LV_20150123_LV_FOTOS_D_54424727285-992x558@LaVanguardia-Web

Bones notícies de les les Illes Galápagos- l’article de l’ham del gener-

Les illes Galàpagos, famoses per la seva gran diversitat i per haver inspirat a Charles Darwin la teoria de l’evolució, han vist el seu patrimoni natural amenaçat des de l’arribada de les persones a les illes. Els descobridors les van anomenar així per una de les icones més emblemàtiques que hi trobem: la tortuga gegant de les illes Galàpagos.

Aquesta espècie (Chelonoidis ephippium) és un animal de rècords: els individus més grans poden arribar als 400 kg i mesurar prop de 2 metres. A més, són els vertebrats que viuen més anys: de mitjana, superen els 100, i l’individu més vell constat va cumplir 152 anys. Cal destacar que s’han diferenciat fins a 15 subespècies d’aquesta tortuga en les diferents illes, 4 de les quals ja s’han exingit.

Fa 150 anys, amb la col·lonització humana, pirates i navegants van alterar notablement aquell ecosistema. Si l’equilibri natural en els ambients continentals ja és sensible als canvis, en les illes aquest eliquibri és encara molt més delicat. El fet és que la vida, en aquests petits hàbitats aïllats, hi evoluciona d’una manera peculiar, adaptant-se a les condicions concretes d’aquell petit ambient. Per això, amb la tranformació de terrenys en camps de cultiu, l’extracció de recursos naturals i la caçera, i sobretot amb la introducció (voluntària o involutària) de la rates, entre altres espècies domèstiques, molta fauna endèmica va acabar en perill d’extinció.

Amb la pèrdua d’espai i sota la pressió d’espècies invasores com les rates, depredadores infalibles d’ous, durant els últims 150 anys les tortugues no es van reproduir amb èxit a l’illa. La davallada poblacional va ser important, fins a arribar a sols uns 100 exemplars censats a la dècada dels 60. En resposta al a situacó alarmant es va engegar un projecte per la conservació de l’espècie. Els objectius es basaven en eliminar totes les rates de l’illa i reforçar la població de tortuges amb la cria en captivitat.

Darrerament, aquests 50 anys d’esforços han donat els seus fruits. S’ha assolit la pràctica o total erradicació d’aquests rosegadors perjudicials, s’han alliberat més de 800 cries de tortuga (de 4 o 5 anys, amb una mida suficient per no ser depredades per rates) i s’ha aplicat altres mesures de conservació de l’hàbitat. Aquests èxits han permès, aquest darrer 2015, la constatació per primer cop des de fa un segle i mig de la reproducció natural de la tortuga de les illes Galàpagos a l’illa Pinsà. Es van trobar mínim una desena de cries de l’espècie de menys d’un any, i es creu que n’hi poden haver moltes més repartides per l’illa.

Aquest inidici, juntament amb el manteniment de les condicions naturals favorables, fan pensar que la tortuga seguirà criant a l’illa i que es podrà recuperar del seu estat crític de conservació.

Aquesta excel·lent notícia és un exemple ideal de la problemàtica de les espècies invasores i de l’alteració per l’home d’ecosistema cap a la fauna i flora endèmica, i sobretot també de mesures de conservació efectives. No n’hi ha prou amb repoblar l’espècie amenaçada fent cria en captivitat. Si les condicions que l’amenacen en el medi segueixen en peu, no es solucionarà res. El motor de la recuperació d’una espècie en perill són i seran mesures in situ, per eliminar aquells agents perjudicials del medi i recuperar les condicions favorables. I, si cal, es pot complementar amb mesures ex situ, com és el cas del reforçament de la població.

Des de Limnos valorem molt positivament l’èxit d’aquest projecte de conservació, recalcant que totes les espècies, siguin més o menys emblemàtiques, mereixen ser conservades, sobretot quan la causa del seu declivi són o han estat les nostres accions.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *