Pinus pinea)*
PLÀTAN (Platanus orientalis)*
POLLANCRE (Populus nigra)
POLLANCRE DEL CANADÀ (Populus x canadensis)*
PRUNERA (Prunus domestica)
ROBÍNIA (Robinia pseudoacacia)*
ROLDOR (Coriaria myrtifolia)
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
ROMEGUERÓ (Rubus caesius)
ROSER CANÍ (Rosa canina)
ROSER ENGLANTINER (Rosa sempervirens)
ROURE DE FULLA GROSSA (Quercus petraea)
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens)
SALZE BLANC (Salix alba)
SANGUINYOL (Cornus sanguinea)
SAÜC (Sambucus nigra)
SAULIC (Salix purpurea)
SURERA, SUR(Quercus suber)
TORTELLATGE (Viburnum lantana)
TROANA (Ligustrum lucidum)*
VERN (Alnus glutinosa)
VIDALBA (Clematis vitalba)
VIDIELLA (Clematis flammula)
XUCLAMEL XILOSTI (Lonicera xylosteum)
*Espècie al·lòctona

diadelestany2016_edn

Diumenge 23 de setembre, Dia de l’Estany 2018

Com els últims anys Limnos col·labora amb la Festa de l’Estany de Banyoles que es celebrarà aquest diumenge 23 de setembre de 2018 al Parc de la Draga.

Durant la volta amb bicileta s’alliberaran tortugues d’estany en el marc de l’acord de col·laboració de voluntariat ambiental entre Limnos i el Consorci de l’Estany. Limnos també realitzarà un taller durant les activitats matinals. El Dia de l’Estany és una activitat organitzada per l’Escola de Natura de Banyoles i que aquest any arriba a la 14 ena edició.

Cartell Dia Estany 2018

Entrada al mirador de la punta Cuaranya, abans i després de la restauració feta en els camps de treball "Estany Natura 2018".

Limnos segueix participant en la 5a edició dels camps de treball “Estany Natura”

  • El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per cinquè any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català.
  • Com cada any, els campaments han estat organitzats per Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, amb un equip de sis monitors. Limnos, amb un equip de dos biòlegs, s’ha encarregat de la part tècnica i de coneixment del medi, amb la col·laboració també del Consorci de l’Estany.

Durant les dues setmanes entre el 3 i el 17 de juiol d’enguany, 24 noies i nois d’arreu de Catalunya han pogut tenir un contacte directe amb la natura a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Han realitzat diverses activitats relacionades amb la neteja i restauració d’alguns espais naturals de l’entorn de l’Estany de Banyoles, a més de censos i tasques enfocades al coneixement i la conservació de fauna.

Dins de les 30 hores destinades al treball, la feina que han fet els joves es pot separar en dos blocs. El primer, d’obres de restauració del medi i l’entorn: neteja de deixalles d’un tram del riu Terri, aixemplament i millora de l’entrada i el camí a la punta Cuaranya (veure imatge de portada), i participació en l’ampliació de la tanca de l’observatori de la llacuna de Margarit (Can Morgat). D’altra banda, el segon bloc és de seguiment de fauna. Es van estudiar i retirar del medi crancs de riu americans, i es va serguir amb el cens oficial d’oreneta cuablanca per la ciutat de Banyoles i un exitós cens visual de llúdriga amb 3 exemplars observats. A part de la feina tècnica, es van realitzar algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com l’anellament, una nit d’observació d’amfibis i ratpenats, i un taller de reciclatge.

20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

cartell curs flora

Apunta’t al Curs d’identificació de flora autòctona. Setembre 2018

Vine a descobrir la flora autòctona de Catalunya i apendràs a identificar els arbres, arbusts i lianes del nostre país, les seves característiques principals i molt mé amb classes teòriques i pràctiques. El curs consta de 6 sessions teòriques al Museu Darder i 4 sortides de camp a veure plantes a Banyoles, a Vilademuls i Gavarres, a La Garrotxa i al Ripollés.

Preu 20 euros , la meitat pels socis de Limnos.

Organitza Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu descarregar el cartell en pdf

cartell curs flora

cartell curs flora

 

Curs papallones 2018 Limnos Museu Darder Banyoles

Finalitza el curs d’identificació de papallones diürnes del 2018 al Museu Darder

  •  El curs, que incloïa una sessió teòrica d’introducció i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 16 de juny amb la sortida matinal a Vilaüt, als Aiguamolls de l’Empordà.
  • 14 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 30 espècies diferents de papallones diürnes.

WhatsApp Image 2018-06-16 at 5.56.27 PM Margenera_comuna Vall_Santa_Caterina_3 Estanys_Jordà (1) Vall_Santa_Caterina_2 Vall_Santa_Caterina

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista per conèixer millor la fauna autòctona que podem trobar a les nostres terres. Enguany, el tema escollit han estat els ropalòcers (papallones diürnes). Aquest curs representa la continuació del curs d’introducció a les papallones i els odonats realitzat fa dos anys, però centrant-se només en les papallones diürnes i amb un enfocament més dirigit a la identificació. La professora del curs va ser, de nou, la biòloga i educadora ambiental Lídia Salvanera.

La durada del curs ha estat d’uns dos mesos (24 d’abril – 16 de juny), durant els quals s’ha impartit una classe teòrica i s’ha fet quatre sortides matinals, separades dues setmanes entre elles amb la finalitat de poder detectar espècies amb fenologies diverses. Les quatre sortides han tingut lloc a les Llacunes de Can Morgat (Pla de l’Estany), amb 5 espècies observades, la Vall de Santa Caterina (Baix Empordà), amb 10 espècies observades, els Estanys d’en Jordà (Garrotxa), amb 18 espècies observades, i Vilaüt (Alt Empordà), amb 19 espècies observades. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 30 espècies diferents:

· Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
· Papallona reina (Papilio machaon)
· Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
· Llimonera (Gonepteryx rhamni)
· Safranera de l’alfals (Colias crocea)
· Blanca de la col (Pieris brassicae)
· Blanqueta de la col (Pieris rapae)
· Pòntia comuna (Pontia daplidice)
· Margenera comuna (Lasiommata megera)
· Bruna boscana (Pararge aegeria)
· Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
· Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)
· Bruna de prat (Maniola jurtina)
· Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
· Escac ibèric (Melanargia lachesis)
· Bruixa (Brintesia circe)
· Donzella violeta (Boloria dia)
· Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
· Atalanta (Vanessa atalanta)
· Migradora dels cards (Vanessa cardui)
· Damer roig (Melitaea didyma)
· Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi)
· Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
· Griseta mediterrània (Lysandra hispana)
· Blaveta lluent (Lysandra bellargus)
· Blaveta comuna (Polyomnatus icarus)
· Capgròs comú (Carcharodus alceae)
· Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)
· Merlet comú (Pyrgus malvoies)
· Dard ros (Ochlodes sylvanus)
————————————

Es va detectar tres individus de Tibicina tomentosa, el primer registre conegut de l’espècie a la província de Girona i el segon a nivell de Catalunya.

Tibicina tomentosa

Tibicina tomentosa

participants_18

Rècord de participació en el cens i observació d’una llúdriga a l’Estany

  • Limnos detecta llúdriga per 3r any consecutiu, aquest cop un invididu a l’Estany, i la pot fotografiar.
  • La onzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 19 voluntaris.

En l’onzè cens visual de llúdriga Limnos segueix amb els resultats positius de les dues últimes edicions, podent observar un any més aquest mamífer a l’Estany de Banyoles. Celebrem l’evidència que la llúdriga segueix present al nostre entorn, i també l’èxit de participació del cens, amb 14 punts mostrejats i 19 persones voluntaries, el rècord d’aquest cens. Aquest any s’ha pogut documentar la observació amb una fotografia, i aprofitem per recordar que l’any passat es va poder gravar amb molta sort un vídeo d’un grup familiar de 4 individus. El gruix de participants i de punts mostrejats permet donar més robustesa als resultats del cens. Per això, si la participació es manté i la llúdriga continua frequentant l’Estany, futures edicions d’aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d’aquest misteriós mamífer i el nombre d’individus que frequenten l’Estany de Banyoles i el seu entorn.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. En la majoria d’edicions de cens amb resultats positius la llúdriga s’havia vist a la zona de les llacunes de Can Morgat, però enguany l’únic individu observat es va veure nedant a l’Estany, des de la passera de la zona d’Amaradors. Tampoc es va detectar en tres punts mostrejats al Fluvià on sabem que es sol moure.

Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, alguns més esporàdics però afins al cens de llúdriga, i també cares noves, com tres estudiants del INS Josep Brugulat. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Llúdriga vista a Amaradors la matinada del 16 de Juny de 2018. Observador i autor de la fotografia: Dylan Garcia

Llúdriga vista a l’Estany de Banyoles la matinada del 16 de Juny de 2018. Observador i autor de la fotografia: Dylan Garcia

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

Les fulles noves de les acàcies_10x15 (680x1024)

Són les plantes intel·ligents? – l’article de l’ham del juny 2018-

Quan diem que una persona ha quedat com un vegetal, volem dir que ha perdut tota sensibilitat o consciència, que ja no podem comunicar-nos amb ella, que no pot relacionar-se amb l’exterior, que té unes condicions de vida ínfimes… Tendim a pensar que les plantes són així, uns éssers pràcticament insensibles. Els estudis científics que s’estan duent a terme actualment en biologia vegetal tendeixen a desmuntar aquestes idees i a demostrar tot el contrari. Stefano Mancuso és director del laboratori internacional de neurobiologia vegetal a Florència i en el seus llibres, com per exemple “Sensibiidad e inteligencia en el mundo vegetal” o el més recent “El futuro es vegetal”, ens detalla com s’han anat desenvolupant les investigacions en aquest camp i els seus sorprenents resultats que revolucionen el món de la botànica.

L’autor es queixa de que jutgem les plantes de manera antropocèntrica, amb conceptes basats en la nostra pròpia estructura animal, amb òrgans i funcions ben definides, amb un control nerviós centrat al cervell que envia senyals a totes les parts del cos; fins i tot en un concepte de l’activitat basat en el moviment bíped o quadrúped. En realitat, comprovem que moltes de les solucions adoptades per les plantes són el revers exacte de les que han desenvolupat els animals, però no per això són pitjors: els animals es desplacen, les plantes resten fixes a terra; els animals són ràpids, les plantes són lentes; els animals consumeixen, les plantes produeixen; els animals generen diòxid de carboni, les plantes el fixen, els animals depenem de les plantes, les plantes són autònomes… i una diferència fonamental: els animals tenen funcions concentrades en òrgans especialitzats mentre que les plantes tenen funcions difoses, repartides per tot el seu cos.

Aquest fet representa un gran avantatge pels vegetals, doncs si les plantes tinguessin òrgans la seva vida correria molt més perill, ja que les mossegades dels animals que s’alimenten d’elles podrien matar-les. Les plantes no tenen un òrgan semblant a un cervell, ni un sistema nerviós pròpiament dit, malgrat això, perceben l’entorn amb una sensibilitat superior a la dels animals, S’ha demostrat, per exemple, que els àpex de les arrels d’una planta són capaços de detectar fins a 40 paràmetres diferents que influiran en el seu desenvolupament: llum, humitat, pressió, so, gran varietat de senyals químiques… A més, per mitjà de les arrels, poden intercanviar informació i fins i tot intercanviar nutrients amb altres plantes del seu voltant. S’ha comprovat que en boscos madurs els exemplars més sans i vigorosos ajuden als més dèbils o envellits transportant nutrients cap a ells, fent prevaler de manera altruista, la estabilitat de la comunitat del bosc per sobre del benefici individual. Les plantes no només poden intercanviar informació entre elles sinó també entre elles i els animals. Així mateix sabem que els vegetals sospesen i analitzen amb precisió les circumstàncies ambientals i, en conseqüència, realitzen les accions més adequades en cada moment. Com negar que són intel·ligents? No tenen un sistema nerviós central, però totes les cèl·lules del seu cos participen en la presa de decisions de la planta, es tracta d’un sistema d’intel·ligència descentralitzada, en xarxa, que porta funcionant 600 milions d’anys . La espècie humana, tot just ara, està descobrint aquest sistema per exemple amb internet, amb la wikipedia, els bitcoins…

Potser prendre consciencia de que les plantes senten, es comuniquen, recorden, resolen problemes, aprenen… ens pot ajudar a considerar-les com a éssers més propers a nosaltres, a commoure’ns davant dels seus problemes i a pensar que són mereixedores de molta més atenció i protecció de les que moltes vegades reben.